#espriu

[marccolomerflores]

Quan et deturis on el meu nom et crida, vulgues que dormi somniant mars en calma, la claror de #Sinera. (Cenentiri de Sinera, XXX) #Espriu #SalvadorEspriu #sensefiltres #matinada #mar #sea #núvols #clouds #foc #fire #sol #sun #poesia #moltmoltissim #calma #calm #sudest #southeast #nofilters #igers #igersarenys #iphonesia #instahub #instagramhub #cel #sky https://www.instagram.com/p/BtptKdmBAVW/?utm_source=ig_tumblr_share&igshid=ozxpq01j7f7f

[antropical]

La pell del brau - Salvador Espriu (Selecció de poemes)

XLVI De vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble però mai no ha de morir tot un poble per un home sol: recorda sempre això, Sepharad. Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills. Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats i l’aire passi com una estesa mà suau i molt benigna damunt els amples camps. Que Sepharad visqui eternament en l’ordre i en la pau, en el treball, en la difícil i merescuda llibertat. XLVII En la llei i en el pacte que sempre guardaràs, en la duresa del diàleg amb els qui et són iguals, edifica el lent temple del teu treball, alça la nova casa en el solar que designes amb el nom de llibertat. I tu, home dels dies d’ara de Sepharad no visquis més la mort d’un repòs covard arrisca’t a salvar-te del teu mal. Navega les fortunes de la mar, il·luminant-te de clarors de llamp. Lluny del port de refugi rentaràs en aigües d’esperança tota la sang d’aquesta trepitjada pell de brau. LI Hem caminat i avui ens emparàvem en la crescuda serenor de l’arbre, contra el gran vent del llindar de la nit. Hem estimat la terra i el nostre somni de la nova casa alçada en el solar de la llibertat. No una segura flor, però sí l’esperança de la segura flor hem collit i portàvem al llarg d’aquesta pols de la peregrinació. Ara deixem les paraules i ens hem sentit arribats al silenci, per la remor d’una llunyana cavalcada.

[automatichottubarbiter]

Jo, que no crec en el poble

Gran sorpresa de la invitació que he rebut, de part de la Candidatura d’Unitat Popular, perquè participi a la seva assemblea d’avui. Jo, que no crec en el poble ni sóc assembleari. Cultura, patrimoni, lleure. Em sembla que hi aniré i, quan em toqui, explicaré que sóc individualista i que em sembla que el poble no sap res. El poble és un conglomerat i no és ningú. L’individu, sí. La cultura dita…

View On WordPress

[grumpysnowelf]

Assaig de càntic en el temple

Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m’agradaria allunyar-me’n, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç! Aleshores, a la congregació, els germans dirien desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu, així l’home que se’n va del seu indret”, mentre jo, ja ben lluny, em riuria de la llei i de l’antiga saviesa d’aquest meu àrid poble. Però no he de seguir mai el meu somni I em quedaré aquí fins a la mort. Car sóc també molt covard i salvatge i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

Salvador Espriu

link

[elbackstage-blog]

Salvador #Espriu y su #luna. #Barcelona #poetry #literature #graffiti #streetart #moon #homage

[peresaguer]

Un home per un poble on Flickr.

[salvarelsmots]

"Així, senyor director, ara tampoc no cobrarem?" Un prohom del país, que va ben vestit i fumat-se un puro, visita els treballadors de la seva fundació per dir-los que aquell mes no cobraran. Tots ho accepten o fan veure que ho accepten. Tots, menys la senyoreta Teresiana Cacao. El prohom en dóna les culpes a l'Estat i diu, abaixant la veu: "Quan siguem independents..." Salvador Espriu. Els Subalterns, 1935.

[salvarelsmots]

Però tu te'n rius: penses que l'aranya sempre tindrà fil Però tu riuràs, car veus com es tanquen llavis catalans