Ole tu! Howard Schultz defensant la igualtat de drets dels gays! Es necessita més gent com el CEO de Starbucks per frenar als intransigents i retrògrads
I'd rather be in outer space 🛸

Andulka
NASA
"I'm Dorothy Gale from Kansas"
d e v o n
PUT YOUR BEARD IN MY MOUTH
$LAYYYTER
Xuebing Du

Origami Around
Claire Keane
Alisa U Zemlji Chuda
Sade Olutola
No title available

@theartofmadeline
Jules of Nature

JBB: An Artblog!
art blog(derogatory)
ojovivo

tannertan36

No title available
seen from United States

seen from United States

seen from United States
seen from France

seen from Singapore
seen from India

seen from United States

seen from United States

seen from United States
seen from United States

seen from Italy
seen from India
seen from Italy

seen from Kazakhstan
seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from Canada
seen from United States
seen from Türkiye
@rogerguasch
Ole tu! Howard Schultz defensant la igualtat de drets dels gays! Es necessita més gent com el CEO de Starbucks per frenar als intransigents i retrògrads
Los políticos italianos no parecen mucho mejores que los nuestros. Creo que es imperdonable que no tengan unos mínimos conocimientos de la actualidad internacional... pero bueno, uno ya está desengañado de todo...
El sensacionalisme i la manipulació com a estratègia de venta condueix irremeiablement al desencís amb la premsa nacional. Internet permet que tothom accedeixi a qualsevol recurs: la informació s'ha democratitzat. Així doncs, l'actualitat i la reflexió pausada ja no és un terreny vetat a aquells amb més possibles.
La conseqüència més òbvia és que el 99% de la població ja no cau en el discurs tendenciós d'un o altre grup empresarial. Ara tenen mitjans suficients al seu abast com per poder contrastar les publicacions amb d'altres internacionals (Le Monde, New York Times, Washington Post, Financial Times, The Atlantic, Foreign Policy, etc.) o amb blogs especialitzats (ElBLogSalmon, GrusBlog, Politikon, Micropolítica, Naukas, ObamaWorld, etc.).
Per tant, en la meva opinió, cada cop té menys sentit seguir llegint diaris generalistes que cauen en la precipitació fruit de la immediatesa i d'una línia editorial marcada per la recerca de beneficis (per sobre de la credibilitat). Ara cal agafar (i pagar si així ho val) per allò que ens interessa i sabem que peca d'una actitud perfeccionista.
David Fernàndez: "El que cal és una prohibició immediata de les bales de goma" (por cupparlament)
Boníssima publicitat de NIVEA Deo: Stresstest (por NIVEADeutschland)
When the Zombie Apocalypse was mentioned in the House of Commons (por MacleansMagazine)... al menos en Canadá los representantes del pueblo tienen sentido del humor ;)
Contestación al vídeo que acabo de publicar... Lección bien aprendida, antes de emocionarte con algo, comprueba tres veces una historia... Ahora, con estas dos fuentes, que opináis? Quién lleva razón?
Joven avergüenza al Socialismo Mundial: "Qué estamos pidiendo desde un hotel de cinco estrellas?!" (por VideosDRY)
MARS [NEW!!!] Constellation : Manned Mission to Mars (por energyscience)
El (no) problema de la lengua
Estos días las (incendiarias) intenciones del Ministro de Cultura español, José Ignacio Wert, acerca de reducir la importancia del catalán en las aulas de Cataluña tienen a todo el mundo revolucionado.
Eso se nota cuando unos y otros empiezan a recurrir a la ya famosa frase "esto es anti-constitucional"... Pero de verdad nos hemos leído la Constitución española? Yo, cuando estudiaba Ciencias Políticas, lo había hecho, pero si os soy sincero, sólo en diagonal y nunca artículo por artículo. Imagino entonces, que muchos ciudadanos ni tan siquiera la habrán ojeado...
Pues bien, hoy he decidido darle otro repaso para saber qué se decía realmente acerca de las lenguas de este país. Lo primero que he hecho es ver cuantas veces aparecía la palabra "castellano" y... Oh, sorpresa! Sólo lo hace 1 vez, en el Título Preliminar. En concreto, en el primer punto del Artículo 3:
El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.
Ahí está! Parece evidente que en Cataluña se está haciendo algo mal porqué el castellano (única lengua oficial) no es vehicular en la escuela... o no? De hecho sólo se menciona:
El deber a conocerla. Algún habitante de Cataluña no sabe hablar, leer o escribir en castellano? Creo que todo el mundo la conoce... Es más, está demostrado que nuestros estudiantes son los que sacan mayor puntuación en los exámenes oficiales de este tan querido idioma!
El derecho a usarla. Alguien les obliga a hablar en otro idioma? Aun no he escuchado a nadie decir: "A mi em parles en cristià!" o "Parla'm en català!". De hecho, os puedo asegurar que los que hablamos fluidamente catalán y castellano siempre estamos dispuestos a contestar en castellano si así se nos dirige nuestro interlocutor.
Pero volvamos al meollo de la cuestión porqué el mencionado Artículo 3 tiene, además, otros 2 puntos más muy interesantes:
Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.
Cómo? Parece ser entonces que en Cataluña el castellano y el catalán tienen exactamente el mismo rango de lengua oficial! Así que el argumento por el cual el castellano es la (única) lengua del Estado queda anulado en el caso de Cataluña, puesto que aquí tenemos otro idioma oficial según nuestro Estatut.
Pero es que además tenemos un último punto, aún más revelador:
La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.
Encima resulta que se reclama que al catalán, al gallego y al vasco se le den un trato preferente en sus respectivas regiones a fin de garantizar su máximo desarrollo?!
Todo esto me parece muy raro. Incluso después de estos descubrimientos no me he quedado tranquilo. Si el señor ministro, que sabrá del tema mucho más que yo, está empecinado en "menospreciar" al catalán será porqué su querida Carta Magna se lo permite, no? Así que he pensado que si indagaba un poco más en ella encontraría el porqué. Por lo tanto, he decido buscar el número de ocurrencias de la palabra "lengua": 6 veces.
La primera aparece en el Preámbulo:
Proteger a todos los españoles y pueblos de España en el ejercicio de los derechos humanos, sus culturas y tradiciones, lenguas e instituciones.
Entonces, si el pueblo de Cataluña, cuya existencia se remonta siglos atrás, con su cultura, tradiciones e idiosincrasias, asume el catalán como su lengua propia, ésta debería ser objeto de protección (sic) y no menosprecio? Mmm...a ver que estará pasando... vamos a averiguar más.
La segunda y tercera aparición ya las hemos visto los puntos I i II del Artículo 3. La cuarta es en el Artículo 20 "Libertad de expresión", donde se discute el papel de los medios de comunicación públicos.
La ley regulará la organización y el control parlamentario de los medios de comunicación social dependientes del Estado o de cualquier ente público y garantizará el acceso a dichos medios de los grupos sociales y políticos significativos, respetando el pluralismo de la sociedad y de las diversas lenguas de España
Bueno, aquí no se habla de en que idioma se deberían dar las clases en los colegios... Pasemos a la siguiente ocurrencias ver si hay mejor suerte.
Para eso nos debemos desplazar ya hasta el Artículo 148 "Competencias de las Comunidades Autónomas" que es donde se define en que materias podrán asumir competencias (véase Artículo 147 donde se indica que un Estatut d'Autonomia deberá ser amparado por la Constitución, tal y como ocurre con el que tenemos actualmente en Cataluña).
Así pues, en el punto 17 podemos leer que, entre otras competencias, las CCAA tienen la protestad de:
El fomento de la cultura, de la investigación y, en su caso, de la enseñanza de la lengua de la Comunidad Autónoma
Así que corresponde a la propia región determinar cómo se enseña su otra lengua oficial distinta al castellano? Así que si se ha establecido que la mejor manera de hacerlo es mediante la denominada "inmersión linguísitica" (de probada eficacia a lo largo de los anteriores 30 años) está en su derecho?
Un momento, un momento. No entiendo nada! Si el gobierno central no tiene protestad en este tema... qué está pasando? Por qué el señor Wert tiene esa obsesión en meterse en una competencia que no es suya y que por lo tanto no puede decidir?
Y por qué ese ímpetu en arrinconar al catalán si la palabra "castellano" se mencione una sola vez en la Constitución, pero en cambio aparecen múltiples y explícitas referencias a una debida protección de las otras lenguas oficiales?!
La única motivación que puedo deducir es la de incendiar la escena política. Así el humo de sus declaraciones no dejará ver la realidad de su herencia: el quemado y desolado valle que es la economía y el Estado del Bienestar.
P.D: Para los que esperarais que en la última aparición de la palabra "lengua" os diera alguna otra interpretación... menuda decepción! Aparece en la Disposición Final donde solo dice:
Esta Constitución entrará en vigor el mismo día de la publicación de su texto oficial en el <<Boletín Oficial del Estado>>. Se publicará también en las demás lenguas de España.
Per aconseguir #FreedomForCatalonia s'ha d'explicar què volem. El professor @LopezJaume, Doctor en Ciències Polítiques i un dels màxims experts internacionals sobre independències europees, descriu amb senzillesa com molta gent ha obert els ulls a una possible nova realitat a causa del canvi en el seu entorn socio-econòmic.
Cómo es la oscuridad en el espacio? Cómo es la luz? Qué sensaciones indescriptibles vivien los astronautas? Todo esto desvelado de la mano de uno de los hombres que más paseos espaciales ha realizado: Dave Wolf.
Problemes a #FreedomForCatalonia
Com vaig prometre en l'article anterior aquí teniu un post on parlo dels problemes que hauríem de fer front per aconseguir la independència de Catalunya.
1. Convèncer al 75% dels catalans
El primer problema que trobem és que, actualment, la qüestió de la independència està en un 50-50. De cap de les maneres es pot considerar una xifra suficient. Per estar segurs que una àmplia majoria vol seguir aquest camí els suports haurien d'estar en la franja dels 65% al 75% de vots favorables. I hi ha molta gent que prové de fora de Catalunya que no sent aquest nacionalisme i, en canvi, se sent plenament espanyol.
2. Referèndum
Si sabéssim que gaudim d'un suport determinant hauríem de poder votar en referèndum si es vol o no la independència. El problema és que els únics plebiscits vinculants (en la legalitat vigent) són els convocats pel govern espanyol. I no crec que aquest volgués convocar-lo.
3. Reforma de la Constitució
Imaginem que se celebra un referèndum per la autodeterminació i guanya el "sí". El primer que s'hauria de plantejar és una reforma estructural de la Constitució espanyola per fer encabir aquest succés. Això suposaria unes modificacions d'una magnitud descomunal que, a la pràctica, implicaria la redacció d'una nova Constitució. Els problemes derivats (eliminació de CCAA? creació de noves? nous règims fiscals? nous òrgans representatius?) serien infinitament complexos de solucionar. I, com s'ha vist en els darrers 40 anys, els espanyols -sobretot els seus dirigents polítics- són d'un perfil totalment immobilista en quant a modificar la Carta Magna.
3. Institucions pròpies
Encara que Catalunya, definitivament, fos independent, hauria de crear un munt d'institucions (les famoses estructures d'estat) de les quals ara no disposa. Una Constitució (l'actual Estatut no serviria), una cambra de representació territorial (com un Senat), noves lleis electorals, una hisenda pròpia, etc. Són moltes eines jurídiques i polítiques a crear en molt poc temps...
5. Accés a la UE
Resulta obvi que una Catalunya independent hauria de sol·licitar l'accés a la UE si volgués sobreviure econòmicament. Sense el mercat comú i la lliure circulació de mercaderies i persones, les exportacions serien pràcticament impossibles a causa del desmesurat increment dels costos de transacció. I sense poder vendre els nostres productes i serveis a Europa el més probable és que la depressió econòmica seria molt més profunda i llarga del que podem imaginar.
5.1. Recel europeu
No sóc cap expert en la matèria però diria que des de la II Guerra Mundial només s'han creat Estats nous quan les nacions han estat subjugades per un règim autoritari:
Primer està el cas de les repúbliques de l'antiga URSS, sota un règim comunista, que comptaven amb el suport incondicional dels EUA i tots els seus aliats (curiosament tots pro-capitalistes).
Després tenim el cas dels països sorgits de la desintegració de l'antiga Iugoslàvia que van haver de sofrir una guerra civil massa cruel.
Finalment, podríem incloure Kosovo, que es va proclamar independent amb un referèndum superant les exigències de la UE per ser reconeguda (crec recordar que eren una participació de com a mínim el 50% i un 65% de "sí"). Espanya, tot i això, no el va reconèixer com un nou estat.
En altres paraules, a Europa s'està apostant per la integració de països i no per la disgregació d'aquests. Tant en l'àmbit legislatiu (es calcula que el 75% de les lleis i reglaments estatals estan supeditats a normatives comunitàries) com en l'econòmic (recentment s'ha imposat a tots els països que afegissin en les seves constitucions lleis per l'estricte control del dèficit; i ja s'està parlant de crear institucions per harmonitzar les fiscalitat a nivell comunitari). Així doncs, com seria rebuda una iniciativa d'aquest estil? I més en una situació de crisi econòmica on les prioritats de la UE són unes altres? Crec que, com a mínim, amb recel
5.2. Veto espanyol
Inclús si la resta dels estats membres de la UE estiguessin a favor de la incorporació de Catalunya, Espanya podria vetar la seva entrada. Recordeu que l'adhesió de nous països ha de ser aprovada per unanimitat. És previsible pensar que Espanya -amb ànim revengista- digués "no" i, per tant, ens fos impossible accedir al club dels 27.
6. Empreses solvents
A Catalunya, com a la resta de l'estat, quasi tots els comerços són "pimes". Aquests, probablement, es quedarien al país sense discussió, però hi les grans empreses? Les corporacions amb grans recursos es plantejarien quina mesura els hi resultaria més beneficiosa, si tributar a Catalunya (i potser veure minvades les seves ventes a Espanya davant un previsible boicot comercial) o bé traslladar la seva seu social a Madrid.
Cal convèncer als poders econòmics dels avantatges d'un país independent des d'una perspectiva mercantil. Fins a tal punt que siguin ells els primers de voler (i per tant de donar suport) una secessió de Catalunya. Si no hi treballen a favor ho faran en contra i, com sabem, quan aquests agents tenen massa influència...
Conclusió
Crec que aquests serien, a grans trets, els principals obstacles que un moviment seriós i institucional a favor de la independència hauria de fer front.
En el proper article intentaré exposar la meva opinió sobre els avantatges i els inconvenients que es derivarien de l'èxit d'una missió tan complicada...
#11S2012 #FreedomForCatalonia
Dimarts vaig assistir a la manifestació a favor de la independència de Catalunya. Això, segons Carme Forcadell, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, implica que indefectiblement sóc independentista. Em contaran com a tal, vulgui o no. Però a mi no m'agrada que m'etiquetin. Així doncs, i donat que encara conservo el meu escepticisme pragmàtic, agrairia que em posessin com a dubtós.
Vam passar una tarda agradable, passejant i escoltant proclames independentistes (quin ingeni amb les rimes!) de persones ben diferents. Però, tot d'una vaig pensar: "Quanta gent és conscient del que està demanant?". Crec que no s'ha explicat prou bé els avantatges i els inconvenients, els problemes i els impediments que hauríem de salvar. Tot just ara sembla que se'n comença a fer esment...
Amb el vostre permís us exposaré el meu punt de vista en els pròxims 2 articles...
CIU, #11s2012 i #15M
Acabo de tornar de la manifestació per la independència de Catalunya. Tot just arribar a casa el primer que he fet ha estat posar TV3. A la pantalla, davant un escenari grandiloqüent, la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, estava al costat de Carme Forcadell, presidenta de l'Assemblea Nacional de Catalunya. Després que aquesta li entregués i llegís el seu manifest, la primera ha fet una declaració solemne i institucional. En el discurs ha exaltat la capacitat de convocatòria, la justícia de la seva causa i ha subratllat que sempre seran benvinguts al Parlament de Catalunya "la casa de tots els catalans". A més, els ha aconseguit una reunió amb el President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, per dintre de menys de 48 hores.
Aquesta amabilitat, predisposició i empatia m'han impactat! Com es pot ser tan hipòcrita, fals i mutable? Van actuar igual amb el moviment del #15M? Els van rebre en el Parlament? O els van denigrar, vexar i expulsar? Què la seva causa no era justa? Què no van convocar a tanta gent? Que no era el mateix Parlament "casa de tots els catalans"?
Està clar que actualment la independència dóna vots. Ja no és un tema de "perroflautes", ara serà una proclama de la classe mitja-alta. Per això avui CiU hi està a favor i fa la viu-viu a l'ANC. Però no de les demandes legítimes i lògiques del #15M:
Més representativitat al Parlament (llistes obertes, una llei electoral més proporcional, etc.),
menys corrupció (perseguir als defraudadors d'hisenda, condemnar als Millet i companyia, empresonar als qui trafiquen amb vots, eradicació del 3%, etc.),
més justícia social (més tributs als rics, a les grans empreses, més proporcionalitat en els impostos, menys càrregues a la gent més necessitada)
Aquestes són ideologies de bruts comunistes rebente vidres que només volen causar malestar en la societat i embrutar el bon nom d'un govern català de centre dreta com Déu mana. Per això en aquests no se'ls rep al Parlament, ni se'ls deixa manifestar-se ni, òbviament, se'ls dóna cap tipus de suport institucional.
Així doncs ja tenim a tots els polítics de CiU, com l'alcalde Xavier Tries, fent campanya pro-independetista i dient que amb aquesta manifestació "els polítics hem de saber escoltar i haurem d'actuar en conseqüència". Esperem que quan el moviment dels indignats revifi i es posi de nou en marxa segueixin tenint el mateix criteri.
Lakoff i la dreta espanyola
No pensis en un elefant. Amb aquest títol tan suggestiu Lakoff ens invita a reflexionar sobre com les paraules emmarquen el nostre pensament.
El neuro-lingüista es queixa amargament que els republicans porten més de 50 anys invertint en think tanks per poder presentar el seu discurs en els paràmetres que els interessa. Els demòcrates, en canvi, tot just ara es preocupen per aquestes tècniques de framing. La conseqüència més immediata és que les batalles dialèctiques es combaten en els marcs conceptuals dels republicans. És a dir, els demòcrates han d'usar termes i expressions que, involuntàriament, reforcen el missatge dels seus contrincants.
En clau nacional, aquests dies ha resultat evident que aquest mateix escenari es produeix entre PP i PSOE. Els primers tenen més traça conduint la semàntica per allà on els interessa i Rajoy ho ha deixat patent aquest dissabte passat. Coneixedor de la utilitat del framing està explorant nous marcs en els que encaixar les seves impopulars mesures fiscals.
Així doncs, amb l'inici del nou curs polític, va aprofitar per construir un nou argumentari en defensa de la seva gestió. Davant dels seus, i en el mateix lloc on fa un any abominava de les decisions de Zapatero, va intentar justificar la pujada de l'IVA. A alguns els hi pot semblar incoherent o que falta a les seves promeses, a altres que rectificar és de savis (d'aquí l'amabilitat de l'ABC amb una mesura que tant van criticar?), però el que ningú pot dubtar és que la jugada li va sortir rodona: inclús els mitjans internacions s'hi van fer ressò.
Les seves justificacions es van centrar en presentar la pujada de l'IVA com una mesura "dolorosa" i "necessària". Curiós quan en la web nomasiva.com (creada pel PP fa un any i ara donada de baixa) després de desgranar-nos les greus conseqüències d'una pujada del 16% al 18% acaben dient:
ZP no puede pedir más sacrificions a los españoles
Afortunadament, d'això -i de totes les demés bestieses vociferades pels populars- la xarxa no se n'oblida.
El realment destacable, però, és que al costat d'unes explicacions més defensives va proposar uns motius solidaris:
La pujada de l'IVA serveix per pagar la sanitat, l'educació, les pensions i les infraestructures
El més curiós de tot plegat és que s'assembla molt a un paràgraf del llibre de Lakoff on parla del clàssic debat de la pujada o baixada d'impostos. Primer presenta el marc tradicional dels que defensen una reducció però tot seguit suggereix com re-emmarcar aquesta qüestió:
Ejemplo: Alguien que propone un recorte de impuestos dice: deberíamos suprimir los impuestos. La gente invierte mejor que el gobierno.
Reenmarcando: El gobierno ha hecho inversiones muy buenas con el dinero del contribuyente. Nuestra red de autopistas, por ejemplo. Tú podrías construir una autopista si te devolviesen los impuestos? O Internet. No podrías construirte tu propio Internet. La mayoría de nuestros avances científicos se han producido gracias a [...] grandes inversiones gubernamentales procedentes del dinero del contribuyente. Independientemente de lo bien que hayas invertido el dinero, nunca podrías alcanazar esos grandes logros científicos y médicos.
Aquestes argumentacions són les que es recomanava pels partits d'esquerres! Les que el partit socialista (n'hi ha d'altres com ICV que ja les usaven) haurien de potenciar per tal de reemarcar el debat sobre pujar o baixar impostos. Les que no han sabut rendibilitzar...
Però Rajoy, en 6 mesos, ja les està adoptant, i està intentant canviar el seu paradigma del "va a subir el IVA de los chuches" al de "sacrificio para pagar la sanidad y las pensiones". Caldrà anar amb compte amb els seus propers moviments per denunciar la hipocresia de les seves paraules així com la traïdoria dels seus actes.
Espanya s'enfonsa i Rajoy no comunica
Després d'unes vacances bastant desconnectat he tornat amb ganes de seguir de ben a prop l'evolució de l'economia espanyola. Per això, amb el retràs que portava, he hagut de llegir (diagonalment) més de 450 articles dels amics de @Gurusblog, @elblogsalmon, @cotizalia, @eleconomistaes i @FinancialTimes. La sensació que m'ha quedat és que tot segueix igual.
Les fugues de capital d'Espanya cap a altres països s'acceleren. Encara se senten opinions "amenaçant" amb el possible trencament de l'euro i la sortida d'Espanya de la moneda única. I tot això sense comptar que el que està per venir amb la pujada de l'IVA del 18% al 21% aquest 1 de setembre només farà que agreujar la situació!
Davant aquest (ja clàssic) panorama, @FinancialTimes critica la incapacitat de Rajoy per fer el millor pel país i pensar en clau partidista cadascuna de les seves cessions.
Efectivament, al nostre president ni està ni se l'espera. La gent podria entendre les mesures dràstiques que està fent si exposés amb claredat i cruesa la situació que patim, presentés les alternatives que han sospesat i justifiquessin el per què de l'elecció d'una o altra mesura. Això és el que, com sempre, apunta encertadament en una sèrie d'articles (aquí, aquí, aquí i aquí) el gran Antoni Gutiérrez-Rubí (@antonigr): l'estratègia comunicativa de l'equip de Rajoy és desesperant.
Òbviament la simple millora en la comunicació no solucionarà res, però com a mínim permetria que nosaltres, pobres ciutadans a la mercè dels mercats, tinguéssim la sensació que qui ha sortit escollit amb tanta contundència per afrontar aquesta crisi està fent tot el que humanament pot.
Mentrestant, l'únic que podem fer aquells que hem perdut la fe en l'aparició d'un líder capaç i carismàtic és prémer els punys, serrar les dents i fer el cor fort per ajudar a tanta gent com puguem.
Fins aviat!