Defugir
Tinc una estranya habilitat per defugir la gent que de veritat m'importa.
Acquired Stardust
2025 on Tumblr: Trends That Defined the Year
No title available
sheepfilms

Love Begins

Kaledo Art
occasionally subtle
Sweet Seals For You, Always

No title available
YOU ARE THE REASON

Discoholic 🪩
Stranger Things

祝日 / Permanent Vacation

blake kathryn
will byers stan first human second

Origami Around
Today's Document
h
RMH
Monterey Bay Aquarium

seen from TĂĽrkiye

seen from United States

seen from United States

seen from United States
seen from United Kingdom
seen from United States
seen from United States

seen from United States

seen from United States
seen from United States
seen from TĂĽrkiye

seen from United Kingdom

seen from United States

seen from United Kingdom
seen from Germany
seen from United States
seen from United States

seen from Greece

seen from United States
seen from TĂĽrkiye
@llenguanegra
Defugir
Tinc una estranya habilitat per defugir la gent que de veritat m'importa.
Passat
L'edat en que dedicaves lletres de cançons a la noia que estimaves
Amor
La dona perfecta en un cos imperfecte
Presa
Una noia de veu aspra, presa, sensual, una veu que atura el temps, que captiva, que no es pot oblidar ni obviar, que t'atrapa per sempre més.
Pigallosa
Alta, prima i pigallosa, de cabellera pel-roja i mirada fosca
Ulls blaus pigats
Jugaven i reien, corrien i reien, fins que una entrebancada els va deixar cara a cara, la seva cara pigada i aquells ulls blaus eren més aprop que mai, més nitids que mai, reia, la va besar, per primera vegada, ella seguia somrient
Tacte
Una coincidència va fer que les seves mans es freguessin a l'acomiadar-se, des d'aleshores ja no es miren igual.
Mégane
La MĂ©gane debia ser una noia francesa molt bonica, una musa per en Patrick, que la va convertir en la gama de cotxes mĂ©s atractius que mai ha sortit de França. MĂ©gane, Scenic, Avantime, Vel Satis, cotxes de lĂnies inusuals, arestes atrevides, corbes inèdites, esportivitat genètica, lĂnies que no s'obliden.
Cinc segons
L'està esperant en una plaça del Gòtic, hi ha molta gent, de sobte nota que el miren, es gira cap a la dreta i allà està , a uns metres d'ell, va de vermell, els seus ulls somriuen, la seva boca somriu, la seva expressió diu —ja et val—, s'apropa, s'abracen amb la taula pel mig i tot desapareix.
La seva olor, les mans a la seva cintura, la galta contra el seu coll, era això, se separen l'espai just per veure que tots dos somriuen, era això el que necessitaven, es tornen a abraçar.