El camí cap al mercat d’una idea innovadora és complex, i la finestra d’oportunitat és cada cop més breu. A l’hora de triar el projecte al que et llançaràs tingues molt present la rapidesa amb que la idea es pot convertir en negoci.
Today is a great one for #Igualada. One of most important projects about people's health based in simulation in Catalunya is presented @4DHealthCenter Proud to get it nearby.
El Fòrum Ascamm és una jornada de periodicitat anual que té per objecte ser un punt de trobada i debat sobre els diferents aspectes de la innovació que incideixen en la competitivitat empresarial, des d’un enfocament pluridisciplinar que inclou tant la innovació tecnològica com l’estratègica, organitzativa i de gestió.
Infografía interesante acerca de la optimización del uso del agua.
La conciencia de la limitación de los recursos básicos debería aumentar las oportunidades de nuevas actividades y necesidades de trabajadores cualificados para desarrollarlas.
De esas cosas que de tanto en tanto me regala internet. Casi sin buscarlo me encuentro con este #PDF descargable del #BID (Banco Interamericano de Desarrollo). Lo recomiendo a quienes esteís interesados por cualquier razón en aterrizar en América Latina.
Xavier Marginet after the presentation of Akzo-Nobel and Grit technology DemytheLDD for animal skins degreasing and preservation at 2014 SLTC International Conference in Northampton, UK.
En una fascinante e informativa charla, el físico y científico de la informática Alex Wissner-Gross explica a qué se refiere con eso. (Filmado en TEDxBeaconStreet.)
Xavier Marginet és un enginyer químic nascut a Berga, que es va vincular a la ciutat a través del cuir. Sense deixar la seva professió, i després de passar per AIICCA, va fundar I´empresa Tenigram, dedicada a les noves tecnologies. Des d´Igualada i amb una reduïda plantilla de personal, desenvolupa i dirígeix projectes de transferència tecnològica en qualsevol lloc del món.
Si us interessen les noves tecnologies us recomano les webs: www.tenigram.com i www.xaviermarginet.com
Què és Tenigram?.
És una empresa basada en el que és la nova economía . Facilitem la connexió i transferència de tecnologies entre empreses.
Ens basem amb la sinergia de productes, la connexió empresarial i els partenariats internacionals o locals.
Gràcies a la xarxa podeu treballar des d´Igualada amb qualsevol part del món.
Aquest és I´avantatge. Engeguem projectes tan diversos com un procés químic a I´Índia, a traves d´un inversor hindú, o creem un market test que serveix per posar a I´abast de les empreses igualadines i catalanes, tot el mercat andí. La nostra metodología és apropiada per a qualsevol tipus d´empresa o institució.
La tecnología digital és una eina que forma part deis nostres punts fort, però també és un aliat per a la transferència tecnològica, sobretot de la química i el medi ambient.
Els projectes neixen a Tenigram o us eis encarreguen?
Les dues coses. Hi ha empreses que ens fan saber les seves necessitats i nosaltres els busquem una solució. Si es tracta tenim capacitat de fer-ho ho fem.
Si no, busquem la persona que ho pot fer.
També hi ha la possibilitat que ens aparegui una oportunitat.
Nosaltres la desenvolupem i la posem en contacte amb empreses i institucions catalanes. Això es dóna molt al mercat iberoamericà, especialment Perú i Equador que tenen un creixement sòlid i sostingut.
Sou head hunters?
La connexió entre empreses forma part del nostre ADN però no tenim departament de cacera de cervells. El que tenm és una àmplia cartera d´experts en moltes matèries als quals recórrer quan convé. En alguns casos han acabat treballant per a I´empresa destinatàri del projecte.
Poso un cas concret. A Equador tenien un problema seriós d´aigües residuals a Ambato, que és un clúster de curtit. Qui millor que un tècnic d´Igualada per conèixer i resoldre els problemes de les aigües residuals?
Treballeu al Tecnoespai.
Un centre com aquest té molta utilitat a la ciutat, sobretot ara que ja disposa de fibra òptica. La interacció amb les altres empreses que hi ha al centre, fa que passin coses. Compartim paret amb paret amb Leitat que ens dóna expectativa de treball a Europa.
Un jove que tingui un projecte us pot venir a veure?
Estem oberts a tothom, ja sigui un jove emprenedor com una empresa que tingui un problema. Escoltem tothom amb ganes de trobar solucions.
Ha viscut tot I´auge i la caiguda del curtit. Creu que Igualada té capacitat i capital per sortir de I´atzucac?
Sense cap mena de dubte.
Malgrat que el teixit productiu d´Igualada hagi quedat molt malmès, queda intacte el capital humà. Des de la Unió Empresarial veig que hi ha projectes il-lusionants com la pell de qualitat o la ciutat del disseny. Els darrers anys les coses ens ha mancat entusiasme i esperit de col-laboració.
Amb una mica d´inversió forana i si tiren endavant algunes de les iniciatives en marxa, estic segur que ens en sortirem molt bé i molt reforcats.
Vostè també és director d´ACTec. Què és?
És una agrupació dels grans centres catalans de transfererència tecnològica. És una agrupació dels grans centres catalans de transferència tecnològica. És molt important que hi hagi la percepció que comptem amb centres tecnològics. És com tenir departaments d´R+D externalitzasts, en cadascuna de les empreses catalanes . Hi ha un missatge que no puc deixar de donar: a Catalunya estem endarrerits en inversió i ajuts a la recerca.
Després del tancament dels cinemes Kursal d’Igualada, la primera sortida ha estat als multicinemes de Bufalvent, a Manresa. Un de mort i uns altres que semblen ben vius, amb un model, això sí, ben diferent. La pel·lícula triada ha estat “La lladre de llibres”, casualment (¿) una panoràmica sensible i excel·lent de la indestriable proximitat de l’inici i la fi de les coses. Impossible l’un sense l’altra.
El sentiment, doncs, és que la mort no deixa de ser un element més, i segurament el més imprescindible, de la vida mateixa.
Ha estat una setmana ben estranya i lligada a fets luctuosos, no només a la pantalla, però sí lligats al cinema: la mort de l’actor Philip Seymour Hoffmann, just a sobre dels premis Gaudí, la menció a la pèrdua de la comunicadora Tatiana Sisquella per part d’un David Trueba renascut per als premis en els Goya...
Per acabar-ho d’adobar, sento una publicitat on el professor Punset, que quan fa el discurs en català fa sempre les cites en anglès i les sentències pontificals les passa al castellà, diu: Un científic molt amic meu em diu repetidament que “life is a mistake”, la vida és una equivocación.
Més cru encara, dins el món de les arts però no en el cinema, crec que era Samuel Beckett qui ho escrivia de forma més crua a “Tot esperant Godot”: les mares infanten a cavall d’un taüt. O sigui que al capdavall no hi ha diferència: no hi ha vida sense mort, per construir, cal destruir. Però com que jo sóc de ciències, m’agrada més veure-ho des del principi d’incertesa de Heisenberg, (allò del gat dins d’una caixa tancada amb una fràgil ampolleta de cianur i només quan obrim la capsa –i trenquem o no l’ampolleta- sabem si el gat és viu o mort) que ens diu que vida o mort són una mateixa cosa i que només depenen de com ens ho mirem, així veig també el cinema Kursaal.
La dualitat vida/mort provinent del principi d’incertesa només es resol amb la interacció amb el subjecte del que volem tenir la informació. Si realment volem saber que la disponibilitat del Kursaal li dona vida renovada o l’elimina definitivament depèn doncs de la cura amb que l’observador adequat s’ho miri. De manera que tant de bo hi hagi ja algun observador interessat (segurament el més indicat seria l’àrea que correspongui del municipi d’Igualada) que vetlli per sondejar si aquesta disponibilitat pot tenir ressò en algun Yelmo o empresa semblant que obrís la capsa sense trencar l’ampolla.
Els efectes positius serien diversos: l’espectador faria aquí la despesa en lloc de fer-la a en una altra població (entrada+crispetes, però també sopar possiblement a un restaurant de la zona, i si és algú de fora fins i tot alguna compra al centre comercial...), es mantindrien alguns llocs de treball dels que anem molt mancats i sobretot no perdriem un element cultural i de lleure dels que qualifiquen positivament un lloc on triar viure/morir.
John Fenwick (MBA ’09) shares lessons about determination and perseverance that he learned while launching Skybox Imaging, a startup that builds data-collecting micro-satellites: http://stnfd.biz/rzxs0
En Octubre de 2011 académicos de la universidad de Stanford crean esta plataforma para brindar educación masiva a la población mundial de forma gratuita. Actualmente cuenta con numero más que considerable de usuarios con resultados, en general, bastante satisfactorios.
Lo que empezó siendo una tímida aportación cultural al mundo es hoy una sólida estructura de transmisión de conocimientos en la que colaboran 62 universidades y en la que se puede "aprender" en más de 5 idiomas.
Para mi, un modelo impresionante de educación on line de calidad. Tomen nota, quizás es una de las semillas del modelo de formación académica del futuro.
En cualquier sociedad en crisis, en la innovación está una de las mayores fuerzas para elevar la productividad y, sobretodo, para propiciar un cambio económico.
Las sociedades deben crear las condiciones ideales para promover la innovación. Así lo afirmó Luís Alberto Moreno, presidente del Banco Interamericano de Desarrollo (BID) recientemente durante la segunda jornada del IX Encuentro Empresarial Iberoamericano, con lo que no puedo estar más de acuerdo.
Pero hay que saber que este caldo de cultivo para sembrar y cultivar el espíritu de innovación innato en el ser humano para su supervivencia no es una cuestión exclusiva de los gobiernos, también y en gran medida lo es del sector privado. Como dijo Alberto Moreno, “además de las políticas públicas, depende también de las Universidades, de las empresas y del acceso a financiación para proyectos innovadores con iniciativas como los llamados ángeles inversionistas y la entrada de capital de riesgo”. En resumen, una predisposición de todos.
Y como obstáculo importante a vencer para imponer y extender la innovación en América Latina está el acceso a la tecnología y con ello se entiende las inversiones en banda ancha.
Si se sortea esta barrera, reconocida como tal por Alicia Bárcena, secretaria ejecutiva de la Comisión Económica para América Latina, se abrirán y se multiplicaran las posibilidades a la innovación, propiciando a que se den más proyectos exitosos, sobretodo, a lo que acontece a los relacionados con la tecnología.
Tenigram , dedicada a la transferencia tecnológica y la gestión de proyectos para empresas e industrias, ha creado un nuevo servicio para acompañar a otras empresas en su proceso de internacionalización.
Su mayor valor es tener presencia en Ecuador y Cataluña. VIDEO
Tenigram con sedes en México, Ecuador y Perú propone a empresas europeas, fijarse en los países de la Comunidad Andina (Bolivia , Ecuador , Perú ) porque tienen más oportunidades para las pequeñas y medianas empresas, que otros países del continente que normalmente son planteados como destino como Brasil o Chila .
Este servicio de exportación de productos y marcas europeas hacia la comunidad andina recibe el nombre de "Market Test " y consiste en el acompañamiento a las empresas para acceder con más éxito en el país de destino. El objetivo según Marginet, es optimizar al máximo la inversión que se hace en la prospección, busqueda de partners o el aprendizaje del "taranna" del lugar de destino. Si vas acompañado con personas del lugar que te ayudan, es más fácil y mejor la consecusión del objetivo y por lo tanto del dinero.
Pero el mayor valor según su director es ser "una empresa europea y latinoamericana", lo que les permite " ser españoles o europeos en la relación y diseño estratégico de la penetración en un determinado mercado para una empresa , pero al mismo tiempo somos también integrantes del mercado objetivo " . De hecho , Tenigram S.L. tiene " idéntica estructura" , explica Marginet , en Cataluña y Quito, la capital de Ecuador . Esto proporciona "muchas ventajas mercantiles, fiscales, logísticos para nosotros y nuestros clientes" , añade el director de Tenigram .
Aparte del conocimiento del mercado de destino, Marginet señala que "los costes para entrar en un nuevo mercado pueden minimizarse si se va de la mano de un experto real , alguien que" se pertenezca" al mercado " . Aparte de reducir costes, el acompañamiento en la internacionalización también " acelera la penetración en el mercado" .
Desde Tenigram ponen en valor su presencia directa en el territorio andino , el conocimiento de la cultura de negocio local y la identificación calificada de proveedores , clientes y partners . Marginet destaca la "buena relación e interlocución empresarial e institucional , porque estamos presentes, con profesionales del país de interés , viviendo el día a día y esta realidad comercial lo cual es un valor en la inversión y en la valorización del tiempo empleado " .
Aunque su mercado natural es Cataluña , Tenigram también está ofreciendo este servicio a empresas de toda España y de Europa, "porque las compañías buscan compensar la caída del mercado local buscando expandirse en otros países " sentencia Xavier Marginet .
Tenigram constata que su voluntad " de seguir luchando para ayudar a las empresas de aquí se ve diariamente recompensada por la confianza que depositan en nosotros , cada día más , otros empresarios con ganas de seguir creciendo a pesar de las condiciones económicas actuales " . A pesar de la ambición internacional , Marginet deja claro que el objetivo de Tenigram es continuar " haciéndolo desde este país, Cataluña " .
La empresa española Tenigram , dedicada a la transferencia tecnológica y la gestión de proyectos para empresas e industrias , ha creado un nuevo servicio para acompañar a las empresas en su proceso de internacionalización a la comunidad andina