Fai_Ryy
#extradirty
taylor price
Sade Olutola
sheepfilms
ojovivo
Discoholic 🪩
Jimmy Eat World
blake kathryn
hello vonnie
@theartofmadeline
The Bright Sessions
untitled
No title available
tannertan36
Not today Justin
🩵 avery cochrane 🩵
Interview Vampire Daily
One Nice Bug Per Day
Sweet Seals For You, Always
seen from United States
seen from United States
seen from Malaysia
seen from Germany
seen from Singapore
seen from Malaysia
seen from Lebanon
seen from Bangladesh
seen from TĂĽrkiye
seen from United States
seen from Canada
seen from Canada
seen from France
seen from Uzbekistan
seen from TĂĽrkiye
seen from United States
seen from Brazil
seen from United States
seen from Bahrain
seen from Indonesia
@mireiagrandiamarginet-blog
Preparació per a l’examen
Per tal de preparar l’examen, se’ns va proposar respondre unes preguntes relacionades amb el tema dels wikis i la wikipèdia.
La meva companya Paula i jo ho vam fer.Â
Cada una va respondre les preguntes pel seu compte i després vam posar en comú les respostes.
El document segĂĽent mostra les respostes que jo vaig contestar a les preguntes:
Qui és l’Ana Pastor?
Durant l’última part del semestre hem estat seguint una persona que ens semblés una bona comunicadora. Com ja vaig indicar a l’entrada del blog: Comunicador en xarxa , el meu grup ha seguit a l’Ana Pastor.
A l’hora de recollir la informació sobre l’Ana Pastor vam crear diversos documents cada un destinat a una font d’informació sobre la periodista (twitter, televisió...)
El següent enllaç és el document sobre El Objetivo, el programa setmanal que realitza a l’emisora de televisió La Sexta.
Ana Pastor - El Objetivo
A l’hora d’agrupar tota aquesta informació vam decidir utilitzar un blog i afegir diverses pà gines està tiques amb la informació desitjada. Vam crear un blog utilitzant la plataforma Tumblr.
Aquest Ă©s l’enllaç del blog que vam crear:Â
http://anapastorblanquerna.tumblr.com/
NĂşvols de paraules
Per tal d’exposar el seguiment de l’Ana Pastor vam realitzar, en l’apartat dels articles d’opinió del Periódico un núvol de paraules on es mostra clarament quines són les paraules que més utilitza aquesta periodista.
CreaciĂł artĂstica
Durant la setmana de prà ctiques i reflexió educativa se’ns van venir a fer moltes xerrades sobre el tema dels refugiats i els immigrants.
Des de seminari se’ns va proposar realitzar un vĂdeo amb grups de 3 desenvolupant un dels temes que ens haguĂ©s interessat. El meu grup estava format per la Gemma Gallach, la Laura Aranda i jo i vam decidir tractar el tema dels estereotips en la nostra societat.
Recital de poemes
Per tal de tancar el tema de la poesia, vam haver de recitar, a classe de coed, el poema que la setmana anterior haviem estat practicant a classe.
He de dir que l’experiència em va semblar molt enriquidora ja que vam poder posar a la prà ctica les estratègies de comunicació oral que haviem anat aprenent al llarg del semestre.
Quan vam haver acabat vam respondre unes preguntes sobre com haviem recitat el poema. En el meu cas, penso que vaig anar una mica rĂ pid en recitar-lo a causa dels nervis.
Flipped Classroom
Segons la Viquipèdia: La classe inversa (en anglès, flipped classroom o flip teaching) Ă©s un sistema o forma d'aprenentatge en el marc d'un procĂ©s docent semipresencial (blended learning), segons el qual els estudiants aprenen nous continguts amb la visualitzaciĂł de vĂdeos de contingut educatiu, normalment a casa, per desprĂ©s realitzar els deures, activitats, problemes o exercicis que s'hi puguin vincular a l'aula i amb el suport personalitzat del professor. El segĂĽent vĂdeo explica com es desenvolupa el model de la classe inversa:
Durant el semestre a GTIC hem estat treballant amb la classe inversa. Nosaltres ens preparĂ vem els continguts a casa i desprĂ©s a classe hi aprofundĂem, resolĂem dubtes...
ReflexiĂł:
Penso que aquest mecanisme és molt interessant ja permet crear un clima de treball col·laboratiu fora de l’aula, motiva als alumnes, les classes no es fan tan pesades...
La meva companya Pilar Tascones ha exposat molt bé els avantatges de la Flipped Classroom però també n’ha exposat els desavantatges. Penso que és molt important valorar-ne els punts a favor però també els punts en contra.
El blog de la Pilar                La publicació de la Pilar
Taxonomia de Bloom
Al 1948 va sorgir la idea de crear un sistema de classificació d’habilitats. Benjamin Bloom al 1956 va classificar les activitats educatives (taxonomia de bloom-taxonomia dels dominis d’aprenentatge) i les va ordenar de més senzilles a més complexes.
Aquesta classificació feta a l’any 1956, a l’any 2001 es va modificar.
A l’any 2008, el doctor Andrew Churches va actualitzar la revisió d’Anderson del 2001 per adaptar-la a l’era digital. Va complementar cada categoria amb verbs i eines del món digital que possibilitaven el desenvolupament d’habilitats per recordar, comprendre, aplicar, analitzar, avaluar i crear.
Per altra banda, l’any 2013 Kathy Schrock va associar la Taxonomia de Bloom amb el model SAMR el qual serveix de guia als docents en el disseny i la implementació d’activitats d’aprenentatge mitjançant els 4 enfocaments de l’us del TIC: substitució, ampliació, modificació, redefinició.
Activitat:
A partir del model de la Taxonomia de Bloom desenvolupada a l’any 2008, se’ns va demanar classificar totes les eines i recursos TIC's treballats al llarg del curs en una taula tot indicant quina habilitat cognitiva es desenvolupava en cadascuna d’elles.
Com ja he dit, les habilitats estan organitzades de més simples a més complexes, per tant, les habilitats més complexes també inclouran les més simples.
Aquesta Ă©s la meva taula:
ReflexiĂł:
Personalment penso que les habilitats mĂ©s importants i interessants sĂłn les que impliquen crear per exemple la creaciĂł de mapes conceptuals, l’ediciĂł de blogs i l’ediciĂł de vĂdeos ja que el fet de crear implica recordar, comprendre, aplicar, analitzar i avaluar.
BookTrailer: “Tot et serà pres”
Avui finalment hem entregat el nostre BookTrailer.Â
El nostre grup vam intentar buscar una idea original a l’hora d’elaborar-lo i per aquest motiu vam decidir fer-lo amb Playmobils.
Aquest ha estat el resultat final:
ReflexiĂł:
Grà cies a l’elaboració del BookTrailer he après a observar les coses amb més rigorositat ja que el fet d’haver d’”interpretar” un llibre m’ha obligat a llegir-me el llibre amb més rigorositat i precisió.
PrĂ ctica de companys:
Un BookTrailer que m’ha agradat molt ha estat el de la Marina Casabella, la Laia López, la Mireia Alberte, la Clà udia Barberà i la Raquel Cavero anomenat Totes les noies fan petons amb els ulls tancats.
Diari de seminari
Durant tot el semestre a seminari hem estat realitzant a nivell individual el nostre diari de seminari tot explicant els temes que es desenvolupaven a classe i també les nostres experiències educatives del voluntariat.
A més, de cada setmana haviem de desenvolupar un tema i aprofundir-hi.
Aquest Ă©s el meu diari de seminari:
Treballem amb la poesia
Se’ns va demanar portar un poema a classe de comunicació oral, escrita i digital i aixà ho vam fer.
Quan vam arribar a classe, la Rosa ens va organitzar per parelles. Amb la nostra parella vam haver de treballar cada poema per tal de poder corregir errors de fonètica, de pronuncia... i també de ser corregits.
Jo vaig triar un poema de Miquel Martà i Pol anomenat “L’espai de mi”. Aquest és el poema:
L’ESPAI DE MI
Vetlla l’espai de mi que et configura
i aixà sabràs que mai no s’interposa
entre tu i jo cap llei de melangia.
No et recordo enyorós: t’estimo en una
dimensiĂł de mi que no sabia
potser perquè el teu cos me l’ocultava.
Ara m’atardo amb tu sense tenir-te
pels blaus i verds lentĂssims de la tarda
i pels ocres tendrĂssims del poema.
La meva companya, la Natalia GarcĂa, va escollir un poema de Joan Salvat Papasseit anomenat “Si anessis lluny”.
Tot seguit la professora ens va ensenyar que d’un mateix text se’n poden fer moltes versions literà ries. Aixà que per grups de 4 vam haver de versionar un relat.
El meu grup estava format per la Nathalie Baruch, la Sandra Góngora, la Paula Rubio i jo mateixa. Nosaltres vam decidir escriure un poema. Aquest n’és el resultat:
Primer dijous de mes,
xocolata al carrer Petritxol.
Sense poder-hi arribar,Â
punyalada em van clavar.
Al despertar, a l’hospital em vaig trobar.
En obrir els ulls,
un policia va arribar.
Somreia, mentre us apunyalava?
el policia va preguntar.
Mapes mentals
He creat un mapa mental sobre els usos dels mapes mentals. Per fer-ho, he utilitzat la plataforma mindomo.
Només ha estat necessari registrar-me i tot seguit ja he pogut iniciar el meu mapa mental.
  https://www.mindomo.com/mindmap/eines-de-suport-al-pensament-70baf91044f5414a940687a890784aec
ReflexiĂł:
Penso que els mapes mentals són unes eines molt útil per tal d’estructurar les idees i els pensaments i que se’ls dona molt poca utilitat a les escoles. Des del meu punt de vista, penso que s’hauria de fomentar més, l’ús dels mapes mentals en l’educació.
Fluxograma
Per tal de treballar els fluxogrames se’ns va proposar crear a Gliffy un diagrama de flux que representés l'acció de travessar una cruïlla on hi ha semà fors.
Aquest Ă©s el fluxograma que he creat: http://www.gliffy.com/go/publish/image/9599303/M.pngÂ
Ampliar la imatgeÂ
Per utilitzar Gliffy no és necessari la descà rrega del programa a l’ordinador sinó que només és necessari registrar-se i és totalment gratuït.
Per altra banda, la seva utilització és molt senzilla i rà pida, ja que només s’ha de tenir en compte la informació que es vol transmetre i la simbologia.
ReflexiĂł:
Aquesta eina permet fer adquirir a les persones unes consignes molt clares i especĂfiques.Â
En el cas del semà for, es veu molt clar que quan el semà for està en vermell t’has d’esperar mentre que quan està en verd ja pots passar.
Taules d’anuncis
La següent activitat basada en les eines de suport consistia en triar una de les 6 eines que presentava en la meva entrada del blog anomenada “Eines de suport al pensament” i crear un producte amb ella.
Jo he triat les taules d’anuncis i he fet servir un programa anomenat Lino.
Per tal d’utilitzar aquesta eina només m’he hagut de registrar (no s’ha de descarregar) i triar la plantilla més adient a la meva tasca.
El segĂĽent vĂdeo m’ha estat molt Ăştil per aprendre a utilitzar Lino:
A continuaciĂł exposo el meu suro:
Aquesta eina propicia a transmetre emocions. També podria ser utilitzar per expressar idees, però penso que per expressar idees ja existeixen altres mecanismes com els mapes conceptuals.
Penso que els suros poden servir a un mateix per marcar un horari, una rutina o bé per expressar les teves sensacions i els teus gustos cap a altres persones.
Mapa conceptual
Després de veure les diverses eines de suport al pensament se’ns va demanar llegir un text anomenat: El dinar de nadal i realitzar-ne un mapa conceptual.
Aquesta imatge ha estat extreta de Flickr i disposa d’un llicència de Creative Commons. La seva autora és aglet.
El text Ă©s el segĂĽent:
El Dinar de Nadal
Per Nadal tota la famĂlia es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i tambĂ© neules i torrons de postres. Com que l'Ă€via ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en GenĂs i l'Eduard que sĂłn fills del meu oncle Marc. Cal dir que Ă©s un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinĂł que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en GenĂs fa el tĂpic nĂşmero amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El dinar comença puntualment a les dues del migdia i  acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda.
El mapa conceptual que vaig configurar Ă©s el segĂĽent:
RealitzaciĂł i reflexiĂł:
Per tal de fer el mapa conceptual vaig utilitzar la plataforma CMapTools, que em vaig haver de descarregar a l’ordinador.Â
És una eina molt fà cil de fer servir, tot i que al principi em va costar saber com funcionava.
Una vegada vaig captar el funcionament, ho vaig trobar una eina molt útil, rà pida i eficaç.
Penso que la utilització de mapes conceptuals permeten sintetitzar molt la informació, fer-la més clara i visible ja que el text es fa feixuc mentre que el mapa conceptual permet visualitzar tota la informació a simple vista.
Eines de suport al pensament
Existeixen diverses eines que ens serveixen per tal d’expressar les nostres propies idees o les nostres emocions.
A continucació parlaré de 6 d’aquestes eines.
Trello
Trello ens permet gestionar llistes de targetes, podent-les desplaçar, votar, qualificar, classificar, calendaritzar.. Aquesta eina permet treballar col·laborativament i visualment a l'aula ajudant-nos a arribar a conclusions, establir ordres i prendre decisions conjuntament entre tots, gestionar projectes de recerca...Â
NĂşvols de paraules
Segons la Vikipèdia, un nĂşvol de paraules (tag cloud o word cloud en anglès) Ă©s una mena de semĂ ntica condensada d'un document en la qual els conceptes claus sĂłn representats en mides de font diferents, sent aquells mĂ©s grans els mĂ©s freqĂĽentment consultats. TambĂ© explica que s'utilitzen bĂ sicament per destacar la seva importĂ ncia en els directoris o llocs web. És possible classificar les paraules per ordre alfabètic, per popularitat o per representaciĂł dins el lloc. Flickr va ser el primer a implementar aquest sistema de contingut.Â
La idea prové d'un sistema de visualització de llocs web ideat per Jim Flanagan.
Wordle és una plataforma que permet crear núvols de paraules.
Mapes conceptuals
Els mapes conceptuals van ser creat per Joseph D. Novak, un educador dels Estats Units, professor de la Universitat de Cornell i investigador cientĂfic a l’institut de CogniciĂł Humana i de MĂ quines de Florida. Els mapes conceptuals han esdevingut una tècnica fonamental per a representar el pensament a l'educaciĂł.La construcciĂł d'un mapa conceptual Ă©s doncs un procĂ©s intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura en que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.Â
Moltes vegades, en la seva creaciĂł passem per diversos estadis: selecciĂł, jerarquitzaciĂł, reflexiĂł..., però d’altres vegades a partir d’un concepte anem afegint informaciĂł. Â
Una de les eines més conegudes per crear mapes conceptuals és CMapTools
Taules d’anuncis
Es tracta de tenir un suro on penjar petits escrits i aixĂ compartir informaciĂł.
Aquesta eina permet penjar diversos tipus de fitxers i té moltes aplicacions per a poder compartir-lo.A continuació mostro algunes de les aplicacions que n’han fet les escoles:
http://padlet.com/embed/definiciones http://padlet.com/wall/BayAreaEats http://padlet.com/wall/aplatinleadership
Dues eines interessants per posar en prà ctica aquesta eina són Limo i Padlet
Mapes mentals
Els mapes mentals sĂłn eines que permeten organitzar i estructurar el nostre pensament facilitant-nos aixĂ la nostra capacitat d'expressar idees, solucionar problemes, prendre apunts,... d'una manera grĂ fica.
El següent enllaç permet visualitzar què són i per a què serveixen els mapes mentals: http://cursomapasmentales.igipuzkoa.net/
Mindomo Ă©s una eina que permet configurar mapes mentals.
Fluxogrames
Els fluxogrames són eines que s’utilitzen per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. En els mestres pot tenir bà sicament 2 funcions:
Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional.
Ensenyar als alumnes aquesta eina.
Els fluxogrames tenen una simbologia molt definida de la que en podem destacar:
Gliffy és una eina utilitzada per crear fluxogrames.
ReflexiĂł:
Trobo que aquestes eines de suport són molt útils ja que permeten expressar conceptes o idees de manera senzilla, entenedora i eficaç.
ConceptualitzaciĂł de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador. Charles Crook
Charles Crook, va dividir els programes segons la seva funció en quatre metà fores. Aquestes metà fores s’utilitzen per tal de conceptualitzar l’aprenentatge amb l’ordinador.
En la següent taula he classificat les diverses metà fores, he explicat en què consisteix cada una d’elles i n’he buscat un exemple.
Els ordinadors ens ofereixen grans possibilitats de recursos ens entorns educatius. Aixà ho expressa Jordi Vivancos, el qual manifesta que la utilització dels ordinadors només com a eines no permeten veure les enormes opcions que tenen en ll’educació.
Personalment dono suport a aquesta lĂnia de pensament. A continuaciĂł exposo 10 situacions en les quals utilitzo l’ordinador i que sense ell seria impossible realitzar aquesta tasca.
Buscar informaciĂł de manera rĂ pida.
Estar informat sobre molts Ă mbits al mateix temps.
Constrastar informaciĂł de manera rĂ pida.
Emmagatzemar documents sense la necessitat de tenir-los en format paper.
Crear documents i poder-los modificar en qualsevol moment.
Transmetre informació de manera rà pida i eficaç.
Ordenar i organitzar informació segons les pròpies necessitats.
Crear tot tipus de documents.
Comunicar-nos amb qui vulguem quan vulguem.
Modificar documents, un cop ja havien estat guardats sense la necessitat d’haver-ne de crear un de nou.
ReflexiĂł:
Els ordinadors són molt útils en la tasca educativa però no se n’ha d’abusar. Actualment els ordinadors s’han convertit en unes peces essencials en les nostres vides, però penso que hem d’ensenyar als infants a utilitzar-los com una eina de suports, no pas com una eina de la qual depenen.
PrĂ ctica de companys:
La meva companya Paula Rubio ha explicat molt ben les 4 metà fores, però a diferència de com ho he fet jo, ella n ho ha exposat en forma de taula.
El blog de la Paula                 La publicació de la Paula
La nostra identitat digital i la cura de les nostres dades
Hem de tenir cura de qui accedeix a les nostres dades i amb quins permisos ho fa  ja que hem de vetllar perquè la nostra identitat no estigui sota cap mena de risc.
Les dades personals, el correu electrònic, l’ordinador... són alguns dels elements que hem de tractar amb molta seguretat.
A continuaciĂł, exposo alguns passos que crec que sĂłn importants seguir:
A L’ORDINADOR:
Comptar amb antivirus
Realitzar anĂ lisis periòdiquesÂ
Disposar de contrasenya d’accés
Realitzar còpies de seguretat periòdiques.
A INTERNET:.
Connectar-nos a xarxes segures (casa, escola, etc.).
Utilitzar contrasenyes diferents (no utilitzar sempre la mateixa).
Tancar sempre les sessions Â
AL MĂ’BIL:
Comptar amb un antivirus.
Bloqueig automĂ tic i codi o patrĂł per accedir-hi.
Tancar sessions.
Connectar-nos a xarxes segures.