Aquí us deixo una imatge d’Aristòtil, que he agafat de Google, i us invito a reflexionar.
let's talk about Bridgerton tea, my ask is open
No title available
Lint Roller? I Barely Know Her

JBB: An Artblog!
wallacepolsom
$LAYYYTER
Xuebing Du
Mike Driver

JVL

ellievsbear
Three Goblin Art

Kiana Khansmith
trying on a metaphor
sheepfilms
Today's Document

PR's Tumblrdome

Love Begins

izzy's playlists!
styofa doing anything
No title available

seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from United States

seen from United States
seen from United States
seen from United States

seen from United States
seen from United States
seen from Australia
seen from United States

seen from United States
seen from United States
seen from United States

seen from United Kingdom
seen from United States

seen from Peru

seen from Canada
seen from United States
@lauriitagd-blog
Aquí us deixo una imatge d’Aristòtil, que he agafat de Google, i us invito a reflexionar.
La nostra identitat digital i cura de les nostres dades
A la xarxa disposem d'una identitat pròpia i única. Aquesta inclou els nostres noms, cognoms, les nostres dades personals, els nostres gustos, aficions, interessos..i per això, hem de mantenir certa cura de qui accedeix i amb quins permisos a les nostres dades per tal que la nostra identitat, en aquest cas digital, no estigui sota cap risc.
A continuació, us presento una serie de mesures per prevenir la violació de la nostra privacitat, tentint en compte que utilitzem diferents dispositius per la nostra vida virtual:
Ordinador:
Utilitzar antivirus i tallafocs.
Analitzar amb freqüència possibles infeccions.
Establir una contrasenya a l'ordinador personal.
Realitzar còpies de seguretat amb força freqüència.
Internet:
Bloquejar finestres emergents i anuncis.
Utilitzar xarxes sense fils segures.
Crear contrasenyes alfanumèriques i no fer servir sempre la mateixa.
Tancar la sessió quan finalitzem la tasca.
Tenir cura a l'hora d'iniciar sessió a espais públics.
Dispositius perifèrics:
Analitzar les memòries externes.
Fer còpies de seguretat.
Smartphone:
Utilitzar un antivirus.
Establir un codi o un patró per desblocar el dispoitiu.
Tancar les aplicacions després d'utilitzar-les.
Tancar sessions.
Utilitzar xarxes sense fils segures.
Aquí us deixo l’enllaç d’un vídeo que reflecteix la importància d’aquest tema: https://www.youtube.com/watch?v=F7pYHN9iC9I
Aportació a la viquipèdia
He posat en pràctica la modificació de la viquipèdia. El primer pas ha sigut triar l’article, a continuació he cercat informació al respecte, m’he creat un compte i he realitzat una aportació afegint un nou apartat.
L’article que he modificat ha sigut el de la violència masclista i el nou apartat fa referència als indicadors de alerta. Aquí us deixo l’enllaç per si ho voleu visitar: https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Viol%C3%A8ncia_masclista&gettingStartedReturn=true
Marcadors de Google
Imatge feta per mi mateixa.
Marcadores de Google és un servei gratuït que permet als usuaris que disposen d’un compte de Google guardar els seus llocs web favorits per llegir-los més tard, així com organitzar-los mitjançant etiquetes i notes.
Feedly
Imatge extreta de Google.
Feedly és un lector RSS que permet organitzar i accedir ràpidament a totes les notícies i actualitzacions de blocs, i altres pàgines web. Permet ordenar tots els continguts i llegir notícies de múltiples webs sense haver d’anar a vistar cadascuna d’elles.
Taxonomia de Bloom
Benjamin Bloom va fer una classificació de les activitats educatives i les va ordenar de més senzilles a més complexes. Es van definir tres dominis d’activitats educatives: domini cognitiu, afectiu i psicomotor. Es va centrar principalment en el domini de les habilitats cognitives, ja que va ser el que posteriorment, a l’any 2000, es va revisar, incorporant les accions en forma de verbs com a fonament de les capacitats.
En la imatge següent es poden veure les diferències entre les habilitats cognitives de Bloom formulades originalment i les formulades l’any 2000.
Imatge extreta d’aquí.
Com saber si una font és fiable?
Foto extreta de flickr.
Per saber si una font és fiable, o no, ens hem de qüestionar les següents preguntes:
Qui?: l’autor ha d’estar ben identificat.
Què?: avaluar el contingut.
Quan?: tenir constància que la informació s’actualitza regularment.
On?: on està publicat.
Per a què?: a qui va dirigida.
Com?: comprovar la navegabilitat.
Creació wiki
Has creat un wiki?
Sí.
En quin lloc l’has creat?
Wikia.
Quina adreça web té el teu Wiki?
http://es.dossieraprenentatge.wikia.com/wiki/Wikia%20Dossieraprenentatge?wiki-welcome=1
Has creat diferents pàgines dins el Wiki?. Estan connectades entre si a través de links?
No.
El pot visitar tothom?
Sí.
L'edites tu sol o has convidat a altres persones a editar-lo col·laborativament amb tu?
L’edito jo sola.
Cita dos exemples d'úsos que poden tenir el wikis a l'educació.
Gestió de deures d’una assignatura amb la participació del tutor i tots els alumnes.
Crear treballs col·laboratius d’investigació.
Cita i reflexiona sobre dos avantatges que pot tenir utilitzar els wikis a l'educació.
Promouen la negociació perquè inviten al debat obert, a l’argumentació i a la contraargumentació. També Inviten al consens i a la presa de decicions de forma voluntaria.
Faciliten l’autoria distribuïda de documents públics. S’aconsegueix crear documents de gran abast de forma col·laborativa.
Wikis
Imatge extreta d’aquí.
Què són i com funcionen?
Un wiki és un lloc web col·laboratiu que pot ser editat per múltiples usuaris a través de qualsevol navegador. Els usuaris poden crear, editar, borrar o modificar el contingut d’una pàgina web d’una forma interactiva, fácil i ràpida.
L’exemple més conegut és la viquipèdia.
Es poden crear wikis accedint a llocs web com: wikia, wikispace, i pbwiki.
Wikis i educació:
En l’educació els wikis es converteixen en una eina molt útil que ens permet per exemple: pendre apunts en grup, aportar idees de temes interessants, la creació col·laborativa d’una revista i la creació col·laborativa d’un treball d’investigació.
Els valors pedagògics dels wikis són molts i entre ells podien fer menció dels que fa referència la senyora Renée Fountain, persona molt important en el món literari.
1. Els wikis són democràtics.
2. Incorporen la noció de contingut dinàmic en continua actualització.
3. La tecnologia wiki promou l’escriptura.
4. Els wikis faciliten l’autoria distribuïda de documents públics.
5. Els wikis amplifiquen la interacció.
6. Els wikis promouen la negociació.
7. Els wikis faciliten l’edició col·laborativa.
8. Els wikis generen patrimoni cultural col·lectiu durable.
9. Els wikis promouen el voluntariat.
10. Els wikis i l’anonimat responsable.
Etiquetes
Imatge extreta de Google.
Les etiquetes són paraules que resumeixen o defineixen el tema de les entrades i ajuden a arxivar-les, de manera que si tractes diversos temes en el teu blog podras enquadrar-los amb les etiquetes corresponents que donaran accés a les publicacions de cada tema.
Viquipèdia
Imatge extreta d’aquí.
La viquipèdia és una enciclopèdia digital que es troba disponible a través d’internet. Es tracta d’una publicació d’accés lliure i gratuït, amb més de 15 milions d’articles redactats per voluntaris en més de 200 idiomes.
Té cinc pilars:
La viquipèdia és una enciclopèdia que incorpora elements de les enciclopèdies generals i de les especialitzades. No és un diccionari ni un diari. El proposit és recopilar tot el saber de forma enciclopèdica, no crear-lo.
La viquipèdia cerca el “punt de vista neutral”, és a dir, intenta aconseguir que els articles no exagerin un punt de vista específic.
La viquipèdia és de contingut lliure, de manera que tothom hi pot col·laborar i la pot distribuir lliurement, però respectant els drets d’autors i acceptant que alliberant una col·laboració podrà ser modificada i redistribuïda.
La viquipèdia segueix unes normes d’etiqueta. S’ha de respectar a tots els usuaris, fins i tot quan no es comparteixen les seves opinions.
La viquipèdia no té normes inamovibles més enllà d’aquests cinc principis generals. No s’ha de tenir por a canviar res perquè no s’exigeix arribar fins a la perfecció.
Llicències d’ús
Creative commons és una organització que permet utilitzar i compartir tant la creativitat com el coneixement a través d’una serie d’instruments jurídics de caràcter gratuït.
El copyright serien les barreres legals establertes per protegir les obres dels autors de tal manera que no puguin ser utilitzades ni copiades.
Com a usuaris, hem de tenir en compte el tipus de llicència que ha estat atorgada als continguts que accedim per conèixer quin tipus d’ús li podem donar.
Imatges extretes de Google.
Núvol de paraules
Un núvol de paraules és una manera diferent de representar un text. En ell, les paraules apareixen en el text en diverses mides segons la seva freqüència.
Aquest és el meu núvol de paraules del poema "A dormir ben d'hora!" d'Isabel Barriel que he creat amb el programa word it out.
Mapa conceptual
Un mapa conceptual és una eina gràfica que serveix per representar i organitzar el coneixement.
El seu objectiu és representar vincles entre diferents conceptes que adquireixen la forma de proposicions. Els conceptes solen aparèixer inclosos en cercles o quadrats, mentre que les relacions entre ells es manifesten amb línies que uneixen els seus corresponents cercles o quadrats.
Un programa per crear mapes conceptuals seria bubbl.us.
He escollit aquest programa perquè no s’ha de descarregar. He accedit i el primer pas que he realitzat ha estat crear un compte. A partir d’aquí he començat a explorar les diferents opcions i he aconseguit fer els diferents quadres i relacionar-los entre si.
La principal dificultat ha estat que el programa no permitia canviar l’idioma.
Aquí us deixo el mapa conceptual que he fet en relació amb l’activitat sobre el text “El sopar de nadal”.
A continuació, adjunto una fotografia extreta de la pàgina flickr.
L’aprenentatge amb orinadors de Charles Crook
Charles Crook, professor de l'Escola d'Educació de la Universitat de Nottingham, amb el llibre "Ordenadores y aprendizage colaborativo" ens explica a través de metafores com la tecnologia ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que juga l'ordinador. Les metafores són les següents:
La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor: l’ordinador substitueix el professor. Des de fa anys s’han empleat programes d’ensenyament, però degut a la seva dificultat per avaluar individualment i de valorar les necessitats concretes de cada alumne han perdut protagonisme. Per això, s’ha acabat per recórrer a programes d’exercici i pràctica. Exemple: http://www.aprendomusica.com/swf/aprendoNotas2013.htm
Metàfora de la construcció: l’ordinador com alumne: l’infant és el que controla l’ordinador. L’alumne dóna instruccions a l’ordinador i aprèn experimentant per si sol. El professor quedaria relegat a un segon pla. Exemple: http://www.abc.net.au/abcforkids/sites/playschool/games/gamebox/?game=2961392
La metàfora com a laboratori: l’ordinador com a simulador: el simulador és una evolució dels tutorials. Permet l’aprenentatge per descoberta però d’una manera més limitada perquè ja hi ha unes pautes establertes. No és molt eficaç a l’hora de simular sistemes de relació social. Exemple: http://www.educaplus.org/play-43-Equilibra-la-balanza-N%C3%BAmeros-positivos-y-negativos.html
La metàfora de la caixa d’eines: l’ordinador com a eina: l’ordinador és utilitzat com a eina. Té l’avantatge que ofereix eines molt potents que ens permeten practicar per a després poder portar aquestes experiències a la realitat. Exemple: https://prezi.com
Imatges extretes de Google.
Canal RSS
Imatges extreta d’aquí.
El canal RSS és una forma molt senzilla per poder rebre, directament al teu ordinador o a una pàgina web online (a través d’un lector RSS) informació actualitzada sobre les teves pàgines web favorites, sense necessitat de què tinguis que visitar-les una per una.
Per rebre les notícies RSS la pàgina haurà de tenir disponible el servei RSS i un lector RSS.
L’existència del servei de subscripció mitjançant RSS sol indicar-se mitjançant la icona taronja. Després s’aquesta icona acostuma a haver-hi l’enllaç al servei RSS, és a dir, l’adreça internet que ha d’usar el nostre agregador per gestionar la subscripció.
Web 2.0
Imatge extreta de Google.
El terme web 2.0 (emprat des del 2006 a l’actualitat) s’associa habitualment amb les aplicacions web que faciliten el compartiment interactiu d’informació, el disseny centrat en l’usuari i la col·laboració dins el World Wide Web.
Alguns exemples del web 2.0 serien les comunitats basades en web, els llocs P2P, els wikis i els blogs.
Un lloc web 2.0 permet interactuar amb altres usuaris o canviar el contingut del lloc; enfront dels llocs web no interactius on els usuaris es limiten a mirar passivament la informació que se’ls proporciona.
En general, quan esmentem el terme web 2.0 ens referim a una sèrie d’aplicacions i pàgines d’internet que utilitzen la intel·ligència col·lectiva i la intercreativitat per proporcionar serveis interactius en xarxa.