TANCAMENT ASSIGNATURA DMED
Finalment, com a mode de conclusió de l’assignatura de DMED, ens han fet grabar un vídeo on parlem de l’experiència d’aquesta assignatura i en fem una reflexió i autoavaluació.

izzy's playlists!

roma★
NASA
YOU ARE THE REASON

shark vs the universe

Discoholic 🪩
h

Origami Around
tumblr dot com
Today's Document
🪼
he wasn't even looking at me and he found me
Monterey Bay Aquarium

⁂
d e v o n
No title available
sheepfilms

No title available
i don't do bad sauce passes

oozey mess

seen from United States

seen from Singapore
seen from Saudi Arabia
seen from Colombia

seen from United Kingdom

seen from Germany

seen from Singapore
seen from United States

seen from United Kingdom

seen from Malaysia

seen from Malaysia
seen from United States
seen from United States
seen from United Kingdom
seen from United States
seen from Singapore

seen from United Kingdom

seen from Vietnam
seen from Belgium
seen from United States
@elisendasb
TANCAMENT ASSIGNATURA DMED
Finalment, com a mode de conclusió de l’assignatura de DMED, ens han fet grabar un vídeo on parlem de l’experiència d’aquesta assignatura i en fem una reflexió i autoavaluació.
YOUTUBERS
A la darrera sessió de DMED, vam tractar el tema dels youtubers, ja que els nens i nenes de primària cada cop utilitzen més internet, sobretot per visualitzar vídeos dels seus youtubers preferits.
Com a prèvia de l’activitat, ens van fer veure un vídeo d’un dels Youtubers espanyols més famosos, el Rubius. Un cop a classe, per grups ens van fer analitzar diversos vídeos de youtubers de temàtiques diferents: videoblogs, vídeos on parlen de videojocs i sketchs, entre d’altres. A l’hora d’analitzar aquests vídeos, havíem de dir per què creiem que agradaven als infants i com podriem utilitzar-los per tal d’educar els nens i les nenes.
Per finalitzar la sessió, ens van fer grabar un vídeo, com si fossim youtubers, en el qual havíem d’explicar el nostre punt de vista sobre el tema. A continuació us deixo el vídeo que vam fer el nostre grup.
GEOCALITZACIÓ I WIKILOC
La penúltima sessió d’exposicions de DMED va tractar sobre la Geocalització i el wikiloc. El grup que la va presentar, primer ens va fer veure un vídeo on explicaven quatre pinzellades sobre què era la geocalització i l’aplicació Wikiloc.
Un cop a classe, per grups ens van proposar un joc de pistes al voltant de la facultat, amb l’ajuda de l’aplicació Wikiloc, on ens sortien els llocs on estaven amagades les pistes. Les pistes que ens oferien eren sobre el tema que estavem tractant, i també servia a mode d’avaluació, ja que les preguntes eren sobre el vídeo que ens havien passat anteriorment.
Aquesta activitat era semblant a la que vam realitzar al principi del semestre sobre els codis QR, en la que vam fer un joc de pistes pel parc de la Tamarita i que ja vaig explicar en una entrada anterior. Tot i això, va ser una activitat molt divertida, en la que vam estar motivats per trobar les pistes, ja que guanyava qui arribava abans a la meta amb totes les respostes correctes.
ÚS DE TAULETES DIGITALS I SMARTPHONES A L’AULA
La tercera sessió d’exposicions per grups a classe de DMED la vam dur a terme el meu grup, compost per l’Anna, la Mònica, l’Elisa i jo, i vam tractar el tema de les tauletes digitals i mòbils a l’aula, en resum, el Mobile Learning.
Per tal de dur a terme aquesta sessió, primer de tot els vam enviar un vídeo, que havien de veure a casa, on sortim nosaltres explicant-los una mica què és el M-Learning, així com també els seus punts forts i febles.
Un cop a l’aula, a mode d’avaluació, els vam fer un kahoot, amb preguntes sobre el vídeo per saber si l’havien visualitzat. A continuació, vam procedir a explicar l’activitat, que consistia en, per grups, grabar un vídeo en algun espai de la universitat per ensenyar-li als hipotètics futurs alumnes que aquells dies venien a visitar la facultat. Mentre grabaven el vídeo, havien d’anar comentant al twitter què feien.
Al final, com a mode de tancament, cada grup va projectar el vídeo grabat i també vam projectar a la pantalla alguns dels tweets que s’havien penjat amb el hashtag #dmed16
ROBÒTICA I PROGRAMACIÓ
La segona sessió de classes fetes pels companys de classe va estar dedicada a la robòtica i la programació. La setmana anterior havíem visitat una empresa de robòtica on ja ens havien introduït en el tema, i aquesta sessió va servir com a ampliació i vam poder practicar jugant.
A classe ens van dividir en 3 grups per realitzar tres activitats diferents. Al meu grup ens van proporcionar un mapa del tresor, unes pistes que haviem de seguir i ens van donar una BEE-BOT que s’havia d’anar movent pel mapa. Segons les pistes que ens proporcionaven, li havíem de donar unes instruccions a la BEE-BOT per tal que arribés al lloc del tresor. Al segon grup els van donar un robot desmuntat i l’havien de muntar peça per peça. I, per últim, el tercer grup es van centrar en jugar al programa Scratch.
Sincerament, jo no entenia molt sobre el tema de la robòtica i la programació, i aquesta sessió em va servir per conèixer-lo més a fons i les activitats ens van mantenir motivats durant tota l’estona. El fet de poder jugar és el que va fer que tinguessim ganes d’aprendre sobre el tema, i així és com hauríem de treballar a l’escola per tal que els nens i les nenes estiguin motivats i vulguin aprendre.
APP’S PER LA INCLUSIÓ
A part de les classes més teòriques, també vam haver de realitzar unes classes d’una hora per als companys de DMED sobre diversos temes. Aquestes classes havien d’estar basades en el model de la Flipped Classroom. La primera classe que ens van fer va ser sobre les Aplicacions per a la inclusió.
El grup de la Francesca, el Pau, l’Aleix i la Eleonora van plantejar-nos si el DUA (Disseny Universal per a l’Aprenentatge) és competible amb les noves tecnologies. Primer de tot, a mode de coneixements previs, vam debatir les diferències entre INCLUSIÓ i INTEGRACIÓ.
Després, a mode de pràctica, per tal d’arribar a una resposta, sobre si el DUA és competible amb les noves tecnologies, ens van plantejar 3 casos diferents sobre nens amb necessitats educatives especials, i haviem de buscar app’s per tal de poder atendre aquests nens i poder-los incloure a l’aula sense que se sentin rebutjats. Els tres casos van ser els següents:
Amb aquesta activitat vam poder veure que realment hi ha moltes aplicacions i recursos per tal de poder afrontar les necessitats educatives dels alumnes que tinguem a classe, només fa falta que ens impliquem en el seu aprenentatge i que tinguem ganes d’ajudar-los.
Creació de material didàctic per a una escola d’educació primària
A la classe de DMED, tal com vaig explicar fa un temps en una entrada, treballem a partir de la Flipped Classroom. És per això que la professora ens va proposar de dur a terme una classe d’un tema en concret a una aula d’una escola d’educació primària. El meu grup vam escollir el tema de les figures geomètriques i els angles per dur a terme a una classe de 6è de primària de l’escola Collasso i Gil.
Per tal de preparar aquesta classe, primer de tot vam buscar activitats adequades per tal que els nens i les nenes aprenguessin bé els coneixements que voliem treballar. Seguidament els vam fer un vídeo amb el programa Videoscribe on els explicàvem els principals conceptes que voliem que aprenguessin:
Un cop vam haver escollit totes les activitats i teniem el vídeo preparat, ho vam recollir tot en un site per tal que els alumnes poguessin accedir-hi de manera fàcil. A continuació us deixo l’enllaç del site perquè pogueu veure el treball complet tal com el van veure els nens i les nenes:
https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/geometria-i-angles/
El dia 4 de maig vam tenir la oportunitat de poder anar a l’escola Collasso i Gil a posar en pràctica tot el treball preparat a una de les classes de 6è. Va ser una sessió de dues hores en la qual els alumnes van realitzar les activitats que haviem escollit amb la nostra ajuda.
Aquesta activitat la vagi trobar molt adequada i gratificant. Va ser molt profitós poder dur a terme a una aula real tot el que hem après al llarg del semestre a DMED i poder veure que els alumnes realment aprenien de manera significativa el que ens haviem plantejat al principi.
COMPETÈNCIA DIGITAL
La competència digital és la capacitat d’utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació en les tasques de la vida quotidiana, a l’escola, a la feina o al lleure.
És considerada com una de les capacitats bàsiques (a banda de llegir, escriure i la matemàtica) i transversal, és una habilitat necessària en qualsevol matèria que s’ensenya a l’escola i en la majoria de les activitats de la vida quotidiana per a qualsevol persona que vulgui formar part de la societat actual.
En l’exposició sobre les 5 dimensions de la competència digital, Jordi Adell exposa que, tal com diu el títol de la ponència, la competència digital es podria dividir en 5 dimensions diferents:
Alfabetització informacional: Treballar amb informació i ensenyar els alumnes a fer-ho. Aquesta dimensió es podria dividir en diferents verbs, tenint en compte la Taxonomia de Bloom: definir, buscar, accedir, gestionar, integrar, evaluar, crear i comunicar la informació.
Alfabetització tecnològica: Comprendre, saber utilitzar, i aprendre a saber utilitzar les noves tecnologies.
Alfabetitzacions múltiples: La nostra cultura està basada en el text. A l’escola ensenyem a llegir i a escriure, però actualment no només ens formem llegint, sinó que també ho fem mirant la tele. Tot i això, la televisió la majoria de les vegades no serveix per a educar, sinó per distreure. És per això que a l’escola no només hem d’ensenyar a llegir i a escriure, sinó que també hem d’ensenyar a ser espectadors crítics i a ser creadors de missatges audiovisuals.
Competència cognitiva: Saber convertir la informació en coneixement i tenir les habilitats bàsiques per a poder fer-ho.
Ciutadania digital: Hem d’ensenyar als nens a tenir una actitud crítica i reflexiva davant la informació; comprendre l’impacte social i econòmic de la tecnologia; utilitzar la tecnologia de manera autònoma i responsable; respectar les lleis i, per últim, conèixer, saber movilitzar-se i defensar els propis drets digitals.
A la classe de DMED ens vam preguntar com aprenem actualment, i aquestes van ser algunes de les respostes:
https://storify.com/elisenda_sb/xat-fet-a-la-classe-de-dmed
MOBILE LEARNING (M-LEARNING)
Vivim en una societat on la tecnologia va guanyant terreny a l’escriptura i els llibres de paper. És per això que, aprofitant que la majoria d’alumnes disposen d’una tauleta digital a casa i alguns, fins i tot, ja tenen telèfons mòbils, ha nascut una nova metodologia d’ensenyament-aprenentatge basada en l’ús de les tauletes digitals i els mòbils a l’aula: el MOBILE LEARNING.
Aquesta nova metodologia permet treballar d’una manera diferent a la tradicional. Amb el mòbil o les tauletes digitals podem utilitzar moltes aplicacions depenent de les activitats que volem realitzar.
En el cas de la classe de DMED, la professora ens ha preparat una classe sobre els codis QR a partir d’un joc de pistes pel parc de la Tamarita, del costat de la universitat. Aquest joc consistia en anar buscant les pistes repartides pel parc i desxifrar-les amb l’aplicació QR del mòbil. Un cop trobades les pistes, el codi QR ens proporcionava diversos enigmes que haviem d’endevinar per poder trobar la següent pista i les respostes dels enigmes les haviem d’anar escrivint en forma de tweet al Twitter.
Aquesta activitat ens va servir per tal d’aprendre una manera nova de treballar a l’escola, una metodologia activa que desperta l’interés dels infants per aprendre, els motiva molt més que una activitat a classe.
Els nous models d’aprenentatge
Tal com ens explica Armando Fernández en el vídeo Gestión del cambio metodológico, actualment vivim en un món on hi ha un canvi i una innovació constants, un món que està globalment interconnectat. És per això que hem de canviar la manera en la que ensenyem. Per tal d’aconseguir-ho, ens hem de plantejar les següents preguntes:
Per què ensenyem? Hem de tenir en compte que som referents ètics per als alumnes.
Per a què ensenyem? Hem d’educar persones competents i èticament responsables.
Com ensenyem? Hem de posar l’alumne en el centre d’atenció, tant dins com fora de l’aula.
On ensenyem? Actualment podem ensenyar a qualsevol lloc, metnre hi hagi mestres disposats a fer-ho.
Què i com avaluem? Ens hem de centrar en les competències i l’avaluació de processos.
A partir d’aquests 5 punts, hem d’entendre que s’han de deixar enrere les metodologies conductistes i començar a utilitzar metodologies actives, hem de treballar per projectes. Hem d’incorporar l’avaluació per cometències, així com tambe elements digitals dins les aules. Actualment ja no hem de parlar de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i les TAC (Tecnologies de l’Aprenentatge i la Coneixement), sinó que hem de començar a utilitzar les sigles SAC (Sistemes d’Aprenentatge i Coneixement).
L’escola s’ha de convertir en el motor de canvi social dins l’entorn, s’ha d’incorporar en aquest entorn social, però també ha de poder incloure gent de fora d’aquest entorn.
El mestre d’aquesta nova etapa educativa ha de conèixer el que ensenya, però també ha de conèixer els seus alumnes. Ha de ser capaç de crear, de col·laborar, de compartir el que fa. Alhora, ha de tenir capacitats per a comunicar, per despertar la passió dels alumnes, ha de poder i saber incitar a l’aprenentatge i motivar-los.
A mode de resum, a classe de DMED, per grups vam elaborar un petit esquema en el que queden clars tots aquests aspectes tractats anteriorment.
Flipped Classroom
A classe de DMED hem après a treballar amb una nova metodologia d’ensenyament-aprenentatge: la FLIPPED CLASSROOM (classe inversa).
La Flipped Classroom és una nova manera d’ensenyar molt diferent a la tradicional que hem conegut i dut a terme fins ara. En aquest nou model d’ensenyament-aprenentatge, el mestre, abans de les classes, envia uns documents als alumnes, majoritàriament en format vídeo, però també poden ser en un site, en power point o documents de lectura, amb la informació que tractaran a la propera classe. Els alumnes han de visualitzar aquests vídeos o llegir els documents o sites i portar-ho preparat a classe. D’aquesta manera, a l’aula es resoldran els dubtes que han pogut sorgir i es realitzaran les activitats corresponents al tema.
Tal com es pot observar, d’aquesta manera es treballa al revés que la metodologia tradicional, en la qual el mestre fa les explicacions a classe i els alumnes resolen les activitats a casa.
La Flipped Classroom permet als alumnes treballar de manera col·laborativa, així com també poden intereccionar més amb el mestre. Aquest ha d’escollir els coneixements a treballar a partir dels interessos i necessitats dels alumnes, ja que d’aquesta manera aquests estaran més motivats per aprendre i l’aprenentatge serà més significatiu.
A més a més, aquesta nova metodologia permet el desenvolupament de la competència aprendre a aprendre, ja que els alumnes treballen de manera autònoma sense l’ajuda del mestre.
A classe de DMED, vam estar buscant algunes eines 2.0 amb les quals es pot treballar la Flipped Classroom. A continuació en deixo alguns exemples:
Pear Deck: És una eina 2.0 que permet crear qüestionaris online a través de preguntes que es poden respondre en diferents formats. Cada pregunta és una pantalla. Aquesta eina fomenta la motivació i la interacció dels alumnes.
Kahoot: És una plataforma basada en el joc que permet un aprenentatge a través de qüestionaris fets pel mestre. Aquesta aplicació busca una pedagogia activa per part de l’alumne. Permet al mestre avaluar els alumnes d’una manera ràpida i divertida que fomenta la motivació d’aquests.
Movenote: Permet explicar diferents continguts a partir d’un vídeo on apareix, per una banda la persona que l’explica i, per l’altra, al costat hi surt el contingut del qual s’està parlant: documents, imatges, gràfics...
Edpuzzle: Ens permet crear materials didàctics a partir de vídeos. A aquests vídeos es poden afegir preguntes que aniran apareixent mentre els alumnes els visualitzen.
Videoscribe: Permet crear vídeos animats estil stop-motion. És com una pissarra virtual a la que anar afegint text, imatges i música. Un cop completat, es reprodueix com una mà que va escribint i dibuixant les teves idees.
Des del meu punt de vista, aquest és un model que s’hauria de dur a terme a totes les escoles, però penso que és díficil treballar-ho amb els nens petits. És per això que ho començaria a treballar a partir de cicle mitjà amb activitats puntuals, però ho incrementaria en cursos superiors, sobretot a partir de la secundària.
Identitat Digital
La identitat digital és el rastre que cadascú deixa a Internet, tota aquella informació que anem deixant a la xarxa a través de les xarxes socials. També en forma part tota aquella informació que la resta de gent penja sobre nosaltres, així com comentaris que fem o blocs que publiquem.
És important que intentem controlar tota aquesta informació que hi ha sobre nosaltres, ja que tothom pot accedir-hi i no sempre ens pot beneficiar. Alhora, hem de fer que els infants aprenguin i siguin crítics amb tot allò que publiquen, que sàpiguen allò que poden penjar i allò que no, ja que amb els anys els poden perjudicar. El següent vídeo és un exemple del que pot provocar penjar certa informació a la xarxa:
A classe de DMED, després de parlar sobre la IDENTITAT DIGITAL, ens hem creat un perfil d’about.me, un voki i una web personal amb la nostra informació professional. A continuació n’adjunto els links.
ABOUT.ME
VOKI
WEB PERSONAL
Els ordinadors en edats primerenques
Un dels treballs que hem realitzat a classe d'UDTIC ha sigut sobre els ordinadors en edats primerenques.
Actualment moltes escoles, per no dir pràcticament totes, tenen ordinadors i pantalla digital a les aules de primària. De la mateixa manera, quasi tots els alumnes tenen un ordinador a casa, ja sigui individual o de la família. La utilització dels ordinadors en l'educació permet una disponibilitat de fonts d'informació molt més elevada i, per altra banda, els alumnes estaran més motivats a l'hora de treballar.
Però de què serveix tenir ordinador a casa o a l'escola si no s'utilitza de manera adequada per tal que hi hagi un aprenentatge significatiu? Aquest és el veritable problema que hi ha actualment a les aules. Tenen ordinadors, utilitzen les pissarres digitals però, en comptes de proposar activitats que realment valguin la pena, es limiten a fer el mateix que fan amb el llibre de text però a l'ordinador, exercicis mecànics, reproductius, que no aporten res de nou als alumnes.
Les TIC a les aules s'haurien d'utilitzar de manera intel·ligent per tal de crear unes classes més dinàmiques i entretingudes que partissin de l'interès i la motivació dels alumnes, d'aquesta manera aquests en traurien més profit i l'aprenentatge seria més significatiu.
Tot seguit, per tal d'ampliar l'explicació, adjunto un vídeo que explica de manera molt clara la importància de la tecnologia en l'educació.
https://www.youtube.com/watch?v=NfN5SSiRoPs
Per altra banda, tal com he dit anteriorment, els infants també utilitzen les noves tecnologies a casa seva, ja sigui l'ordinador o tauletes. Però la qüestió és saber amb quin objectiu, amb quina finalitat els utilitzen. Són molt pocs els que els utilitzen per buscar informació o realitzar els deures de l'escola. La majoria simplement ho utilitzen per jugar. Està bé que juguin, però penso que ho haurien de combinar amb altres activitats i, sobretot, no passar moltes hores diàries davant d'una pantalla, ja que tampoc és saludable. Des del meu punt de vista els pares haurien de posar un límit d'hores davant de l'ordinador, la tauleta o altres i que els nens aprenguessin a gestionar-se aquest temps.
Per què hauriem de crear un blog a l'aula de Primària?
HOWARD GARDNER
Howard Gardner és conegut en l'àmbit científic per les seves investigacions en l'anàlisi de les capacitats cognitives, però sobretot, per ser el creador de la teoria de les intel·ligències múltiples.
Aquesta teoria explica que les persones no tenim una única intel·ligència, sinó que n'hi ha diverses que marquen les potencialitats significatives de cada individu. Cada persona té, com a mínim, 8 intel·ligències diferents, i en desenvolupa unes més que d'altres.
Aquestes intel·ligències de les que parla Howard Gardner són les següents:
1- Lingüística
2- Musical
3- Espacial - visual
4- Lògico - matemàtica
5- Cinètico - corporal
6- Naturalista
7- Intrapersonal
8- Interpersonal
Per altra banda, Howard Gardner ha escrit el llibre "La generación APP" el qual hem hagut de llegir a classe d'UDTIC.
Aquest llibre parla de la manera que ens han afectat les noves tecnologies a les noves generacions i com ho fem per gestionar tant la nostra identitat, com la privacitat i la imaginació en aquest nou món digital.
Gardner explica a les primeres pàgines del llibre que "las tecnologías digitales han reconfigurado significativamente la Identitat, la Intimidad y la Imaginación durante las últimas décadas". En aquesta nova era digital, cada cop tenim menys intimitat, ens hem acostumat a penjar tot el que fem a les xarxes socials i, a vegades sense adonar-nos, creem una identitat personal que no sempre és la que volem i que ens pot afectar en un futur a l'hora de, per exemple, trobar feina. Per tant, hem de tenir molta cura de crear una identitat personal digital de la qual estiguem "orgullosos".
PLE (PERSONAL LEARNING ENVIRONMENT)
Des de l'assignatura d'UDTIC (Utilització Didàctica de les TIC) ens van demanar de treballar el PLE.
L'Entorn Personal d'Aprenentatge és un conjunt d'eines, serveis i connexions que ens permeten gestionar el nostre propi aprenentatge. D'aquesta manera ens podem fixar els nostres propis objectius d'aprenentatge segons els nostres interessos, som nosaltres qui decidim què volem aprendre i com. D'aquesta manera, el PLE pot estar format tant per una aplicació, o bé per un conjunt de serveis en xarxa.
Aquest entorn d'aprenentatge permet buscar, organitzar, comunicar o compartir la informació que anem recollint de les diverses fonts.
Tot seguit us adjunto l'esquema que vaig realitzar del meu PLE, que sempre es pot anar ampliant.
Identitat digital