Aug 8, 2019
Miro per la finestra i veig el temps transcorregut suspès en la boira espessa d’aquesta ciutat accidental. No escric això des de Nova York, el lloc llunyà on començà tot en trencar l’alba un matí de finals de 1952, quan inesperadament, al vespre, tot es tenyí de Jazz i els llençols arrugats retingueren durant dies el rastre dels nostres cossos. Arribar fins a aquesta regió emocional no ha estat fàcil. He hagut de sentir el dolor de molts anys i recórrer innumerables mapes imprevistos. La carretera s’ha desfet com un dibuix de guix sota la pluja, alhora que es dissolia el sentit d’algunes destinacions. #Hereus #fentcami #literatura #narrativa https://www.instagram.com/p/B06TyqBoAOp/?igshid=1ah7khirqgwzi
