8 d'Octubre de 2015.
A les classes de Primària, a part de les feines que anam fent, sempre que puc m’agrada acabar les sessions fent una audició, normalment en vídeo, d’alguna cançó que per algun motiu a mi m’agrada i trob que pot ser interessant que els alumnes escoltin i comentar-la a classe. Pens que han de tenir l’opció d'escoltar i triar música que no sigui aquella que tothom coneixerà independentment del seu interès per la mateixa. Per exemple, tothom coneix per igual cançons soltes d’AC/DC, de Calle 13 o Uptown Funk, La Gozadera i demés cançons d’aquest tipus.
En el cas dels grups de Tercer Cicle, després d’haver posat Foo Fighters la primera setmana, La Iaia la segona i The Black Keys la tercera, aquesta setmana vaig pensar que seria molt curiós -i divertit- donar pas als grans Za!, el duet més musicalment enorme i divergent -i insistint, també divertit- que he tengut la sort de veure mai en directe.
Un grup com aquest no és pot escoltar així com així, sobretot si pensam en qualsevol tipus de música més tradicional en quant a so, execució i estructures. Si algú els escolta sense tenir un poc d’idea del que té davant el resultat pot ser fàcilment de rebuig, sobretot si la ment en qüestió només està acostumada a estils musicals més comercials o fàcils d’escoltar al nostre dia a dia citats anteriorment.
Per a introduïr l’audició vaig posar només els primers dos minuts de la cançó Súbeme el Monitor del disc Wanananai (2013):
Enllaç: https://youtu.be/FaLMcqsyGnA
El perquè d’aquesta primera escolta de dos minuts és preparar-los pel que després es toparan en posar el vídeo de la mateixa cançó, però en directe, i una vegada explicades de manera general coses a tenir en compte com ara que possiblement el grup és el més estrany que molts hauran escoltat i vist mai, que està format per només dos músics -aquí sorpresa general-, que empren diferents instruments que d’alguna manera van rotant, i aparells com ara sintetitzadors, distorsionadors de veu i loopers -destacant la importància d’aquests darrers-.
Enllaç:https://youtu.be/ZLQORvLpF8w
Per a una millor comprensió, vaig pensar que mentres comença a fer els loops amb la trompeta havia d’anar comentant-ho, perquè es fixessin que no només esteia tocant sinó també gravant capes de música que després serien l’acompanyament a l’inici de la cançó, així com també altres detalls a alguns moments del vídeo segons anava veient convenient.
Sobretot al principi, es veien cares de sorpresa de tot tipus, no sabien què pensar. La música els agradava però els cridava molt més l’atenció com la anaven construïnt tota en directe amb capes i més capes de loops, efectes i música tocada i cantada al moment. En alguns moments fins i tot hi havia alumnes que expressaven ganes de ballar -i algú també ballava- als bossins que més conviden a fer-ho. També hauria de remarcar que sense la mica d’explicació del grup i de la cançó, totes aquestes reaccions haurien estat molt diferents, la majoria no ho haurien pogut digerir igual.
Finalment, en passar al torn de comentaris i preguntes, vaig poder observar bones sensacions i opinions de tot tipus, com era d’esperar, però sobretot destacant la seva sorpresa. Quasi tothom coincidia en que els havia encantat veure'ls fer música de la manera que ho fan i en els casos de la gent que deia que l'hi havia agradat, la resposta era molt efusiva. També demostraven curiositat pels aparells que es poden veure -o escoltar- al vídeo, com ara els loopers i els pedals, fent-ne moltes preguntes al respecte. Qui sap, potser en uns anys hi haurà algun fan dels Za! per allà dins!
Domingo Bonnín Oliver
