«I no sembla sinó que dalt de cada roure, encadenat a la branca més robusta amb una argolla d’aram soldada en el turmell, hi hagi d’aparèixer un druida centenari de blanca vesta, llargues barbes i cara de dejuni, udolant uns psalms llòbrecs i narcòtics… No sembla sinó que en lloc d’humils i inofensius boïcs cremant en les feixes de conreu, s’hagin d’abrandar al davant nostre fogueres cabalístiques interrogant a crudels divinitats… No sembla sinó que, en lloc de troncs inerts, de soques rabassudes, a banda i banda, que estenen son inofensiu brancam retorçat damunt de nostres testes, atravessem rengleres moventes de negres i nusos guerrers, gegants i musculosos, enlairant i brandant llances immenses i cantant himnes bestials als seus ferotges déus de guerra… No sembla sinó que cada codina descalçada al cim d’un pujol sia una ara insaciable en espera d’una cruenta ofrena, d’un sacrifici humà… No sembla sinó que nosaltres mateixos, tal com pugem i baixem i donem voltes, ardits, callats, incansables, transportats d’un salt miŀlenari a èpoques remotes i a terres verges de fragositat infranquejable, siguem uns d’aquells salvatges primitius, foragitats de les nostres cavernes per insans instints, per sagnants designis.»