Continuant amb dels itineraris artístics BeFree 2020 es va celebrar el Festival internacional de videoart feminista “Fem Tour Truck”, comissariat per GUERRILLA Food Sound System, i també de la mà d’aquest col·lectiu, es va fer la proposta al grup de dones un taller d’experimentació i creativitat gastronòmica per deconstruir els gèneres binaris i dicotòmics masculinitat-feminitat, performant la seva identitat.
El taller Queer Food es celebrà dijous 3 de desembre a la Plaça de Mínims, on Yolanda del Bar Casino, ens va cedir molt generosament les seves instal·lacions per realitzar l’activitat.
Ruben Castillejo, de GUERRILLA Food Sound System, explicà que la cuina d’autor, es sol reconèixer sota els grans noms de chefs com ara Berasategui o Arzak (que com ells també provenen del territori basc), els qui contribueixen a perpetuar l’estructura de poder masculinizada: home blanc, heterosexual com a creador únic i líder amb nom propi. Una imatge de poder i fins i tot d'heroïcitat que no és justa ni amb la memòria gastronòmica, eminentment femenina, ni amb el fet que en la realitat, en la majoria de les cuines qui les habita i qui hi treballa són dones, anònimes i invisibilitzades.
És a la llum d’aquesta reflexió que es fa la proposta de combatre aquest acte d’apropiació, i reivindicar una creativitat al marge de la normalitat establerta. Així, Ruben, va introduir el concepte queer, un terme pres de l'anglès, que es defineix com «estrany» o «poc usual» i s’empra per definir una identitat sexual o de gènere que no correspon a les idees establertes de sexualitat i gènere. Revisar aquest concepte a través de la cuina i els ingredients, es planteja com tot un repte.
El que ens proposaren va ser “afusellar” el concepte de chef per autoreivindicar-se i empoderar-se a través de la cuina, que en realitat poc té a veure amb l’elit que representen els autors de renom, si no més bé amb una necessitat quotidiana, un mitjà d’expressió cultural i un sistema de cures domèstic.
Alejanda Bueno, l’altra integrant de GUERRILLA Food Sound System, i Ruben proposaren al grup de dones de la Soledat reforçar l’empoderament a través de la tria d’un pseudònim per signar la seva creació culinària, la cerca d’un concepte per treballar a través d’un plat i un plàtan com a base per experimentar amb la resta d’ingredients.
Cada una d’elles va fer propostes que havien de veure amb el seu cos, cultura o iconografia personal, com ara el “sujetatatetas” de la Ivone Pivonne o el plat “Queer Rockera-sobre els núvols” de Silva. També amb la reproducció inconscient i instantània de les iconografies pròpies, com per exemple el plat de Zineb que reproduí la cultura del mosaic. Què dir dels advocats farcits amb plàtan de na Caterina, autèntica reivindicació de la memòria i la suma col·lectiva. I finalment, la perla, el pallassito d’Alí, fill de Zineb.
Quan van compartir els seus plats i idees, totes vam arribar a les conclusions de què la cuina és una excusa per compartir i expressar. Des de les quotidianitats ens podem apropiar i reinventar el principi de la “cuina de disseny”, sovint i malauradament, tan inaccessible i elitista. Que el “queer food” basat en la tolerància i l’experimentació ens permet explorar identitats, a cops redescobrir-les i celebrar-les. La mescla, la diversitat, sempre enriqueix.
