#bloc2

[arttronomy-blog]

Retrats i autoretrats

En aquesta sessió hi havia fulls amb diferents quadres exposats a classe. Eren retrats i autoretrats, pintures de finals del s. XIX. Art Modern els originals dels quals estaven exposats al MNAC. 

Primer, per grups amb les persones a qui teníem al costat vam pensar una activitat que es podria fer basada en els retrats i autoretrats i quins continguts es podrien treballar. Ho vam compartir amb la resta de companys de manera breu; van sorgir moltíssimes idees! Els continguts que es poden desenvolupar a partir dels retrats i autoretrats són, ordenats més o menys per àrea:

- Colors, dibuix, simetria i proporció (també podria ser part de matemàtiques), llum i clarobscur, fotografia, fang, tècnica pictòrica; expressió corporal (comunicació no verbal), role play...

- Emocions, construcció de la identitat (com em veig?, com em veuen els altres?)

- Època de finals del segle XIX i les seves característiques socials i històriques, les classes socials, els artistes del s. XIX, els personatges dels quadres -expressió escrita: descripció/narració (qui era?, per què la retraten?, inventar-se una història sobre el personatge...). L'evolució de la societat: comparar actualment com s'utilitzen els retrats (xarxes socials "selfies", compartir...). Moda de l'època; comparar amb l'actual, veure l'evolució dels canons de bellesa, Arbre genealògic amb fotos de carnet de la família. Gènere: diferències entre homes / dones i què ha canviat. 

Després vam enganxar el nostre nom a sota del quadre que més ens agradés o ens cridés l'atenció. 

Quan tots els alumnes havíem col·locat el nostre nom, per grups (amb les persones que haguessin escollit el mateix quadre) ens vam inventar una història a partir del personatge retratat i seguidament l'escenificaríem davant els companys.

En el nostre cas havíem escollit el quadre d'un home que passejava per París, ben vestit i portant uns papers o llibres a les mans. Darrere el senyor hi havia algú a terra i gent acumulant-se al voltant per veure què havia passat. Ens vam inventar que el senyor que marxava amb els papers era un assassí a sou que havia matat un polític (el que era a terra) i robat uns documents importants.

A mi no em va agradar gaire la història perquè em semblava poc original. Ho vam fer a l'època en què l'1 d'Octubre estava més present i per tant no em sembla que fos gaire imaginatiu. A mi se m'havia ocorregut una altra història però bé, tampoc em molestava fer aquesta si als altres del grup els venia de gust.

(Vaig fer fotos però les vaig perdre perquè es va trencar el mòbil)

[lhssen-dhz]

View this post on Instagram

#Cat #Bloc2 #Agadir #Morocco 🐱😺🐈

[artpapers]

Present i Futur de la professió: Tendències i Reptes

En l’últim tema tractarem el present i el futur de la professió de les relacions publiques. Cal destacar que en aquest momento estem davant de tres punts clau: -Intranalització de les relacions publiques, és a dir, incorporació de la nostra feina en el dia a dia de les empreses. -Institucionalització, és a dir, que actuem com a institucions i que les empreses cada vegada més copien a l’administració i intenten treballar per l’interés social com projectes de responsabilitat social. -Internacionalització, que parlem d’un fet molt evident que és la globalització. Concretament ens centrarem en una empresa com és Repsol que realitza projectes de responsabilitat social, per tant, institucionalització. El desafiament de Repsol passa per una visió estratégica que va més enllà de lo estrictament empresarial: La visió de la companyia es basa en pilars que s’alinean entorn als esforços de totes les parts interessades per conseguir un desenvolupament sostenible. Segons l’organització, poden millorar la societat mitjançant: -l’esforç, el talent i la il·lusió I aquí apareix el paper de la Responsabilitat Corporativa que els ajuda a aconeguir aquesta meta. Per resaltar el compromís de Repsol amb les parts interessades, la companyia ha definit set valors, que són essencials, duraders, guien el seu esforç i dedicació diària i s’integren en el model de gestió de totes les àrees de Repsol. La seva marca, la sede Campus Repsol o la Fundació treballen amb una mateixa finalitat: seguir inventant futur. La seva visió corporativa reforça la búsqueda sostenible de les millors solucions energètiques i el paper de les persones, convertint-les en el motor que els permet evolucionar i arribar als seus objectius. http://www.repsol.com/es_es/corporacion/responsabilidad-corporativa/ Andrea Asensi Arch

[artpapers]

Subjecte Receptor i Mapa de Publics

En aquesta entrada lliure, em basaré en els subjecte receptor concretament per realitzar un mapa de públics. Abans de començar m’agradaria especificar el que es considera com a subjecte receptor l’entitat o persona que impulsa i finança un procés i que té uns interessos particulars. Per tant, el qui seria l’entitat, el que pretén seria millorar la seva reputació generant opinió i això ho fan invertint, és a dir, finançant. En aquest cas parlarem de Ferrari, que no és únicament el subjecte promotor ja que hi ha uns inversos darrera. A continuació es pot visualitzar el mapa de públics de Ferrari: MERCAT -Distribuïdors -Proveïdors -Clients (lligats al club) INTERNS -Partners (sponsors) -Empleats -Propietaris (accionistes) COMUNITAT -Institucions (Administració / Motor) -Entitats Socials i Culturals -Fundacions -Projectes Benéfics MITJANS DE COMUNICACIÓ -Model generalista -Revistes especialitzades -New Media Andrea Asensi Arch

[artpapers]

En aquest tema tractarem les tècniques pròpies de les Relacions Públiques, en les quals podem diferenciar dos conceptes: *La Tècnica: És el conjunt d’accions recurrents que utilitza un procediment per solucionar un problema de relacions públiques. *L’Especialitat: Són àmbits de coneixement establerts per tipologies de públics. Hi han especialitats en dinàmiques de grup ( que s’anomenen especialistes per tècniques). En aquest cas parlaré sobre la importància que tenen les relacions públiques en la política. -La política genera escenes constantment, converteixen un concepte en tangible a través d’una fotografia, d’un esdeveniment, un acte...de tal manera que escenifiquem el poder i les idees que volen transmetre els líders d’opinió. -La política genera opinió, perquè crea agenda i ocupa un lloc molt important en els mitjans de comunicació que aporten visibilitat als públics. Per tant, els interessa transmetre un missatge clar i amb una duració no massa llarga. -I per últim la política utilitza tècniques de relacions públiques de manera constant, com una roda de premsa, una celebració, una convenció, un congrés, entre d’altres. En definitiva les relacions públiques i la política van lligades i no poden separar-se de cap manera, per tant, són indissociables. Podem observar també com el públic du banderes del partit popular que tenen una estètica d’acord amb la imatge del partit popular. Per concloure podem dir que treballen correctament les relacions públiques, almenys al que es refereix els esdeveniments. A continuació deixo l’enllaç del vídeo: http://www.pp.es/actualidad-video/comienza-campana-electoral-europeas-2014 Andrea Asensi Arch

[artpapers]

El aquesta ocasió parlarem dels subjectes receptors que són els que actuen i formen part d’un projecte. Encara que cal dir que el propi concepte ha anat evolucionant al llarg del temps i en l’actualitat podriem definir-los com: Aquelles persones o entitats que participen en un procés de relacions publiques i que comparteixen interesssos amb el subjecte promotor i que si bé perceben els elements bàsics de la seva actitud, també en són cómplices. El subjecte receptor depèn de dos elements clau: -L’entorn sociocultural -Característiques del subjecte promoto. ( de les característques de l’empresa amb les que es relacionen) Trobem que els subjecets receptors poden rebre diferents noms: Públics (tot l'entorn que té l'entitat) - Stakeholders (l'entorn prioritari de l'entitat) - Col·lectiu d'incidència (aquells amb qui l'entitat hi té influència) - Públic objectiu (una tipologia de públic com a centre de focus) Centrant-nos en la part corporativa de l'empresa, és a dir, els públics interns, que són els que crean i configuren l’organització. Tenint en compte que els rèquisits per ser un públic intern són tenir un contracte laboral amb l'entitat, ser part de l'empresa i estar molt vinculat a la cultura organitzativa d'aquesta, podem afirmar que ambdòs col·lectius (empleats i accionistes) són públics interns. Per altra banda, els públics externs que són els que li dónen suport: -La comunitat, que té engloba l'administració pública i les entitats socials i culturals - Els mitjans de comunicació que generen estatus i per tant, presència en els temes d’interés general (dividits entre convencionals i no convencionals) - El mercat, que distingeix entre proveïdors, distribuïdors i clients actuals i potencials. A continuació deixo l’enllaç de la pàgina web de Gas Natural Fenosa: http://www.gasnaturalfenosa.es/es/1285340339971/hogar.html

[artpapers]

Ja que en el tema anterior vam parlar del subjecte promotor, en aquesta ocasió parlaré del subjecte professional i les seves principals funcions, que són: planificar processos, executar accions, organitzar recursos, gestionar problemes socials, assegurar que els processos es compleixin amb èxit i per últim formar o ensenyar.

Abans de començar, cal dir que podem diferenciar entre dos tipus de subjecte professional; l’intern que és el que treballa exclusivament per l’entitat en la qual està i que generalment hi té un contracte laboral en exclusiva com seria el departament de relacions públiques i l’extern que treballa per més d’ una entitat i que per tant, pot fer des de el pla de comunicació fins a un esdeveniment concret com seria una agència o consultora.

Per posar un exemple clar d’això, ens centrarem en el cas de les agències  que haurien d’oferir diferents serveis com ara bé, du a terme l’organització d’algun esdeveniment especial com per exemple la presentació d’un producte, establir una relació amb els mitjans de comunicació ja que seran els que fan publicity, i molts d’altres no menys rellevants però que no esmentaré.

 En aquesta ocasió parlaré d’una de les empreses més reconegudes mundialment de l’àmbit de la comunicació i les relacions públiques, aquesta és Edelman, una agència de serveis plens, ja que en la seva web podem trobar: assumptes públics, comunicació de consum, comunicació corporativa, comunicació de crisis, comunicació digital, salut, tecnologia i turisme.

Una de les campanyes que va realitzar aquesta agència va ser la de Foot Locker, una acció de street marketing amb la intenció de “Gana zapatillas para toda la vida” una bona manera de cridar l’atenció del públic.

Aquesta idea es tractava de realitzar un concurs en el qual els participants havien d’enviar vídeos on mostressin la seva passió per les sabatilles i el guanyador obtindria un premi de 65 pars de sabatilles.

Què van fer per promoure aquesta iniciativa? Doncs bé, aquí és quan entra en joc Edelman, que es va encarregar de contractar a actors d’edat avançada els quals anaven vestits amb les sabatilles i enviar-los al punts més cèntrics de Barcelona i Madrid com la Plaça del MACBA i la de Colón, ambdós llocs on es reuneiexen els skaters  perquè repartissin flyers. També van influir a un “amant de les sabatilles prenent un bany de sabatilles” a l’aparador de la majoria de botigues de Foot Locker d’Espanya (C/Preciados).

Aquesta campanya com es pot imaginar, va obtenir una gran visibilitat en les xarxes socials i a la premsa, a demés de la gran participació que va obtenir per part del target al qual anava dirigit.

Aquí veiem clarament una acció de relacions públiques ben realitzada, la qual haurà suposat una feina en quant a la selecció dels actors, a la idea de l’aparador on apareixien personatges en una banyera “banyant-se” amb sabatilles, a la localització concreta al target al qual anava dirigida l’acció, etc.

A continuació deixo l’enllaç del vídeo:

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=O9Maorsy5IU

[artpapers]

En aquest tema, tractaré els subjectes promotors que són aquells que detecten la necessitat de realitzar un procés de relacions publiques, ja sigui per intuïció pròpia o per anàlisi d’un subjecte executor, i posa els recursos que calguin per potenciar una millor imatge social o reputació d’ell mateix.

El subjecte promotor el podem diferenciar en persona física que pot ser pública o privada i persona jurídica que pot ser segons titularitat, configuració jurídica o objectiu.

En aquest cas, analitzarem El Corte Inglés, que és un grup de distribució d’Espanya que està composat per varies empreses de diferents formats. Es tracta d’una empresa familiar al concentrar-se la major part de les seves accions entre familiar de l’empresari Ramón Areces i la fundació que porta el seu nom.

Per tant, es podria considerar com a persona jurídica segons titularitat mixta, ja que pretén aconseguir benefici d’interès general (part pública com seria la fundació) però alhora hi ha algú que en treu un benefici particular (part privada).

En aquest cas de la fundació trobem l’exemple clar de El Corte Inglés que el passat 6 d’Abril a celebrar la 36à edició de la cursa que realitza a Barcelona cada any.

Aquest any la cursa ha comptat amb 73,426 corredors que es van concentrar a la Plaça Catalunya que era el punt d’inici i de finalització.

Està considerada la segona cursa del món amb més participació, a l’espera de que se celebri la Sun Herald City de Sidney.

Cal destacar que els diners que es van recaptar aniran destinats a la Fundació de Ulls del Món que lluita contra la ceguera evitable (és a dir, aquella que es pot prevenir o curar).

La Fundació és una de les tècniques de relacions publiques per antonomàsia i és la tipologia que expressa millor l’interès general de les entitats, i generalment són privades.