QUARTET CASALS – Entorn a la integral dels quartets de Ludwig van Beethoven
“És el desitg de qualsevol quartet de corda estable i que porta temps tocant junt”.
Durant el final de 2017 i tot l’any 2018, el Quartet Casals estarà immers en dues fites històriques. Per una banda, la celebració dels seus vint anys com a quartet de corda. Per l’altra, l’assalt a la integral dels quartets de Ludwig van Beethoven. Dues mostres de la maduresa d’un conjunt que ens ensenya, concert rere concert, com de viva està la música clàssica. Per a qui encara no els conegui, el Quartet Casals són Vera Martínez i Abel Tomàs, violins, Jonathan Brown, viola i Arnau Tomàs, violoncel.
Afronteu un dels cims del repertori per a quartet de corda.
Abel: “Fins Beethoven es diu que tota la música era contemporània, és a dir que es tocava en viu, practicament a vista, i després es guardava. Però les seves obres són impossibles de llegir a vista, per complexitat tècnica i de concepte. A partir d’ell va canviar, segurament, la concepeció musical, això de llegir a vista i passar a una altra cosa”.
Per què la integral de quartets de Beethoven?
Abel: “Jo crec que és el desitg de qualsevol quartet de corda estable i que porta temps tocant junt, el desitg de molts quartetistes. Beethoven és la figura central del nostre repertori, després de Haydn, i la seva integral ofereix una sèrie de dificultats, de varietat i una evolució que no trobem en altres compositors. Per altra banda, nosaltres complim vint anys i és una forma de celebrar aquesta maduresa que ja hem assolit com a grup. Ja els hem tocat tots ells per separat i ara és el moment de reunir-los i donar-los el nostre punt de vista. I també, per altra banda, concretament aquí a Catalunya i també a Espanya és un fet històric que un quartet d’aquí presenti aquesta integral, cosa que mai s’ha fet fins ara”.
Jonathan: “I també pel públic. Des de fa dècades no s’ha fet cap integral de Beethoven aquí a Barcelona i és una oportunitat única de sentir tots els quartets com un cicle, el viatge des del primer, del 1799, fins a les últimes obres de la seva vida, 1826 i 1827. Per tant, crec que sentir aquestes obres com un corpus, com un conjunt, serà una experiència i un viatge molt interessants pel públic.
En el cas de L’Auditori de Barcelona, els concerts no aniran seguits. Feu tres dies a l’inici de la temporada i tres dies al final. Això canvia la perspectiva de com els abordeu?
Abel: “Això són les polítiques de cada auditori i tenim de tot: des de Vilabertran, on els fem en dues setmanes [18, 19, 20, 25 i 26 d’agost] fins a Brussel·les, on els fem tots en cinc dies o a Tòquio en quatre”.
Vera: “I també crec que està bé que hi hagi una mica d’espai entre els quartets, perquè són programes molt densos. A L’Auditori hi ha una novetat molt interessant, que és que els tocarem acompanyats d’obres contemporànies. Amb això volem donar aquest toc de que a l’època de Beethoven tots aquests quartets també eren novedosos i ara ja es coneixen gairabé tots, i que això també passarà amb les obres contemporànies d’avui. Mostrar que en l’època de Beethoven els seus quartets eren estrenes, com aquests que inclourem nosaltres. Obres que, a més, estan inspirades en els quartets de Beethoven: els compositors ja sabien al costat de quins quartets es tocarien les seves obres i ells mateixos les han adaptat a algun dels seus elements, i és interessant de veure”.
Com el públic pot rebre les obres de Beethoven avui dia? Us plantegeu aquesta pregunta a l’hora de construir les vostres interpretacions?
Vera: “Hi ha hagut molta evolució des de fa dos-cents o tres-cents anys i avui les obres de Beethoven estan molt interioritzades, ja no s’escolten com obres contemporànies. Però en el cas de Beethoven sempre hi ha sorpreses que podem escoltar, fins i tot avui en dia. Avui en dia encara sona molt dens i molt novedós. No són obres que caduquen, per a res”.
Jonathan: “Des de dintre del quartet és molt difícil imaginar-nos com serà el concert per al públic perquè ja coneixem els quartets, els hem treballat durant molts anys. Però sí que una de les dificultats que tenim i per a la qual sempre estem buscant una bona solució és que som conscients que és impossible tornar a l’impacte que els quartets van tenir al segle XIX. Avui dia estem acostumats a un nivell de soroll al carrer molt més alt que a Viena al 1820, per exemple. Per tant, el què volia dir un fortissimo o un fortississimo a l’època de Beethoven és diferent del què vol dir avui dia. Per altra banda, també volem ser fidels a les instruccions de Beethoven, no volem fer només una interpretació moderna, sinó que tingui també una perspectiva del context històric. I aquesta tensió entre ser fidel a la partitura i agafar tota la informació possible de l’època i a la vegada reconèixer que ja no podem sentir aquesta música i oblidar-nos de tota la música que hem sentit després de Beethoven, que no podem sentir Beethoven sense la memòria de Wagner o Schönberg o Ligeti o qui sigui, fa molt difícil la interpretació d’aquestes obres”.
“Sempre hi ha noves preguntes que ens fem, el que passa és que moltes vegades no tenim la resposta”.
Viviu d’aquesta manera també els primers quartets de Beethoven? Tenen aquesta profunditat d’interpretacions?
Abel: “També hi ha elements molt moderns, però sens dubte els últims quartets són els més controvertits. S’han mitificat molt, ja tenen les etiquetes de grans obres, però estic segur que molts dels qui diuen això si els venen a sentir els semblaran música contemporània. Relament fa uns experiments que van molt més enllà del quartet de corda, ell busca el límit d’on pot arribar aquest instrument”.
Veig que als programes busqueu l’equilibri entre les diferents èpoques dels quartets de Beethoven.
Vera: “No els hem fet cronològics, no s’aguantarien. Els últims concerts serien programes molt llargs”.
Abel: “Clar, hi ha un desequilibri en la durada de les últimes obres”.
Jonathan: “En alguns programes hem traçat un fil conductor. Per exemple, hi ha un programa on els tres temps lents són tema amb variacions: l’opus 18 nº 5, l’opus 74 i l’opus 127. Després hi ha altres programes que tenen fugues: l’opus 130 amb la Gran Fuga opus 133 i l’opus 95, que té una fuga al segon moviment. Un altre programa amb fugues és el que té l’opus 131 i l’opus 59 nº 3. Per tant, hem buscat un equilibri entre les èpoques, però també un fil conductor”.
Quines diferències us suposa la preparació d’una integral respecte a preparar programes més variats?
Arnau: “Té coses més difícils que un programa variat, possiblement en aquest cas perquè aquests quartets són molt difícils i els hem de fer tots seguits. Però, per altra banda, també tenen l’avantatge que ens quedem en un mateix llenguatge durant tots els concerts, cosa que a vegades és més fàcil que anar saltant de llenguatges, perquè ja agafes els tics tècnics i interpretatius del mateix autor, i el que et serveix per un quartet t’acaba servint pels altres també”.
I a nivell de càrrega d’obres, setze quartets és un nombre d’obres que esteu acostumats a tenir en repertori?
Abel: “Sí, però s’ha de dir que setze Beethoven pesen bastant més que setze de diferents autors! Cada quartet de Beethoven exigeix molt”.
Ja heu tocat tots els quartets, però seguiu evolucionant la vostra interpretació?
Abel: “Sempre hi ha noves preguntes que ens fem, el que passa és que moltes vegades no tenim la resposta. El text no et dóna una solució clara, tampoc. Així que tot és una mica una pregunta. Però és bo fer-se-les”.
I entenc que les vostres interpretacions segueixent creixent en cada nova aproximació.
Abel: “I tant. Ara estem tornant a treballar quartets que feia deu anys que no fèiem, com l’opus 130, per exemple, i estem canviant els arcs, els digitats… Tot va evolucionant sempre”.
“No hi ha cap compositor que hagi fet una evolució tan brutal com Beethoven”.
Estareu fent aquesta integral des de finals del 2017 i tot el 2018 a diferents llocs.
Abel: “Exacte. El 2018 fem un any exclusivament Beethoven, el 2019 farem programes barrejats i el 2020 tornarem seguramanet a tocar Beethoven, a molts llocs el demanaran perquè serà el seu aniversari [250 anys del seu naixement]. I també la gravarem amb Harmonia Mundi. Sortirà en tres caixes: una el 2018, una altra el 2019 i una altra el 2020”.
Quines singularitats té la integral de Beethoven respecte, per exemple, a la de Schubert, que ja vau abordar fa uns anys?
Arnau: “Una de les diferències entre Schubert i Beethoven és que Schubert té dos períodes, un de joventut i un de maduresa, en el qual fa un gran salt, a partir del Rosamunda, La mort i la donzella i el Quartet número 15. Beethoven té una evolució més regular des del seu opus 18, on ja era gran, fins al seu quart període, que seria el seu darrer quartet, on torna a un estat de senzillesa molt sorprenent respecte als anteriors. Té més interés cronològic, musicalment parlant”.
Jonathan: “I crec que pel públic és interessant la immerssió en el llenguatge d’aquest compositor. No hi ha cap compositor que hagi fet una evolució tan brutal com Beethoven. La comparació entre els quartets opus 18 i els últims quartets és increïble. I alhora, cada quartet és de Beethoven, té el segell de Beethoven. I crec que per a l’oient, viure això en directe amb tan poc temps entre concert i concert, aquest segell Beethoven i alhora la seva evolució, és increïble. Entre els opus 18 i els opus 59 han passat només cinc anys i el canvi és increïble, és un altre món. Per tant, crec que seguir tota la integral amb nosaltres serà interessant”.
És molt interessant el diàleg que proposeu amb la contemporaneitat, el fet de mostrar que Beethoven en el seu moment va ser contemporani i que algunes de les seves idees no van funcionar perquè transgredien els llocs comuns de l’època.
Vera: “Sí, però Beethoven ja ha passat per tots els filtres. Ara ja és un geni, i si la gent no l’entén no passa res, és genial, és Beethoven”.
Tot i això, la imatge que tenim dels darrers quartets de Beethoven és d’obres difícils.
Jonathan: “Sí, però curiosament el públic d’avui té més por dels noms del segle XX. Poses un Shostakovich o un Ligeti i pensa ‘ai ai ai’, però poses un Beethoven i pensa que serà fàcil. I és molt més fàcil Shostakovich o el primer quartet de Ligeti que el Beethoven opus 130. Una cosa és la percepció de Beethoven abans d’entrar a la sala i una altra l’experiència un cop a dins”.
Abel: “El prejudici sempre forma part de l’art”.
I també crec que és interessant pel públic de Barcelona, que us hem anat seguint al llarg d’aquests anys, veure com evolucioneu com a quartet i com les vostres interpretacions van canviant.
Vera: “Sí, a Barcelona tenim un públic de fa molts anys”.
Per què incloeu l’arranjament per a quartet de corda de la sonata per a piano opus 14 en la integral?
Jonathan: “Perquè forma part dels quartets de corda que Beethoven va escriure. A la seva època tothom feia arranjaments i és molt interessant veure com s’imaginava la instrumentació, es pot aprendre molt de l’arranjament. La sonata original està en mi major, però Beethoven la va canviar a fa major per a tenir la corda do oberta del cello, per exemple”.
Abel: “Del seu piano trio en do menor també hi ha la versió per a quintet de cordes, amb dues violes, i va ser molt interessant conèixer-la, veure com està de ben feta l’adaptació, com transforma l’escriptura del piano per a cordes”.
El Quartet Casals interpretarà la integral dels quartets de Beethoven els dies 3, 5 i 6 d’octubre i 27, 29 i 30 de maig a la Temporada de Cambra de L’Auditori de Barcelona.
