Arnau Morales #DMED16

Aquest és el dossier personal d'aprenentatge de l'assignatura Disseny de materials didàctics i entorn d'aprenentatge digitals. És curtet el nom...

[arnaumorales]

The hole in the wall

Adjunto l’enllaç del TED Talks del Sugata Mitra, que comento al final de vídeo cloenda, sobre els seus experiments d’autoaprentatge amb les TIC. Molt interessant!

https://www.ted.com/talks/sugata_mitra_the_child_driven_education?language=es

[arnaumorales]

Cloenda #DMED16

Amb aquest vídeo dono per tancat el bloc i l’assignatura de #DMED16. En ell faig una valoració de l’assignatura, així com dels aprenentatges més significatius que m’emporto.

L’eina que he triat just fa una setmana que s’ha convertit de pagament i m’ha donat moltíssims problemes per fer el vídeo. No m’ha deixat registrar-me, sinó fer un vídeo com a convidat, que he hagut de repetir 1000 vegades perquè sortia defectuós, o l’enllaç donava error o no s’arribava a editar mai. Finalment això és lo millor que he pogut treure. Hi ha alguns errors amb les diapositives, per això afegeixo l’enllaç de la presentació a sota. I segons les noves condicions, el vídeo només es podrà veure durants 2 dies. Primera i última vegada Movenote!

https://www.movenote.com/v/EUmmAActX4j

https://docs.google.com/a/blanquerna.url.edu/presentation/d/1gFT_X8bpiT3yFCOAPhHZlXOtE-Gju2NGGFRqXxsPY10/edit?usp=sharing

Moltes gràcies per tot i fins una altra, amics i amigues de les TIC!

[arnaumorales]

Els “yotubers” a debat

El nostre grup va decidir-se per un tema de rabiosa actualitat. Els “youtubers” s'estan convertint en tot un fenomen de masses a internet, sobretot entre la població jove i infantil. Des de la nostra experiència com a monitors o a les escoles de pràctiques, escoltem molt sovint noms com Auronplay, Rubius o Wismichu en les converses d’infants i adolescents. Fins i tot hi ha nens que ja comencen a tenir el seu propi canal de Youtube. 

Per tant, la temàtica no podia ser més oportuna. Considerem de vital importància conèixer en profunditat quin ús fan els infants d’una canal comunicatiu tant comú com el Youtube, abans d’introduir l’eina a classe o treballar la consciència crítica com a consumidors de contingut multimèdia, per exemple.

Partint d’aquesta inquietut, ens van sorgir una sèrie de preguntes que volíem traslladar a la classe:

Qui són aquests nous ídols juvenils? En què es basa el contingut dels seus vídeos? Com pot influir en la vida dels infants? Quins interessos econòmics hi pot haver al darrere? Com ens posicionem al respecte com a futurs mestres? Ho podem reconvertir en recurs educatiu?

Així vam decidir fixar-nos aquests objectius per a la nostra intervenció:

Descriure el fenomen en el nostre context actual.

Analitzar de forma crítica el seu l’impacte en la població infantil.

Debatre sobre posicionaments i possibles actuacions com a futurs mestres.

El procés d’ensenyament aprenentatge va estructurar-se en diverses fases. En quant a la fase prèvia a la sessió, vàrem fer dues tasques en paral·lel:

Treball de camp: Passar un qüestionari a alumnes de cicle superior sobre la seva relació amb el fenomen.

Activitat treball autònom FC (companys uni): Visionar un vídeo del “youtuber” més famós d’Espanya i respondre 3 preguntes sobre el seu parer.

Un cop a l’aula, després de presentar breument la plataforma i el fenomen, vàrem fer:

Una explicació del treball de camp realitzat, mostrant els resultats més significatius de l’estudi.

Per grups, una explicació dels tipus de vídeos més habituals. Cada grup explicava una tipologia descrivint-ne el format i les possibles potencialitats o aplicacions educatives.

Com a cloenda, els mateixos grups es gravaven un vídeo aportant alguna idea o conclusió al voltant del fenomen, per després editar-ne un en conjunt i penjar-lo al Youtube.

Finalment, creiem que els objectius es van complir. Els companys es van mostrar força participatius i interessants; van ser capaços d’analitzar críticament un fenomen social que està marcant tendència entre la població infantil, a partir de conèixer les seves característiques més significatives, posicionant-se al respecte i preveient actuacions com a futurs educadors. 

Entre tots vàrem treure conclusions importants, com ara la importància de treballar la consciència crítica en els infants davant del consum d’aquests tipus de continguts audiovisuals; la identificació que senten amb aquests personatges de Youtube, que poden arribar a esdevenir models per a ells; la necessitat de pertinença de grup pròpia de l’edat pot influir en el consum d’aquests vídeos; el llenguatge en argot que utilitzen els “youtubers” per tal de crear-se una comunitat al seu voltant; la idoneïtat dels tutorials per treballar el text instructiu, per exemple; o la dels vídeoblogs per treballar l’expressió oral. 

Properament penjarem el vídeo a Youtube amb el resultat final. Que s’enteri tot el món del que pensem els futurs mestres!

[arnaumorales]

Treball en grup

Les darreres sessions de l’assignatura es van dedicar a les exposicions dels treballs en grup. La proposta consistia en triar un tema per grups, per tal de dissenyar i impartir una classe de 60 minuts amb el model de “classe invertida”. Els temes treballats han estat els següents: 

APP'S PER A LA INCLUSIÓ: Sessió plantejada a partir de la resolució de casos pràctics mitjançant la cerca de diferents aplicacions inclusives.

ROBÒTICA I PROGRAMACIÓ: Sessió pràctica en forma de tallers de programació robòtica (Bee-bot, Scratch i LEGO).

MOBILE LEARNING: Per grups, gravació i edició d’un vídeo “promocional” de Blanquerna per als futurs estudiants de magisteri.

GEOCALITZACIÓ I WIKILOC: Gimcana mitjançant l’APP Wikiloc, en la qual s’havien de respondre una sèrie de preguntes relacionades amb la geocalització. 

ELS “YOUTUBERS”: Sessió de debat al voltant del fenomen de masses “yotubers” i la seva implicació en l’àmbit educatiu.

[arnaumorales]

Visita a la tenda RO-BÒTICA

Després de la visita dels nens i nenes de l’Escola Projecte, vam poder assistir a una presentació-taller sobre més aplicacions didàctiques de robòtica educativa, per seguir aprofundint en aquest tema. La xerrada va tenir lloc a la tenda Ro-Bòtica del carrer Balmes de Barcelona i va ser impartida per la Rocío Lara. En aquesta sessió vam poder conèixer i experimentar amb diverses propostes i recursos didàctics basats en la programació de robots, adreçats a tot tipus d’edats, des d’Educació infantil fins a Secundària.

Bee-bot, Blue-bot, Pro-bot, Scratch, LEGO WeDo, LEGO Mindstorms, Darwin Mini… són alguns dels exemples que vàrem veure. A continuació trobareu vídeos de la visita, ja que no sóc capaç d’insertar un vídeo des d’arxiu des d’una entrada de text. Maleït Tumblr! A part d’impronunciable amb errors importants...

[arnaumorales]

DARWIN MINI ballant el Gangnam Style!

[arnaumorales]

LEGO MINDSTORMS

[arnaumorales]

BLUE-BOT

[arnaumorales]

Mitjana aritmètica i Flipped Classroom a Jesuïtes Gràcia

Una altra de les grans oportunitats que ens ha brindat l’assignatura de #DMED16 ha estat la de dissenyar i dirigir una sessió de matemàtiques en una classe de primària, mitjançant el model de Flipped Classroom. En concret, el nostre grup va fer una classe sobre la mitjana aritmètica a 6è de primària de l’Escola Jesuïtes Gràcia. 

La part de treball autònom per a l’alumne (prèvia a la sessió) es va articular a partir del següent Site:

https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/matematiques-flipped-clasroom-mitjana-aritmetica-i-moda/

En aquest, els alumnes tenien a la seva disposició una breu presentació de la intervenció, del contingut i de la metodologia de treball, com també l’enllaç al vídeo que havien de visionar abans de la sessió presencial. Es tracta d’un vídeo creat per nosaltres amb Powntoon, en què expliquem que és la mitjana aritmètica, com es fa i per a què serveix a partir d’un exemple real.

Un cop a classe, teníem previst plantejar dues activitats relacionades amb el contingut:

Qüestionari amb Pear Deck amb l’objectiu de posar en comú el que havien après al vídeo. (Assimilació)

Repte col·laboratiu: En grups de 4, calcular la mitjana aritmètica del nombre de germans de la classe. (Aplicació) 

Malauradament no vam arribar a l’última fase per manca de temps, a causa d’uns problemes tècnics inicials que ens van ocupar molt temps i van fer que haguéssim de replantejar la sessió sobre la marxa.

[arnaumorales]

Programació robòtica a primària?

Sí, a primària. Tal com sona. El passat 21 d’abril vàrem tenir la sort de rebre a la facultat la visita de la classe de 4t de l’Escola Projecte. En la primera part de la sessió, el seu tutor, el Frank Sabaté, ens explicà què és la robòtica educativa, les potencialitats d’aquest contingut per al desenvolupament cognitiu dels infants i com l’introdueixen a la seva escola mitjançant el programa Scratch. Seguidament vàrem fer petits grups entre nens de primària i estudiants de magisteri per fer plegats una petita tasca amb l’Scratch a mode de demostració.

El Frank començà la seva presentació parlant dels orígens de la robòtica educativa i plantejà dos enfocaments didàctics de la tecnologia completament diferents. Per una banda, Skinner, pare del conductisme, introduí a l’aula la Taching machine and programmed learning, que era una màquina programada per donar veredicte a les respostes dels alumnes sobre les preguntes plantejades pel professor. Aquest exemple serví per ironitzar amb algunes pràctiques educatives vigents.

Anys més tard, Seymour Papert, deixeble de Piaget, creà un llenguatge de programació anomenat Logo, per tal que els alumnes fossin creadors de les seves programacions amb robots i no simples receptors de continguts, com en el plantejament d’Skinner. La seva teoria s’anomena construccionisme, una evolució del constructivisme que defensa que l’aprenentatge té lloc quan l’alumne fa alguna cosa. El seu llibre Mindstorms. Children, computers and powerful ideas és tot un referent en aquesta matèria.

Finalment, l’any 2007 Michael Resnick recollí el testimoni de Papert per crear, des del departament Lifelong Kindergarten de l’empresa MTI, el programa Scratch. Una aplicació informàtica gratuïta, basada en el llenguatge Logo, que permet explorar els conceptes de programació bàsics a partir de la creació d’animacions o el desenvolupament de vídeojocs. Es caracteritza per tenir un entorn de treball amigable, atractiu, molt intuïtiu i amb un llenguatge molt visual, com podem veure en el següent vídeo:

La principal aportació de la programació i la robòtica és el desenvolupament del pensament computacional, que consisteix en la capacitat de resoldre probelems utilitzant el procés lògic i seqüèncial basat en instruccions i algoritmes que utilitza la informàtica. A partir d’un exemple de cuina vam poder entendre els conceptes més utilitzats en aquest camp: seqüència, iteracions, paral·lelisme, condicionals, dades, operadors i esdeveniments. 

Per acabar amb l’exposició, en Frank explicà el projecte que està duent a terme amb la seva classe durant aquest curs i com intervé la programació robòtica en ell. El projecte s’anomena “Atimarat: Construïm el parc somiat!” i consistia en elaborar propostes de millora per al parc de la Tamarita i presentar-les a l’Ajuntament de Barcelona. En el següent enllaç hi trobareu tots els detalls:   

http://nova.escolaprojecte.org/atiramat/

[arnaumorales]

Entorn personal d’aprenentatge (PLE)

És el conjunt d’eines, fonts d’informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma assídua per aprendre (Adell i Castañeda, 2010). Es tracta d’un enfocament molt lligat a l’ecologia de l’aprenentatge, és a dir, el conjunt de contextos informals que proporcionen oportunitats per aprendre, i que amb les noves tecnologies multipliquen el seu potencial. 

Per crear-se un PLE és important que l’aprenent estigui format, ja que aquest tindrà el control i la gestió del seu propi aprenentatge, a partir de fixar-se els seus objectius, escollir els seus mestres, eines i continguts. Per tant, esdevè un magnífic recurs per al desenvolupament professional de qualsevol àmbit.

Un PLE té tres parts:

Accés a la informació

Creació de la informació per compartir-la

Personal Learning Network: relació amb altres persones

A continuació presento el meu PLE, el qual està organitzat per l’ús que li dono a les eines digitals:

[arnaumorales]

Competència digital

La competència digital és la capacitat d'utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació en les tasques de la vida quotidiana, a l'escola, a la feina o al lleure. Segons Jordi Adell aquesta contempla 5 dimensions:

ALFABETITZACIÓ INFORMACIONAL: Conjunt d’habilitats, coneixements i destreses per treballar amb informació (enunciar un problema, buscar informació, accedir a ella, gestionar-la, organitzar-la, analitzar-la, criticar-la, evaluar-la i després crear nova informació i difundir-la)

ALFABETITZACIÓ TECNOLÒGICA: Comprendre i saber utilitzar els dispositius, eines i programes de les noves tecnologies.

ALFABETITZACIONS MÚLTIPLES: Interpretar, crear i comunicar missatges multimèdia.

COMPETÈNCIA COGNITIVA: Saber convertir informació en coneixement per resoldre problemes.

CIUTADANIA DIGITAL: Tenir una actitud crítica i reflexiva davant la informació; utilitzar la tecnologia de manera autònoma i responsable; i conèixer drets i deures digitals.

Pel que fa a les competències digitals del docent del segle XXI, es contemplen les següents categories: Instrumentals, didàctiques, investigatives, organitzatives, comunicació i interacció social, cerca i gestió de la informació, elaboració de presentacions i materials didàctics.

[arnaumorales]

Repositori de Recursos i Materials

Avui a la classe de #DMED16 hem estat explorant diverses eines 2.0 i APP’s educatives. Entre les quals han destacat les següents:

POWNTOON: Realització de presentacions animades en format vídeo. El seu funcionament és molt intuïtiu i permet moltes possibilitats d’edició.

PEAR DECK:  Creació de presentacions amb preguntes en línia que es comparteixen mitjançant el compte de Google i un codi per als estudiants. Cada pantalla és una pregunta que pot tenir diferents formats (multiresposta, text curt, text llarg, dibuix). Permet tutorització total per part del mestre.

MOVENOTE: Gravació de vídeo-tutorials o vídeos explicatius, el format dels quals combina una presentació per diapositives i una gravació que permet complementar el contingut de les diapositives

VIDEONOT: Permet afegir de manera simple notes, comentaris o preguntes als vídeos online que volguem. Es poden compartir a través de Google Drive.

KAHOOT: Compte amb aquest... És similar al Pear Deck, un qüestionari de preguntes en què cada pantalla és una pregunta diferent, però en aquest cas el format només és multiresposta, hi ha un compte enrere per cada pregunta i es premia als qui contesten correctament més ràpid. Afegeix un element lúdic-competitiu que la dinàmica de l’aula sembla un concurs de TV. Discutible el seu valor educatiu...

[arnaumorales]

Mobile learning

L’aprenentatge mòbil és una tendència educativa que busca aprofitar les avantatges de la societat digital en què vivim. En concret, comporta la utilització de tecnologia mòbil, sola o en combinació amb qualsevol altre tipus de TIC, amb l’objectiu de facilitar l’aprenentage en qualsevol moment. L’interès de la proposta no rau en el simple fet d’utilitzar els dispositius mòbils a classe, sinó en la ubiqüitat d’accés als continguts. Aprendre en qualsevol moment i en qualsevol lloc.

Alguns experts en educació i TIC assenyalen que el bon ús d’aquests dispositius pot arribar a millorar el rendiment acadèmic ja que augmenta la motivació i implicació de l’estudiant. Actualment, les principals reticències a l’ús de m-learning a l’escola es fonamenten en el “mal ús” dels dispositius mòbils, tant pels alumnes com a element de distracció, com pels mestres per manca de formació.

[arnaumorales]

La Flipped Classroom o “aula inversa” és un model pedagògic que transfereix el treball de determinats processos d’aprenentatge a fora de l’aula mitjançant recursos TIC, per tal d’aprofitar el temps de classe plantejant activitats que explotin al màxim el procés d’aprenentatge de l’alumne. “Es decobreix a casa, es practica i es consolida a classe”, deia el Raúl Santiago en un dels seus vídeos d’eduland.es.  

https://www.youtube.com/watch?v=Bdd_Dr7QUQ4

Ell mateix remarca que la idoneïtat d’aquest model rau en deixar de fer coses que les màquines poden fer per nosaltres, per tal que el paper del mestre sigui més rellevant i l’activitat de l’alumne sigui molt més rica.

En la metodologia tradicional habitualment el temps de classe es dedica a la instrucció per part del professor (teoria) i a l’assimilació per part de l’alumne (rol passiu), per després consolidar la part “pràctica” de manera autònoma a casa amb els deures. La Flipped classroom proposa invertir aquest procés, amb l’estructura següent:

Fase prèvia (casa): treball autònom de l’alumne a partir de materials digitals facilitats pel mestre, com a primer contacte amb la teoria. El mestre pot seleccionar el material o crear-lo

Treball a classe: Activitats pràctiques d’aplicació des d’una perspectiva de treball col·laboratiu per millorar i consolidar l’aprenentatge. El rol de l’alumne és totalment actiu i el mestre es converteix en un dinamitzador d’activitats que ofereix els suports individuals necessaris.

Els punts forts d’aquest model serien:

El mestre té més oportunitats de saber què saben els alumnes (real-time-feedback)

Li permet dissenyar tasques més significatives a l’aula.

Millora la participació i implicació de l’estudiant en el seu procés d’aprenentatge.

L’alumne pot seguir més fàcilment el seu ritme d’aprenentatge.

Els punts febles, per a mi serien:

Pot ser una forma encoberta de deures, en comptes d’afavorir que els nens dediquin les tardes a altres activitats d’oci.

Pot accentuar la bretxa digital en aquells alumnes de famílies que tinguin un accés limitat als recursos.

Pot anar en contra de l’aprenentatge per autodescobriment, la idea d’avançar la teoria abans de la pràctica. Depèn el plantejament podem estar inhibint l’error del procés d’aprenentatge; i a nivell cognitiu és molt més significatiu quan l’alumne treu la seva teoria de la pràctica.

[arnaumorales]

En la línia del que comentava a l’entrada anterior, cal donar a conèixer el projecte d’Escola Nova 21, que inclou l’aliança de diversos centres amb pràctiques innovadores, amb l’objectiu de renovar el sistema educatiu a partir d’anar sumant escoles a les seva xarxa i promoure la innovació col·laborativa entre centres. Està impulsat per la Unesco, la Fundació Jaume Bofill, la UOC i l’Obra Social La Caixa, i encapçalat per l’Eduard Vallory. 

En concret, m’agradaria destacar el començament del seu discurs de presentació (fins 1:50′), en el qual parla de la bonança pedagògica en temps de República. 

[arnaumorales]

Nous models pedagògics

El debat sobre l’evolució del sistema educatiu és ben present. Des de fa anys la majoria de sistemes educatius a nivell mundial es troben immersos en una crisi sistèmica. Ni els moviments de renovació pedagògica ni les innombrables reformes educatives han estat capaços de desterrar les bases d’un sistema educatiu que va ser engendrat al segle XIX, sota les necessitats de la Revolució Industrial i amb les bases de la pedagogia tradicional. 

Si bé, actualment, tota la comunitat educativa i part de la societat està d’acord amb la necessitat d’un canvi de model, les dificultats apareixen a l’hora de convenir cap a on s’ha de direccionar la innovació i la manera com implantar-la. On s’ha de posar l’accent del canvi i qui l’ha de gestionar?

Darrerament hi ha certa tendència a relacionar la renovació pedagògica únicament amb la implementació de les noves tecnologies a l’escola. Per aquest motiu, crec que és molt important tenir present que hi ha un tipus de mancances que són endèmiques del nostre sistema educatiu, per la incapacitat d’ajustar-se a les necessitats educatives dels infants; i d’altres que són exclusives dels nostres temps, perquè l’escola no s’ajusta als canvis socials que estem vivint.

La globalització de l’economia, els forts corrents migratoris, el creixement de la investigació científica i la revolució de les tecnologies de la informació i la comunicació ha transformat la societat d’un món cada vegada més interconnectat, informatitzat, amb nous ecosistemes de comunicació i on la presència de maquinària intel·ligent és cada cop és major.

A nivell educatiu, això ha comportat dos canvis significatius i indicutibles en aquests moments. A les últimes dècades la funció de l’escola ha canviat; ja no és transmetre coneixements, sinó generar competències. I al mateix temps hem millorat el coneixement que tenim sobre com aprenen les persones gràcies als avenços de la ciència, sobretot, en el camp de la neurociència.

L’horitzó de canvis metodològics per a la nova societat del segle XXI té com a objectiu formar ciutadans competents i èticament responsables, amb pensament crític, creativitat, amb intel·ligència i empatia social, capacitat per gestionar la informació, per treballar en entorns col·laboratius, interculturals i interdisciplinars.

Per a tal efecte, es proposen una sèrie de canvis en les pràctiques educatives vigents:

Deixar enrere el conductisme per donar pas a metodologies actives que permetin la construcció del propi coneixement.

Promoure els aprenentatges competencials i interdisciplinars.

Canviar el rol de l’alumne, per tal que sigui actiu i protagonista del propi procés d’aprenentatge.

Canviar el rol del docent, que deixa de portar la veu cantant i es converteix en guia i facilitador de condicions per a l’aprenentatge.

Passar d’una cultura docent individualista (un mestre únic responsable de l’aula) al treball col·laboratiu entre mestres i altres agents educatius.

Escola oberta al seu entorn i com a motor del canvi social d’aquest.

Introducció de les SAC (sistemes d’aprenentatge de coneixement), que vol anar un pas més enllà de les TIC i les TAC. 

Canvis en el sistema d’avaluació. Deixar enrere els indicadors que mesuren aprenentatges memorístics a curt termini, per donar pas a l’avaluació per competències i dels processos.

Per últim, no m’agradaria deixar passar l’ocasió sense reivindicar la importància dels grans pedagogs renovadors que van impulsar el moviment d’Escola Nova des de finals del segle XIX. Quan parlem d’innovació educativa cal tenir present el pensament i les propostes de persones i institucions que van assentar les bases per a la millora de l’educació, com ara Dewey, Freinet, Montessori, Malaguzzi, Ferrer i Guàrdia o Rosa Sensat .