A la sessió 8 a l’institut Infanta Isabel vam interpretar una escena de la pel·lícula Sufragistes dins del programa Why Violence? per treballar la desigualtat entre homes i dones.

seen from Thailand
seen from China

seen from United States
seen from Mexico
seen from Mexico
seen from Georgia
seen from Japan
seen from China

seen from Türkiye
seen from United States

seen from United States
seen from India
seen from India

seen from United States
seen from China
seen from Japan
seen from United States

seen from United States

seen from Germany
seen from Georgia
A la sessió 8 a l’institut Infanta Isabel vam interpretar una escena de la pel·lícula Sufragistes dins del programa Why Violence? per treballar la desigualtat entre homes i dones.
Bona idea de l’@AjuntamGelida de posar uns calaixos per la gent que va a #córrer al camp de futbol però malament decorar-los amb una imatge de #masclisme #8M #Gelida #Penedès (at Parc Central de Gelida) https://www.instagram.com/p/Butedgkh9jb/?utm_source=ig_tumblr_share&igshid=1fzc9p17e9o28
Ribó: Aquest 8 de març és un important pas endavant per la igualtat http://actualitatvalenciana.com/ribo-aquest-8-de-marc-es-un-important-pas-endavant-per-la-igualtat/
Vides robades (a propòsit dels assassinats masclistes)
Vides robades (a propòsit dels assassinats masclistes)
Imatge de la campanya «Teen Dating Violence» a la Web de Erie County
Sovint transitem per les notícies d’un diari com si travesséssim una platja amb botes de trekking: arribats al final, ens traiem la sorra amb cara fastiguejada i continuem el nostre camí com si res hagués passat, oblidant el significat de cadascun d’aquells grans minúsculs. Avui llegia la premsa digital i un enllaç m’ha conduït…
View On WordPress
25 N, HA DE SER INNECESSARI
La violència de gènere és fruit de les desigualtats socials que fan a les dones vulnerables. Una de les primeres conseqüències d’açò però no l’única són els successius atacs que se’n deriven envers les dones i que ja han deixat al llarg del present anys massa víctimes .
L’educació i l’actuació de les distintes administracions han de basar-se en la consecució dels valors de prevenció, intervenció i protecció i en el cas de l’educació en la transmissió de valors indiscutibles per a una societat respectuosa amb els drets de les persones basats en la coeducació, la inclusió, el respecte, la igualtat i la cooperació. I tot açò ha de concretar-se en unes polítiques que ho facen possible .
La majoria dels valors i actituds abans esmentats no són de forma explícita objectius prioritaris en la LOMQE, llei aprovada pel govern del PP i que ha comptat amb el rebuig de tots els sectors socials implicats .En aquesta llei no s’aposta de forma inequívoca per aquest model de societat i açò pot ser gravíssim per al futur d’una societat que s’autoqualifica de democràtica.
Malgrat els assassinats que se’n deriven no hi ha un canvi radical en les actuacions per part de les distintes administracions ni una sensibilització suficient per part de la societat que continua assistint amb una certa passivitat al terrorífic espectable de les agressions i en algun cas de donesassassinades a mans de les seues parelles .
Les xifres a l’Estat Espanyol indiquen que més d’una de cada cinc dones majors de 15 anys (22%) ha patit violència física o sexual per part de la seua parella i sols d’elles una cinquena part ho ha denunciat. Aquesta situació d’invisibilitat explica en part, el nombre esfereïdor de víctimes que cada any moren a mans de les seues parelles .
Hem d’actuar ja en el present i treballar i de valent en el que ha de ser el còdig ètic i de valors de la societat valencana del futur. Amb recursos , amb actituds, amb accions
És una evidència que el masclisme mata i mata quan entre una part significativa de la població jove es veuen amb normalitat la conculcació de determinats drets individuals per lart de la parella. El masclisme mata i ha de ser una qüestió política de primer ordre la generació de polítiques que vagen a l’arrel del problema
L'Elisenda, la meva dona, senyor director, és una bona xicota. Ara bé, de tant en tant es veu que li agafa la neura i es posa tossuda; aleshores, jo segueixo el consell del meu oncle Dalmau, que es casà tres vegades, sense comptar junteles de patacada entre difunta i difunta, i sabia molt bé com s'havia de menjar la bresca; li estovo una mica la badana --fluixet, fluixet, això sí, perquè no es tracta de fer-li mal sinó de retornar-la-- i la cosa s'afina a l'instant. És el que em tocà de fer el dia que vaig presentar-me a casa amb la camioneta municipal carregada amb el meu lot. Quin esvalot va armar, quin mullader! Que on anava amb aquelles endergues, que si m'havien pres el pèl, que si ella no volia un criminal a casa...! La vaig fer entrar en senda amb quatre catxamones, encara que reconec, senyor director, que ella tenia la seva part de raó; la nostra casa és una closca d'ou i no es pot fer vostè una idea de com va quedar enfarfegada amb aquelles andròmines!
"La plaga de la Ribera", dins El cafè de la Granota, Jesús Moncada