#fusió

[negreabsolut]

Allibera el teu costat fosc. Fusiona't amb un simbiont.

[bitacoradeldia]

imprecisión: existe confusión cuando las sombras mimetizan al objeto con su espacio y forman la imagen líquida, móvil, imprecisa.

[vivoretrato-blog]

Nacionalitat: Dansa

Font imatge: Temporada Alta

PLAY de Sidi Larbi Cherkaoui al Teatre Municipal de Girona. Festival Temporada Alta. Única funció: 23 de novembre 2012.

Tot sembla començar amb un joc. El joc ens ensenya a conviure en societat i ens obre la ment, ens fa més permeables i capaços de descobrir-nos en els altres i a l’inrevés. Amb la ment oberta, la diferència és rebuda com un estímul positiu, de manera que creixen les estructures sinàptiques del cervell i esdevenim persones més conscients de nosaltres mateixos, més socials i, per què no, més intel·ligents.

Aquesta és la meva interpretació personal de la tesi dansística de Sidi Larbi Cherkaoui, que en el seu espectacle “Play” juga, aprèn i creix amb la virtuosa de la dansa clàssica índia Shantala Shivalingappa. I el seu joc transporta el públic del Teatre Municipal de Girona al paradís del plaer estètic.

  Sidi Larbi és com un nen etern que es nega a abandonar el joc. No coneix fronteres, només bagatges culturals, amb els quals alimenta el seu esperit de naturalesa mestissa. I un cop dins del seu cos, digereix allò que aprèn i ho transforma en moviment amb “segell Sidi Larbi”: natural, orgànic i carregat d’una energia que s’encomana. El mou una intuïció ancestral, molt més antiga i arrelada que les línies divisòries imaginàries que fragmenten i confronten el planeta.

  Larbi ha sabut crear un llenguatge propi però alhora universal, tot un codi obert del llenguatge dansístic. Cada espectacle que fa és una nova entrada a la Viquipèdia de l’art escènica. El resultat és sempre col·lectiu, no és de ningú en concret, perquè la cultura no té propietaris.

  Font: The Guardian

Surts del teatre convençut que podem millorar com a persones si ens ho proposem tots plegats i que gastem la mateixa energia estimant la diferència que confrontant-nos-hi. Tornes a casa content, perquè intueixes que és a les nostres mans decidir si volem créixer junts sense odis i construir una societat més justa, amb més art, més dansa i més convivència.

  Us sembla utòpic? Doncs, com el mateix Larbi diu, a través de la preciosa veu de Shantala (minut 2,27 del vídeo), els darrers estudis en neurociència demostren que el cervell no es tanca a una certa edat com es creia fins fa poc, i que les seves estructures poden créixer sense límits, sempre i quan no deixem d'aprendre, de ballar, de llegir, d’escoltar música, d’escriure, de conèixer gent i compartir el que tenim.

Reconec que sóc el primer que s’ha aprendre aquesta lliçó.

Albert Navarro Suñé

@alnavars