#charles rice

[eternal-echoes]

“Moreover, it makes a difference legally and politically whether the function of the state is to govern a collection of material individuals with no destiny beyond the grave or to establish a community for spiritual persons whose destiny transcends the state.” 

- Charles Rice, 50 Questions on the Natural Law

[jail-pat]

David Thaxton, Savannah Stevenson and Celinde Schoenmaker to star in Camelot concert at the Palladium

The show comes courtesy of the London Musical Theatre Orchestra

David Thaxton, Savannah Stevenson and Celinde Schoenmaker to star in Camelot concert at the Palladium

6 October 2018, 7:30pm London Palladium

Cast

Arthur: David Thaxton Guenevere: Savannah Stevenson Lancelot: Charles Rice Mordred: Sam Swann Pellinore/Merlyn: Clive Carter Sir Dinadan: Matthew McKenna Sir Lionel: Emmanuel Kojo Sir Sagramore: Oliver Savile Nimue: Celinde Schoenmaker Tom: Raphael Higgins-Hume

[weelectronicstudentreviewstuff]

Nobel Prize 2020 for Physics: 3 scientists win award for discoveries about black hole Image Source : AP David Haviland, member of the Nobel Committee for Physics, left, and Goran K.

[weelectronicstudentreviewstuff]

Nobel Prize 2020 for medicine awarded to Harvey Alter Charles Rice Michael Houghton for discovering hepatitis C virus Image Source : AP The 2020 Nobel laureates in Physiology or Medicine are announced during a news conference at the Karolinska Institute in Stockholm, Sweden, Monday Oct.

[quotesincolors]

[persinsala]

Viva la mamma !

Viva la mamma !

Clôturer la saison avec humour et un peu de légèreté. Voici que le pari du directeur Serge Dorny de proposer Viva la mamma ! (Le Convenienze ed inconvenienze teatrali) se démontre particulièrement réussi. Un Donizetti très rossinien pour une petite farce sur le monde de l’opéra vu de l’intérieur

(more…)

View On WordPress

[joaquimblog]

Lindorf THOMAS HAMPSON

Antonia SONYA YONCHEVA

Hoffmann (VITTORIO GRIGÒLO) i Olympia SOFIA FOMINA

Coppélius THOMAS HAMPSON i Hoffmann VITTORIO GRIGÒLO

Olympia SOFIA FOMINA

Crespel ERIC HALFVARSON

Esprit de la Mére D’Antonia CATHERINE CARBY

La Musa KATE LINDSEY

Hoffmann VITTORIO GRIGÒLO

Antonia SONYA YONCHEVA i Miracle THOMAS HAMPSON

Nicklausse KATE LINDSEY

Giulietta CHRISTINE RICE

Dappertutto THOMAS HAMPSON

Stella OLGA SABADOCH

Recuperar la mítica producció de Les Contes d’Hoffmann de la ROH, deguda a John Schelinger, amb un vestuari fastuós de la gran Maria Björson i una escenografia bigarrada per a la qual els anys han passat de manera definitiva, bé mereixia un repartiment que tot i no intentar superar a Domingo, Serra, Baltsa, Cotrubas i Ghiulevev, al menys mantingués el llistó alt per preservar-la com un dels referents quan es parla d’aquesta òpera, però la Royal Opera House de Londres no ha estat gens encertada en aquesta nova retransmissió cinematogràfica de la temporada 2016/2017, proposant un cast a totes totes insuficient i vulgar, impropi de la categoria de la immensa majoria de produccions operístiques que presenta en les seves temporades.

Greus errors de càsting escollint a Grigòlo, Hampson i Fomina, i és clar amb aquests handicaps és difícil que la representació aixequi el vol o no acabi crispant als espectadors, ja sigui els del teatre (poc engrescats) o als del cinema, davant les alarmants carències vocals, tècniques o estilístiques, que de tot hi ha.

De Vittorio Grigolo ja m’he pronunciat en diverses ocasions. El material vocal és bo, però el cant necessita millorar i sembla que ell no té cap interès en superar aquesta tendència al crit, a no tenir cura del fraseig, de l’elegància sempre associada a l’escola francesa o d’una sobre actuació que sembla emmirallar-se en Villazón, sense comptar que el tenor mexicà té un carisma que ell no posseeix.

Grigolo alterna els moments més feliços amb altres irritants, sobretot perquè amb més dedicació, estudi i sensibilitat podria fer un Hoffmann esplèndid. L’aspecte juvenil l’ajuda molt, però això dura poc quan la resta és un constant reguitzell de mancances i llençar pel broc gros qualsevol moment rellevant per culpa d’una errònia manera, segons el meu parer, d’entendre el cant i la interpretació.

El cas de Thomas Hampson també és sagnant perquè si sovint parlem de que és un fals baríton, mai podrem acceptar que sigui un baix-baríton, però no perquè sigui una fixació meva, sinó perquè ell mateix demostra en cadascun dels quatre dolents que la seva veu no té el registre per cantar aquests personatges i que els intents per fer sonar la veu en un registre inexistent esdevenen grotescs.

L’Olympia de la soprano russa Sofia Fomina ja s’inicia desafinada i li costa mantenir-se en el lloc que li correspon. Tècnicament no és un prodigi i el rol necessita que ho sigui. Ni enlluerna, ni sorprèn, ni embadaleix. Actua bé, però el record de Luciana Serra es fa massa present.

Christine Rice està bé, no té la personalitat vocal i escènica d’Agnes Baltsa però llueix mitjans sense defallir.

Sonya Yoncheva és la “gran” triomfadora. La veu és molt més idònia per Antonia que no pas per Norma, però el record, no ja de la fràgil i emotiva Cotrubas en el vell VHS (ara DVD), sinó el d’Ermonela Jaho a la ONP és massa sagnant. Yoncheva està esplèndida, amb algun curiós problema en els aguts (el preu per forçar el registre en rols poc propicis a les seves característiques vocals?), però no sap atorgar la malaltissa fragilitat vocal i escènica requerida per a tota soprano que vulgui deixar escrita per a la posteritat alguna cosa sobre aquest rol.

Kate Lindsey és un esplèndid, sensible i musical Niklause que pot compatir amb el de Stéphanie d’Oustrac a París,  mentre que Vincent Ordonneau és molt més genèric que l’esplèndid Yann Beuron.

La incorporació luxosa és la del gastat baix Eric Halfvarson cantant, tot i que caldria dir actuant un autoritari i convincent Crespel.

La direcció d’Evelino Pidó no és tan inspirada com la de Jordan a París, si bé l’orquestra és tan bona o millor que la parisenca, no així el cor que queda per sota del de la ONP. Fa temps que el cor del Covent Garden no llueix com caldria en un teatre de la seva categoria. Si aquest és el model que volen els responsables del Liceu (un petit cor amb reforços seggons les necessitats, està clar que el resultat no és precisament el més òptim.

La producció cala dir que aguanta bé el pas dels anys perquè hi ha un treball de personatges i situacions molt brillant. En l’acte d’Olympia és prodigiós veure el treball que s’ha fet en cadascun dels membres del cor, és clar que amb uns vestits tan meravellosos deu ser molt més fàcil posar-se en situació.

Schlesinger va fer una espectacle meravellós i malgrat els anys transcorreguts s’aguantaria força bé, si no fos perque hi ha personatges molt ben dissenyats que no compten amb les veus idònies per fer lluir encara la producció.

Jacques Offenbach LES CONTES D’HOFFMANN Libretto Jules Barbier et Michel Carré

Hoffmann: VITTORIO GRIGÒLO Lindorf/Coppélius/Dappertutto/Miracle: THOMAS HAMPSON Olympia: SOFIA FOMINA Giulietta: CHRISTINE RICE Antonia: SONYA YONCHEVA Nicklausse: KATE LINDSEY Spalanzani: CHRISTOPHE MORTAGNE Crespel: ERIC HALFVARSON Andrès/Cochenille/Pittichinaccio/Frantz: VINCENT ORDONNEAU Esprit de la mère d’Antonia: CATHERINE CARBY Nathanael: DAVID JUNGHOON KIM Hermann: CHARLES RICE Schlemil: YURIY YURCHUK Luther: JEREMY WHITE Stella: OLGA SABADOCH

Royal Opera Chorus Director del cor: William Spaulding Orchestra of The Royal Opera House, Covent Garden Director musical: Evelino Pidó

Producció original de John Schlesinger, reposició de Daniel Dooner Escenografia: William Dudley Disseny de vestuari Maria Björson Disseny d ellums: David Hersey Coreografia: Eleanor Fazan Director de combats William Hobbs, reposició Simon Johns

Royal Opera House, Londres 15 de novembre de 2016

Encara em quedarà una òpera francesa per comentar, el Don Quichotte de Massenet que ha programat la Lyric Opera de Chicago després de Les Troyens que ja van ser motiu de comentari aquí mateix.

ROH 2016/2017: LES CONTES D’HOFFMANN (Grigòlo-Hampson-Lindsey-Fomina-Rice-Yoncheva; Schlesinger-Pidó) Recuperar la mítica producció de Les Contes d'Hoffmann de la ROH, deguda a John Schelinger, amb un vestuari fastuós de la gran…

[joaquimblog]

Els passats mesos de març i abril varen tenir lloc a l’òpera de Lió unes representacions de La Juive, l’imponent òpera de Jacques- Fromental Halévy (1799-1862) en una nova producció dirigida per l’emergent Daniele Rustioni en la part musical i Olivier Py en la vesant escènica. Les representacions lioneses en coproducció amb l’òpera australiana, després de les produccions de Viena, New York i París i abans de la nova producció muniquesa (juny de 2016), semblen retornar aquesta Grand Opéra a un lloc preeminent en la programació d’aquells teatres que defugen el repertori més fàcil i sovintejat per oferir al públic títols cabdals que cal conèixer.

La Juive necessita de 5 veus imponents, 2 tenors, 2 sopranos i un baix, en rols que exigeixen molt als cantants, ja sigui per el virtuosisme de lluïment vocal (Eudoxie i Léopold), com també per la intensitat dramàtica (Eléazar, Rachel i Brogni).

A Lió el cast va ser més que correcta, però entre tots els rols va sobresortir la soprano aragonesa Sabina Puértolas que ja sembla llençada  una carrera esplendorosa per a tots els teatres internacionals. La propera temporada tornarà al Liceu per cantar la Marie de La fille du régiment, ara ja com a protagonista després de la magnífica però secundària participació a La sonnambula de fa dues temporades.

La brillant seguretat d’una veu lluminosa, dúctil i àgil en les coloratures la fa especialment idònia en aquest rol de la La Princesse Eudoxie, on a part del virtuosisme que ella exhibeix amb esclatant seguretat ha de mostrar el caire romàntic francès influenciat per l’estil belcantista italià, en clar contrast amb el dramàtic rol de Rachel, apte per una veu molt més densa, quasi de mezzosoprano ja que és un dels rol estrenats per la mítica Cornelia Falcon, que va crear vocalitat pròpia. Puértolas no té un timbre especialment seductor però el cant és intens i flexible, i el registre és ple i prou ampli per no ser una típica soubrette que només brilla en el registre sobreagut.

Jo us proposaré escoltar-la en la seva brillant escena del tercer acte

Assez longtemps la crainte et la tristesse ont habité les murs de ce palais. Que tout partage mon ivresse, que le plaisir y règne désormais! Tandis qu’il sommeille et sans qu’il s’éveille, puisse son oreille entendre mes chants! A lui plus craintive que ma voix arrive et qu’elle captive son coeur et ses sens. Qu’un songe heureux m’offre à ses yeux et lui rappelle les traits de celle qui veille ici, pensant à lui! Je l’ai revu, J’ai pu lui dire et mes tourments et mon amour. Ô douce joie, heureux délire, avec lui tout est de retour! Qu’importent les chagrins passés? Un jour les a tous effacés, un seul jour… ah!

https://ximo.files.wordpress.com/2016/05/01-assez-longtemps.mp3

I del quart acte escoltarem el gran duo de la presó entre Eudoxie i Rachel, aquesta interpretada per la soprano Rachel Harnisch

EUDOXIE (Seule) Du cardinal voici l’ordre suprême, Il me permet de voir Rachel quelques instants. Mon Dieu, pour délivrer l’infidèle que j’aime viens soutenir ma voix et dicter mes accents. Que je sauve ses jours et puis, qu’après, je meure!

(Rachel arrive)

RACHEL Pourquoi m’arrachez-vous à ma sombre demeure? M’apportez vous la mort qu’appellent mes souhaits? Que vois-je ô ciel! mon ennemie!

EUDOXIE Une ennemie, hélas, qui te supplie!

RACHEL Que peut-il entre nous exister désormais?

EUDOXIE Pour moi je ne veux rien, mais pour lui seul je tremble. Ce concile terrible en ce moment s’assemble. Personne excepté vous ne pourrait désarmer ces juges impitoyables. Ils le condamneront!

RACHEL Ils sont donc équitables? J’estime les chrétiens Et je veux les aimer!

EUDOXIE Ah, que ma voix plaintive, fléchisse votre coeur! Ô vous, mon ennemie, accordez-moi sa vie et prenez mon bonheur!

RACHEL Moi, permettre qu’il vive? Quand de la pauvre Juive il a brisé le coeur? Non, que ma triste vie près de lui soit finie. C’est là mon seul bonheur.

EUDOXIE Rachel accordez-moi sa vie.

RACHEL Non

EUDOXIE Vous pouvez le soustraire à l’arrêt implacable, en déclarant ici qu’il n’était pas coupable.

RACHEL Pas coupable! Sais-tu qu’il avilit mes jours? Sais-tu que je l’aimais? Que je l’aime toujours?

EUDOXIE Entendez-vous et ce signal affreux, ce bruit, ces pas tumultueux? C’est lui que l’on traîne au concile! Si vous tardez, tout devient inutile: il meurt!

RACHEL Ô ciel!

EUDOXIE Rendez-vous à mes voeux!

RACHEL Ô Dieu! que faire?

RACHEL Dieu tutélaire, Toi qui vois ma misère, Dieu tutélaire à toi j’ai recours. Ah! pour moi peine extrême, oui, je sens que je l’aime, et pour toujours!

EUDOXIE Dieu tutélaire, Oh! reçois ma prière Dieu tutélaire Ah! sauve ses jours! Ah! pour moi peine extrême, oui, je sens que je l’aime, hélas! et pour toujours!

https://ximo.files.wordpress.com/2016/05/02-du-cardinal-voici-duo.mp3

De ben segur l’amic Dandini que va assistir a les representacions lioneses tindrà coses ben sucoses que explicar-nos.

Jacques Fromental Halévy LA JUIVE

Rachel – Rachel Harnisch Éléazar – Nikolai Schukoff Eudoxie – Sabina Puértolas Léopold – Enea Scala Brogni – Roberto Scandiuzzi Ruggiero – Vincent Le Texier Albert – Charles Rice

Chorus & Orchestra of Opéra de Lyon

Director musical: Daniele Rustioni

Opéra de Lyon 1 d’abril de 2016

Aquí a Barcelona, ençà d’aquelles mítiques representacions de l’any 1975 amb Richard Tucker, aquesta òpera no s’ha tornat a veure mai més. Ja va sent hora tot i que no crec que la tinguin present en la llista de títols previstos a les properes temporades i és una veritable llàstima, ja que estem davant d’un dels pilars fonamentals de l’òpera francesa, si bé és cert que cal entre l’exigent cast, un tenor carismàtic, i en aquests moments n’hi ha pocs que puguin atorgar al rol d’Eléazar el personalíssim segell que es necessita. Qui sap si podrà ser Alagna, que debutarà en el rol a Munic aquest proper més de juny, és clar que si ha d’imposar a la seva actual senyora (Aleksandra Kurzak), una lleugera que en prou feines pot fer el rol d’Eudoxie, com a incomprensible Rachel, més val que l’òpera quedi a l’espera de trobar una soprano dramàtica a l’alçada, ja que si es confirma el canvi anunciat al web, (jo creia que seria Opolais,  quelcom que ja em preocupava per la poca consistència dramàtic/vocal de la soprano letona per assumir aquest rol),  l’escàndol i el fracàs estan garantits:

https://www.staatsoper.de/en/productioninfo/la-juive/2016-06-26-18-00.html

LA MAGNÍFICA PRINCESA EUDOXIE DE SABINA PUÉRTOLAS A LIÓ. Els passats mesos de març i abril varen tenir lloc a l'òpera de Lió unes representacions de…