La identitat digital i quin paper hi juga l’educació
Cada dia, el món en què vivim es veu més influenciat per les noves tecnologies, és per això que cal ser conscients i curosos amb el “rastre” que deixem a la xarxa. Aquest “rastre” l’anomenem identitat digital.
L’article de Giones Valls i Serrat i Brustenga sobre la gestió de la identitat digital, ens va obrir una primera porta sobre quines consideracions hem de tenir en compte quan parlem d’identitat digital. Gràcies a l’eina col·laborativa linoit, vam posar en comú tot allò que havíem extret de la lectura. En aquest enllaç, podeu veure el que vam compartir. En línies generals, vam coincidir en la necessitat de formació i de conscienciació que tot el que es publica és públic i queda per la posteritat, en la importància de la superació de la bretxa digital tant a nivell socioeconòmic com a nivell generacional, en les qüestions ètiques implícites i explícites que es deriven de la gestió dels perfils, i en la voluntat de la connexió amb els altres per establir una xarxa social generadora d’oportunitats.
D’altra banda, Genis Roca diu: “Hem de ser conscients que hi ha una realitat digital i una de física i que tots, nens, joves, adults, empreses, ciutats, tenen totes dues. I hem de cuidar-les totes dues depenent dels nostres objectius vitals”. Per a una introducció sobre el que aquest expert ens explica sobre la societat digital, us recomano el seu TedTalk a Galícia.
Portant-ho al camp de l’educació i, en concret al Màster de lideratge, vam plantejar-nos què és el que un director d’escola vol o no vol trobar a la xarxa sobre els possibles futurs professors que li han enviat el currículum. Per exemple, si l’activitat d’un dels aspirants a les xarxes socials és activa, assenyada i compromesa amb el món, serà favorable a la seva tria.
Finalment, també vam parlar de la importància de la identitat digital dels centres educatius, per reflexionar-hi, ens vam organitzar en parelles per definir com voldríem que fos la nostra identitat digital com a escoles. Cada grup va escriure la seva opinió en un post-it que vam enganxar en un suro, tot a través de l’eina paddlet. Personalment, el meu company Beat i jo, varem escriure que apostem per una identitat digital sincera i representativa, que reflecteixi l'activitat que duem a terme, per compartir experiències i generar coneixement, que crei debat i fomenti el diàleg, en coherència amb l'ideari del centre, ètica i responsable, activa, participativa i oberta a l'entorn digital, per conrear el teixit de connexions, que impacti i transmeti emocions (sensible)...
La sessió va donar molt de suc ja que el tema de la identitat digital ens afecta en molts aspectes: no només com a individus de la societat, sinó també com a professionals d’una escola. Per aquest motiu volia compartir amb vosaltres algunes reflexions més panoràmiques sobre el tema.
En primer lloc, m’agradaria comentar sobre el perill psicològic que considero més important: la doble identitat. És evident, que la creació d’un perfil a qualssevol xarxa social és una tasca fàcil i que pot dur a terme qualssevol persona amb accès a internet. D’altra banda, la publicació de continguts no ha de superar excessiva censura i el control de veracitat dels fets exposats és gairebé mínim. En aquest context, esdevé perfectament possible la creació i l’alimentació d’una identitat digital falsa, entenent falsa com a allunyada de la identitat analògica. Per tant, no només hem de parlar de seguretat i privacitat a la xarxa, aspectes sobre els quals s’estan engegant diverses campanyes per sensibilitzar a adolescents i joves i a la població en general, sinó que també hem de tenir en compte possibles casos de doble personalitat, de persones que creen una identitat digital distanciada de la seva realitat analògica quotidiana. Ara bé, indagant una mica més en la qüestió nuclear, què porta a alguns joves a voler crear un perfil diferent del que ells són? Són els estàndars socials que apreten la joventut a voler ser d’una única manera vàlida? Estem obsessionats com a societat en adorar uns únics ideals establerts com a exitosos? És una eina per superar la timidesa i, un cop superades les barreres físiques de la vergonya, simplement mostrar la seva veritable personalitat? Quin paper juga l’educació en tot això?
En segon lloc, Giones Valls i Serrat i Brustenga determinen la reputació com un dels aspectes a vigilar en la gestió de la identitat digital i la defineixen com l’opinió que els altres tenen d’un subjecte o concepte. I és que el reconeixement dels altres, en moltes ocasions, guien les nostres accions i decisions. Amb aquesta base, la sèrie de ficció britànica Black Mirror dedica un capítol de la tercera temporada a exagerar i criticar aquest aspecte. En ell, s’explica la història de la Lacie que viu en una societat obsessionada amb les puntuacions. Les persones es passen el dia valorant les accions dels altres gràcies a una aplicació mòbil, fet que estableix una jerarquia social que repercuteix en la seva qualitat de vida personal i professional (millor puntuació significar major estatus i per tan millor qualitat de vida material). L’argument del capítol es basa en la voluntat de la protagonista de formar part de la elit social i en com farà el possible per escalar en la piràmide establerta. Per si us he encara no us he convençut de mirar-lo, us deixo el tràiler. Sincerament, tot i ser una peça de ficció, ens transporta a una realitat perfectament possible a curt termini, que porta a l’extrem una de les malalties de la societat actual: el reclam desesperat per l’aprobació dels altres.
Amb tot això, la pregunta “quin paper juga l’educació en tot això” segueix rondant-me pel cap, una qüestió que, per vocació, m’acompanya en molts aspectes de la meva vida. Des del meu punt de vista, l’educació ha de ser l’eina més gran per a l’emanicapció de les persones. A partir del processament del coneixement de l’entorn i d’un mateix i del desenvolupament de les pròpies habilitats, ha de permetre l’empoderament dels individus que, fent ús de la seva llibertat individual, podran prendre decisions conscients i reflexionades que dotin les seves accions de sentit. Per tant, el millor que podem donar als nostres alumnes és un acompanyament constant, a la distància òptima, qüestionador i sensible, facilitador de recursos i encoratjador amb les seves pròpies iniciatives que col·labori en la construcció de la seva identitat personal i, sobretot, del seu sentit crític i analític de la realitat que els envolta.
