proyectos y metodologías participativas de innovación social mediante la cultura/projectes i metodologies d'innovació social participatives mitjançant la cultura /methodologies of social innovations and...
#B_Free V_Intervencions artístiques comunitàries a la Soledat.
#B_Free, en 2022 és la V edició, està creat i organitzat per AAtomic Lab. A través d'activitats/accions de base artística i cultural,. #BeFree, va dirigit a fomentar la interacció creativa per promoure la participació social en les comunitats, per repensar-la, per generar un banc d'idees, promoure la vida artística i sociocultural en el teixit social del barri i de l'espai públic, i promoure un model de comunitat creativa a partir de les arts. Impulsar la integració de col·lectius vulnerables i afavorir la diversitat o interculturalitat. Desenvolupar una tasca d'investigació, recerca, prototipat i posada en pràctica, d'accions col·lectives entorn el desenvolupament comunitari i la construcció de noves arquitectures socials, humanitzant el context i democratitzant els espais.
La temàtica central d'enguany és desenvolupar un laboratori creatiu d'acció directa, per a l'acompanyament de resistències afectives de les veïnes del bloc de les #64CASES, al barri de la Soledat, abordant els reptes barrials teixint xarxes de resiliència social.
Les intervencions artístiques comunitàries d'aquest projecte es concreten en una fase prèvia d'immersió al barri de la Soledat, amb diverses activitats de base artística i cultural. I una part central amb una instal·lació artística, i una projecció artística performativa, a l'espai comunitari de les #64CASES, que Aatomic ha co-creat amb el veïnat, entitats, artistes i agents culturals professionals. Els representants de diferents administracions sempre són convidats a participar, i especialment a fer una escolta activa durant totes les activitats amb l'ambició que posin en marxa nous plans i actuacions en coherència amb les propostes de la comunitat i dels professionals assistents.
L'objectiu d'aquestes intervencions és ressaltar i donar valor a la cultura de barri democratitzant els entorns de la "cultura". El que no s'identifica com a cultura hegemònica és una cultura subalterna. Reivindiquem el valor de la cultura perifèrica i barrial.
El divendres 4 de desembre, Aatomic Lab, coordinador de BeFree 2020, itinerari d’accions creatives que acompanya El Grup de Dones de La Soledat, s’alià amb elles per celebrar a l’espai públic de la plaça de Can Ribas de La Soledat el festival internacional de vídeo feminista Fem Tour Truck. Alejandra Bueno, coordinadora del festival, va realitzar una selecció de vídeos per presentar diferents situacions i lluites feministes a diversos indrets del món. Així, des dels reclams locals de les dones de La Soledat s’instà a fer sentir les veus de les dones a nivell global: ni el vent ni el fred van fer que tots els seients s’ocupessin amb gent del barri o que van venir a visionar les diverses propostes.
Fem Tour Truck és un festival de vídeo-art feminista que proposa l'art i la vídeo-creació com a eina de promoció dels drets de les dones des de tres perspectives diferents: vídeo-art, vídeo-peformance i curtmetratge.
La mostra és internacional i itinerant i recorre les places de pobles i ciutats en un camió,
que serveix d'infraestructura, escenari i pantalla per a la projecció dels vídeos (En aquests moments de limitacions i incertesa derivades per la pandèmia de la COVID-19 el camió no es va poder desplaçar des del País Basc). Es realitza en l'espai públic, reinterpretant els formats clàssics de difusió de l'art i la cultura, i promovent l'activació social i cultural dels espais comuns.
Entre les propostes vam poder veure peces experimentals o de caire documental, totes tractant temes des d’una perspectiva de gènere. Com ara el qüestionament de l’amor romàntic de “Aun” de Gemma Ginovart, l’acceptació de la relació lèsbica entre dues amigues, de “Leo y Alex en pleno siglo 21”, de Eva Libertad i Nuria Muñoz, les lluites de les dones en defensa de la terra i tradicions amazòniques amb “Guardianas de la Amazonia”, de Gabriela Arnal, o la lluita de les dones per l’equiparació d’oportunitats i remuneració a l’esport de competició de “Campeonas sin límites”, de Paqui Méndez.
Les representants locals que van projectar les seves peces de vídeo van ser Arantxa Boyero, amb una peça festiva i visual de la sèrie Las tigresas blancas i Marijo Ribas, amb Vicio y dependencia que aborda la lluita obrera de les cigarreres d’Alacant.
Continuant amb dels itineraris artístics BeFree 2020 es va celebrar el Festival internacional de videoart feminista “Fem Tour Truck”, comissariat per GUERRILLA Food Sound System, i també de la mà d’aquest col·lectiu, es va fer la proposta al grup de dones un taller d’experimentació i creativitat gastronòmica per deconstruir els gèneres binaris i dicotòmics masculinitat-feminitat, performant la seva identitat.
El taller Queer Food es celebrà dijous 3 de desembre a la Plaça de Mínims, on Yolanda del Bar Casino, ens va cedir molt generosament les seves instal·lacions per realitzar l’activitat.
Ruben Castillejo, de GUERRILLA Food Sound System, explicà que la cuina d’autor, es sol reconèixer sota els grans noms de chefs com ara Berasategui o Arzak (que com ells també provenen del territori basc), els qui contribueixen a perpetuar l’estructura de poder masculinizada: home blanc, heterosexual com a creador únic i líder amb nom propi. Una imatge de poder i fins i tot d'heroïcitat que no és justa ni amb la memòria gastronòmica, eminentment femenina, ni amb el fet que en la realitat, en la majoria de les cuines qui les habita i qui hi treballa són dones, anònimes i invisibilitzades.
És a la llum d’aquesta reflexió que es fa la proposta de combatre aquest acte d’apropiació, i reivindicar una creativitat al marge de la normalitat establerta. Així, Ruben, va introduir el concepte queer, un terme pres de l'anglès, que es defineix com «estrany» o «poc usual» i s’empra per definir una identitat sexual o de gènere que no correspon a les idees establertes de sexualitat i gènere. Revisar aquest concepte a través de la cuina i els ingredients, es planteja com tot un repte.
El que ens proposaren va ser “afusellar” el concepte de chef per autoreivindicar-se i empoderar-se a través de la cuina, que en realitat poc té a veure amb l’elit que representen els autors de renom, si no més bé amb una necessitat quotidiana, un mitjà d’expressió cultural i un sistema de cures domèstic.
Alejanda Bueno, l’altra integrant de GUERRILLA Food Sound System, i Ruben proposaren al grup de dones de la Soledat reforçar l’empoderament a través de la tria d’un pseudònim per signar la seva creació culinària, la cerca d’un concepte per treballar a través d’un plat i un plàtan com a base per experimentar amb la resta d’ingredients.
Cada una d’elles va fer propostes que havien de veure amb el seu cos, cultura o iconografia personal, com ara el “sujetatatetas” de la Ivone Pivonne o el plat “Queer Rockera-sobre els núvols” de Silva. També amb la reproducció inconscient i instantània de les iconografies pròpies, com per exemple el plat de Zineb que reproduí la cultura del mosaic. Què dir dels advocats farcits amb plàtan de na Caterina, autèntica reivindicació de la memòria i la suma col·lectiva. I finalment, la perla, el pallassito d’Alí, fill de Zineb.
Quan van compartir els seus plats i idees, totes vam arribar a les conclusions de què la cuina és una excusa per compartir i expressar. Des de les quotidianitats ens podem apropiar i reinventar el principi de la “cuina de disseny”, sovint i malauradament, tan inaccessible i elitista. Que el “queer food” basat en la tolerància i l’experimentació ens permet explorar identitats, a cops redescobrir-les i celebrar-les. La mescla, la diversitat, sempre enriqueix.
El dijous 22 d’octubre el punt de trobada va ser la Plaça de Mínims, davant d'església a les 18h. De camí a la primera parada, el Bar Pilares, vam passar per davant ca sa mestra, on viu na Caterina amb la seva mare. Caterina és professora de català, ho porta a les venes, ja la seva besàvia era mestra a una escola de nines, en aquell temps les aules disgregades, el seu besavi també es va dedicar a l'ensenyament.
El Bar Pilares és la seu de l'equip de futbol de la Soledat, el propietari del bar és el president del club, i el seu fill l'entrenador. A les parets de l'establiment pengen un plat i un mirall amb l'escut de l'equip, moltes copes i trofeus de tornejos, un altar amb la verge de la Macarena, dues imatges de Camarón de la Isla i una rajola amb la inscripció “la mujer y el oro lo pueden todo”.
Un cop totes les assistents entraren a l'establiment i es col·locaran al voltant de les postals, Ivonne ens argumentà la seva imatge, una composició amb les seves ombres projectades sobre l'edifici de Ca'n Ribes. El simbolisme de la fotografia és contundent “tot i que no se'ns veu, estam aquí”.
A continuació Caterina ens mostrà la seva fotografia, l'entrada d'una clastra, que crea una petita comunitat amb les seves particularitats, humanes i arquitectòniques. Aclareix que no és un gueto i Rosa ens explicà que és com les “corralas” d'Andalusia, ella és de Còrdova.
La següent parada va ser al Comercial Moragues, un local gran al Carrer Manacor que anteriorment va ser una fàbrica de sopa i un cinema. Allà, entre el renou del tràfic, Rosa ens explicà la seva postal, el detall d'unes flors de buguenvíl·lia. Per ella després del període de confinament i en context de crisi sanitària les flors representen la vida i la lluita, la força de la dona i la seva bellesa natural. Ella també té nom de flor.
Seguirem cap al Forn 79, que havia estat merceria i estanc. Allà Aatomic va comprar uns bunyols per convidar a totes, just el dia d'abans van ser les verges. Caterina ens explicà l'origen de la tradició, Santa Úrsula i les 11.000 verges van escapar d'uns bandolers que volien abusar d'elles. El forat dels bunyols de vent comentaren que probablement simbolitza la virginitat, Carme, asturiana nouvinguda al grup i al barri, ens va dir que en bable forat es diu “furaco”.
El final del recorregut va ser al Bar Quita Penas, allà vam compartir els bunyols i les postals amb totes les autores. Meritxell explicà que el projecte es bassa en un sistema de cures, que les postals aspiren a ser una eina multiplicadora, perquè les autores, que ja prèviament van participar en el mapeig del barri amb seves narratives personals, les comparteixin amb altres dones.
La targeta de visita de les postals és una invitació perquè altres dones es vagin sumant, amb l'objectiu de crear un grup autogestionat per donar veu totes aquelles coses que reclamarem del seu barri.
El dilluns 5 d'octubre es va fer una dinàmica amb el grup de veïnes de la Soledat Les dones la veu del barri perquè elles mateixes identifiquessin llocs i imatges específiques del seu entorn. Al taller, conduït per Meritxell Esquirol i Miquel Julià, es va recórrer l'espai públic de la Soledat i elles van seleccionar imatges significatives de la seva visió del barri. Segons anaven produint les imatges es van anar enviant al locutori d'en Toni, qui va anar imprimint les fotografies, per al final de la passejada posar en comú les seves visions i compartir-les amb les vianants a la Plaça de Mínims, amb l'objectiu de sumar gent i multiplicar el grup.
D’una selecció d'aquestes fotografies es van fer postals i es vam col·locar a diversos comerços del barri, per al dijous 22 fer el recorregut amb les seves autores i que cada una d'elles ens donés arguments sobre la seva obra.
El dimarts 15 es va celebrar el taller “Com em cuida el meu barri, com cuido jo al meu barri: suports quotidians” impartit per Isabel Martín de Cotidiana al Centre Cultural Xinés de Pere Garau. A l'entrada del centre el terra està decorat amb dibuixos infantils i el drac de tela que surt a la plaça del mercat per celebrar l'any nou xinès treu la cua pel primer passadís.
Al lateral esquerre del local ens cediren l'ús d'una sala, algunes assistents ja havien participat dilluns, altres eren noves veïnes interessades. Ja totes assegudes, Isabel va fer una introducció de Cotidiana, la cooperativa de la qual forma part amb Cristina Alba i Eva Morales, un grup d'arquitectes que treballen des d'una perspectiva ecofeminista, creant projectes comunitaris, com ara Ramuca, una xarxa de suport mutu o el projecte de ciutat Post-covid.
Com a activitat, Isabel ens plantejà dibuixar cercles d'afectivitats, per pensar sobre els vincles i les proximitats, emocionals i geogràfiques, posant nom i creant el dibuix d'un cosmosistema propi de cures. Seguint la mateixa lògica vam pensar de forma individual, i després compartida, que ens agradava fer soles, que era importat per nosaltres fer amb altres persones i que ens agradava del nostre barri. Van sorgir moltes coincidències: passejar, trobar-se amb les amigues i veïnes, fer treballs manuals i la música: escoltar-la, ballar-la i practicar-la.
Moltes de les assistents declaren un sentiment de pertinença a La Soledat, una mena d'orgull identitari que les fa sentir com en familia, tot i que la Núria, la més jove del grup, ens confesa que quan passeja sola el seu sentiment és d'inseguretat. Aquestes dues experiències, quasi contradictòries, delaten un símptoma molt greu, i evidencien que l'espai públic no es pensa i es viu de la mateixa manera depenent dels cossos i gèneres.
Tan important és la projecció de l'espai públic, com la de l'espai privat. Per la majoria de les dones és tan important fer coses en comunitat, com a soles. Els moments i espais d'intimitat no s'han tingut en compte en una política de l'habitatge que en general no ha pensat en les persones i les seves necessitats.
De la covid i el temps de confinament també han extret experiències positives, Caterina ha après ha escoltarse a si mateixa, davant la saturació de sobreinformació, ha estat per ella com a una cura mental, la Núria, ha conegut a la seva veïna Trini, que ja és per ella com una àvia.
L'AV de la Soledat té la seu a la pl. de Sant Francesc Xavier, en aquest local s'hi fan activitats com gimnàstica, danses del món, informàtica, taller de memòria o manualitats. Des de fa algun temps les festes del barri no han estat tan galdoses com abans, la junta directiva està formada per persones bastant grans, i la força i empenta d'un temps es va esvaint. Per un altra banda s'han anat tancant indústries i equipaments, i hi ha zones amb obres que no acaben mai. Totes les assistents van reivindicar la importància dels llocs de reunió, ja que és allà on es creen les xarxes de proximitat quotidianes per un sistema mutu de cures.
El 14 de setembre, ens vam trobar a les 18 h. davant del museu Krekovic amb un grup de dones del barri de la Soledat i Nou Llevant, a l'activitat “Tu de qui ets, una genealogia de les dones del barri” Isabel Martín ens va proposar fer una passejada amb la qual dibuixaríem juntes una ruta en referència a les narratives personals de les dones del barri, “per saber qui som, hem de saber qui eren les anteriors” explicà, citant a Marcela Lagarde.
Isabel, del col·lectiu Cotidiana de Sevilla, és arquitecta i poeta, abans de començar la caminada ens va regalar uns versos seus musicats, i començarem la ruta en direcció al mar, a través d'un parc infantil amb instal·lacions de joc precintades.
Maria, veïna de Nou Llevant, va proposar la primera parada, de camí ens comentà que formaba part de la Ciutat per qui l'Habita, i que durant el confinament havien fet trobades en xarxa amb diferents col·lectius de ciutats que pateixen els mateixos fenòmens de gentrificació, massificació i turistificació que Palma, com Barcelona, Venècia o Lisboa.
A la primera parada Maria ens explicà que Barri TV va tenir seu a les instal·lacions de la parròquia de Sant Joan d'Àvila a Nou Llevant. La televisió comunitària i autogestionada es va organitzar durant el 15M, amb la col·laboració de diferents professionals dels mitjans i voluntàries.
Zineb, ens sugerí seguir en direcció sud, ella és d'origen magrebí, ens va proposar parar a la delegació d'estrangeria, emplaçament que després de 15 anys la segueix definint com a dona migrant. La Lina, la seva filla de 9 anys, ens ajudà a marcar els punts i parades amb adhesius.
Just davant de l'oficina trobarem el Patronat Obrer de Sant Josep, que ofereix suport a l'estranger, formacions, assessoria i activitats de dinamització social. Vam marcar i definir aquesta parada com un espai de cura cap a les persones del barri.
Seguirem la ruta circular, passant per solars deshabitats, algun contenidor cremat i obres d'equipaments públic que apunten més a una incipient gentrificació que a espais oberts per l'ús veïnal. Caterina, abans d'arribar de nou al nucli d'habitatges, ens explià el passat rural del barri, la zona de la Soledat era coneguda com l'Hort del Ca.
Ja davant l'antiga fàbrica tèxtil Ca'n Ribes, al igual que a Calçats Gomila, altra indústria establerta a la zona, vam parlar sobre el passat manufacturer del barri, on la mà d'obra era principalment femenina. De camí a la parroquia, on férem la darrera parada, vam passar per alguns carrers on els veïns encara seuen a la fresca i cuiden les plantes sobre les voreres.
A la plaça de la parròquia de la Soledat, Caterina ens va explicar que més que un espai sacralitzat es tractava d'un punt de trobada, i Maria afegí que just davant la plaça hi havia una comissaria, que com equipament es va desplaçar del barri d'un dia per un altre, un exemple més del poc interès en mantenir equipaments públic al servei dels veïns.
Van aparèixer més veïnes i vam repartir els adhesius que havien sobrat entre elles, Lina es va quedar un bon manat, que volia repartir entre les seves amigues del cole, abans d'acomiadar-se ens va dir que la ruta li havia ensenyat una cosa: que les dones podien fer moltes coses.
La XII edició de la Trobada Internacional d'Arquitectures Col·lectives es va celebrar a Palma, en els barris de la Soledat, Nou Llevant i És Molinar, del 25 al 29 de setembre de 2019. La trobada d'aquest any es va centrar en la imposició dels falsos paradisos i els mecanismes de transformació urbana que expulsen a la gent dels seus barris, i la conseqüent situació de dèficit de la cultura dels béns comuns que això genera. Davant aquesta realitat, posem en valor la necessitat de generar una xarxa d'iniciatives emergents del territori per a treballar de manera col·laborativa i reivindicar-nos totes, com a protagonistes de la transformació social, cultural i urbana dels nostres barris, del nostre entorn.
>Antídotos para un paraíso fake
La XII edición del Encuentro Internacional de Arquitecturas Colectivas se celebró en Palma, en los barrios de La Soledat, Nou Llevant y Es Molinar, del 25 al 29 de septiembre de 2019. El encuentro de este año se centró en la imposición de los falsos paraísos y los mecanismos de transformación urbana que expulsan a la gente de sus barrios, y la consecuente situación de déficit de la cultura de los bienes comunes que esto genera. Ante esta realidad, ponemos en valor la necesidad de generar una red de iniciativas emergentes del territorio para trabajar de forma colaborativa y reivindicarnos todas, como protagonistas de la transformación social, cultural y urbana de nuestros barrios, de nuestro entorno.
I continuam amb la feina iniciada amb Arquitecturas Colectivas.net amb Meritxell Esquirol Salom, convocant una segona sesió de NOSALTRES SOM EL BARRI (2), l’espai creatiu d'expressió i participació de dones
del #Molinar, #Nou_Llevant i #La_Soledat amb la intenció de donar-li una forma de gestió col·lectiva en forma de Consell o Comité i impulsar accions conjuntes pel procomú dels barris.
El projecte Nosaltres Som el Barri es va iniciar en el marc de l'edició d'Arquitectures Col·lectives a Palma, el setembre de 2019. El taller conduït per Meritxell Esquirol planteja un espai de reflexió, diàleg i participació entre les dones del barri de La Soledat i Nou Llevant.
Ja tenim projectes finalistes per la XII Trobada d'Arquitectures Col·lectives a Palma
Gràcies a per les propostes enviades, ja tenim finalistes! Properament compartirem el programa de la XII Trobada d'Arquitectures Col·lectives a La Soledat, Nou Llevant i Es Molinar.
Els projectes seleccionats són
Cartografiando Falsos Paraísos, de Mapas del Kas.
Seguint el fil. Connexions entre les barriades de Canamunt i La Soledat, de Avv Canamunt/Associació d'Amics de la Soledat Foraporta/Tres Cultura/ Natxa Pomar.
Reflexiones y debate en torno a las experiencias constructivas desde las actividades deportivas populares, de Gaspar Maza.
Mapeig Col.lectiu, de Ciutat per a qui l’habita.
Propostes per un urbanisme evolutiu al barri de La Soledat, de Isabel Tomé, Jordi Peralta, Lucia Vecchi.
Public Space Tools Mallorca, de Ale González (tejido/wwb + straddle3).
Projecte Pilot Lloguer Ètic, de Paula Ferrando-CIME.
Tools for generating commons, de Estonoesunsolar gE.CO.
Debat sobre alternatives d'accés a l'habitatge al context Balear, de Joves Arquitectes Mallorca (JAM).
Taller Buenos días Maricarmen: introducción al urbanismo con perspectiva de género, de Cotidiana SCA (Sevilla).
Plataforma de creación y difusión, Sa Sinia Art Hub.
Vivienda táctica, estrategias para la creación de vivienda social en suelo urbano consolidado, Straddle3.
Wallpapers, concierto de música electrónica y visuales, de Ramon Faura (YAK42) + Lucia Vecchi (Hana-Bi).
Charla informativa sobre el acceso a una vivienda en régimen de cesión de uso a través de una cooperativa, de Juntos S. Coop.
Cocina de Guerrilla Sukaldea, de Guerrilla Food Sound System.
Making_Maketas, de Extrasera Rural Children.
Jardinerias Colectivas, reverdecer El Barrio, de LeA atelier.
A causa del nombre i qualitat de projectes no tots han pogut ser seleccionats per aquesta edició, però convidem a totes a participar de les jornades del 25 al 29 de setembre als barris de Palma.
Primer encuentro AA_CC con vecinas y vecinos de La Soledad
El barrio de la Soledad en tiempos de la República se llamaba la Libertad, en la escuela se mantiene una placa de la época, de las mejor conservadas de Palma.
El jueves 11 de julio se convocó la primera reunión entre vecinas y vecinos del barrio de la Soledad con miembros de Arquitecturas Colectivas. Asistieron particulares, representantes de asociaciones del barrio, miembros de Straddle3, Siro y los organizadores locales del encuentro, AAtomic_lab.
Entre las vecinas históricas del barrio se encontraba Margarita, antigua trabajadora de la fábrica de mantas Can Ribes, el actual centro social donde se realizó el encuentro. Margarita, ya viuda, conoció a su marido en la fábrica. O Isabel, quien nació en el barrio, heredando una mercería que fundó y regentó su familia durante 4 generaciones, ahora ya jubilada y voluntaria.
Juan, el marido de Isabel, llegó al barrio hace 45 años, arquitecto técnico y fundador de la Asociación Amigos Soledad Foraporta, explicó como el plan urbanístico Ribas Piera, de 1967, olvidó por completo el barrio de la Soledad. Ribas Piera fue el responsable del diseño urbanístico contemporáneo de Palma, planificó la ciudad ante un nuevo marco, de aumento demográfico, industrialización y boom turístico. Esta nueva organización favoreció la especialización del centro como zona de servicios y distribuyó la periferia o zona "fuera puertas" en 10 barriadas en las que habría equipamientos específicos. En la Soledad no se proyectó ninguna nueva infraestructura, era una zona obrera con pequeñas industrias conglomeradas.
Desde aquel momento el barrio se fue degradando, antiguas construcciones particulares que necesitaban reforma, se vendieron a precios populares, y estas viviendas fueron adquiridas por diferentes grupos étnicos.
Uno de los grupos mayoritarios es de población gitana. No todos los vecinos asistentes al encuentro consideran que haya un entendimiento entre las personas, y culpan a los medios de comunicación de la estigmatización del barrio, marcada por la droga y la delincuencia. Catarina, vecina y profesora de catalán, considera que la única mejora que se ha hecho en el barrio ha sido el centro cívico, faltan instalaciones y espacios públicos de convivencia.
Este encuentro, tenía como objetivo detectar las necesidades de las vecinas y vecinos, ya que lo que se pretende es generar pensamiento colectivo, expuso David, fundador de la red de AACC, y miembro de Straddle3, quien explicó, como reivindica David Harvey en "Ciudades Rebeldes" que el derecho a la ciudad es un poder colectivo que depende de las personas y sus relaciones. Compartió brevemente con los asistentes algunas experiencias previas de su estudio, en vivienda social en Barcelona o en el diseño de un espacio público de 1km en el barrio de Trinitat Vella.
Siro, expuso que la aspiración integradora del proyecto incluye a los grupos que no se encuentran presentes en el encuentro, y que experiencias precedentes en las que había participado, como en La Cañada Real de Madrid, pueden servir de referente, donde por ejemplo en un margen temporal de 6 meses, se implicaron 1.200 personas en la construcción de un centro social, con las manos colectivas de grupos diversos y complejos.
//CAT//
El barri de la Soledat en temps de la República es deia la Llibertat, a l'escola es conserva una placa de l’època que és de les millors conservades de Palma.
El dijous 11 de juliol es va convocar la primera crida a veïnes i veïns del barri de la Soledat amb membres d'Arquitectures Col·lectives. Hi van assistir particulars, representants d'associacions del barri, membres d'Straddle3, Siro i els organitzadors locals de la trobada, AAtomic_lab.
Entre les veïnes històriques del barri hi havia Margarida, antiga treballadora de la fàbrica de mantes Can Ribes, l'actual centre social on es va realitzar la trobada. Margarida, ja viuda, va conèixer al seu marit a la fàbrica. O Isabel, qui va néixer al barri, heretant una merceria que va fundar i regentar la seva família durant 4 generacions, ara ja jubilada i voluntària.
Joan, el marit d'Isabel, va arribar al barri fa 45 anys, arquitecte tècnic i fundador de l'Associació Amics Soledat Foraporta, explicà com el pla urbanístic Ribas Piera, de 1967, va oblidar per complet el barri de la Soledat. Ribas Piera va ser el responsable del disseny urbanístic contemporani de Palma, va planificar la ciutat davant un nou marc, l'augment demogràfic, la industrialització i el boom turístic. Aquesta nova organització va afavorir l'especialització del centre en una zona de serveis i va distribuir la perifèria o zona "fora portes" en 10 barriades a les quals hi hauria equipaments específics, a la Soledat no se'n projectà cap, era una zona obrera amb petites indústries conglomerades.
Des d'aquell moment el barri es va anar degradant, antigues construccions particulars, que necessitaven reforma, es van vendre a preus populars, i aquests habitatges van ser adquirits per diferents grups ètnics.
Un dels grups majoritaris és de població gitana. No tots els veïns assistents a la trobada consideren que hi hagi una entesa entre les persones, i culpen als mitjans de comunicació de l'estigmatització del barri, marcada per la droga i la delinqüència. Catarina, veïna i professora de català, considera que l'única millora que s'ha fet al barri ha estat el centre cívic, hi falten instal·lacions i espais públics de convivència.
Aquesta trobada, tenia com a objectiu detectar les necessitats de les veïnes i veïns, ja que el que es pretén és generar pensament col·lectiu, exposà David, fundador de la xarxa d'AACC, i membre d'Straddle3, qui explicà, com reivindica David Harvey a "Ciudades Rebeldes" que el dret a la ciutat és un poder col·lectiu que depèn de les persones i les seves relacions. Compartí breument amb els assistents algunes experiències prèvies del seu estudi, en habitatge social a Barcelona o en el disseny d'un espai públic d'1km al barri de Trinitat Vella.
Siro, exposà que l'aspiració integradora del projecte inclou als grups que no es troben presents a la trobada, i que experiències precedents a les quals havia participat, com a La Cañada Real de Madrid, poden servir de referent, on per exemple en un marge temporal de 6 mesos, es van implicar 1200 persones en la construcció d'un centre social, amb les mans col·lectives de grups diversos i complexos.
XII edició de les Trobades Internacionals d'Arquitectures Col·lectives
ANTÍDOTS PER UN PARADÍS FAKE
Arquitectures Col·lectives és una xarxa en continu creixement de persones i col·lectius interessats en processos cooperatius orientats a cuidar i transformar els nostres entorns. És un instrument per treballar de forma col·laborativa en projectes i iniciatives, reflexionant sobre els processos de construcció col·lectiva de l'hàbitat i plantejant alternatives pragmàtiques.
Des de 2007, cada any se celebra una trobada en una ciutat diferent amb l'objectiu de reforçar i ampliar la xarxa i consolidar una forma de fer ciutat/barri per i per a les persones.
La XII edició de la Trobada Internacional d'Arquitectures Col·lectives se celebrarà a Palma, Mallorca-Illes Balears, en els barris de la Soledat, Nou Llevant i Es Molinar, del 25 al 29 de setembre de 2019.
La trobada d'aquest any se centrarà en la imposició dels falsos paradisos i els mecanismes de transformació urbana que expulsen a la gent dels seus barris, i la consegüent situació de dèficit de la cultura dels béns comuns que això genera. Davant aquesta realitat, posam en valor la necessitat de generar una xarxa d'iniciatives emergents del territori per a treballar de forma col·laborativa i reivindicar-nos com a protagonistes de la transformació social, cultural i urbana dels nostres barris, del nostre entorn.
Amb una legislació que no contempla el decreixement turístic sinó que l'afavoreix, desprotegint a veïns i veïnes, remarcam la importància de treballar de forma conjunta pel dret al barri i al territori.
A partir d'avui queda oberta la convocatòria de participació per a totes les persones i col·lectius interessats a pensar de forma activa la ciutat i els barris. Pensant una transició més sostenible en l'àmbit urbà, social i ecològic.
La trobada estarà orientada en les següents línies temàtiques:
1) Donar suport i connectar la xarxa d'iniciatives existents en el territori -especialment del conjunt balear- que de forma diversa treballen la transformació social i ecològica de l'hàbitat, l'accés a l'habitatge i a l'espai públic.
2) Reflexionar col·lectivament sobre els reptes als quals s'enfronten les Illes Balears en matèria de transformació del territori i de l'hàbitat.
3) Elaborar propostes més participatives i accessibles a curt i mitjà termini des d'una perspectiva de base, que combini la part tècnica amb l'associativa, teixint noves comunitats d'intervenció i acció a través de la intel·ligència col·lectiva.
La data límit de recepció de projectes és el 2 d’agost
>Molt contents amb tot el procés de #B_Free (micro) festival d'intervencions de barri, desenvolupat aquest any al Molinar, treballant amb el moviment associatiu del barri! Aquí teniu un record de l'any passat :)
>Muy contentos con todo el proceso de #B_Free (micro) festival de intervenciones de barrio, desarrollado este año en el Molinar, trabajando con el movimiento asociativo del barrio! Aquí tenéis un recuerdo del año pasado
Plataformes de participació
(Innovadores, obertes, inclusives)
>>Volem obrir qüestions sobre el tema de la participació ciutadana en relació a la redacció de plans de cultura, les complexitats específiques en el marc del teixit cultural, les possibilitats reals d’incidència en la presa de decisions sobre les polítiques públiques, la implicació de la ciutadania plural i no sectorial i els mecanismes necessaris per garantir plataformes estables i no depenent dels canvis polítics.
Tractarà sobre la capacitat de les institucions de dissenyar i conduir processos participatius sense exclusions i del rol de la institució per acompanyar aquests processos. A partir d’experiències concretes (A Coruña, Sevilla, Madrid) i de la mà de col·lectius que treballen des de les pràctiques col·laboratives i la innovació social.
CREACIÓ TAULES DE TREBALL
El procès es planteja en tres reptes: la naturalesa dels espais de participació, les eines digitals i presencials per a la participació, la sostenibilitat-radicalitat i l'arquitectura institucional.
TAULA 1: Naturalesa dels espais de participació.
Dinamitzada per Pedro Jiménez (ZEMOS·98)
El repte que es plantegen és sortir de la zona de confort i crear eines que permetin impulsar la participació. Com a solució proposen crear un observatori de bones pràctiques i un prototip de "fòrum local" que incentivi la participació.
Objectiu: fomentar una cultura de participació i que un espai participatiu funcioni més enllà de l'administració.
Full de ruta: Plantegen un prototip basat en la creació d'un fòrum de participació a cadascun dels municipis de Balears. Tindrà caràcter institucional i deliberatiu i en el qual tots els agents puguin participar. Seria fòrums que es reunirien un mínim de dues vegades a l'any, s'organitzarien en grups de treball que mantindrien l'activitat de manera més intensiva (aquests grups de treball serien remunerats) i la seva composició es renovaria cada dos anys.
TAULA 2: Eines digitals i presencials per a la participació
Dinamitzada per David A. Lareo
Plantegen generar vincles entre l'administració i la societat, i desenvolupar una comunicació real cap als ciutadans dels processos participatius.
Objectiu: Funcionament i eficàcia dels processos participatius i com convertir en polítiques públiques. Generar plataformes estables de participació que no depenguin de les persones que estan actualment en les institucions.
Els objectius d'aquestes consells serien garantitzar els processos culturals, aprofitar i integrar els casals de barri, representar la pluralitat, garantir les relacions amb altres municipis i generar una comunicació tant a nivell digital com analògic o presencial. En definitiva, desenvolupar metodologies de treball per fomentar la participació ciutadana.
TAULA 3: Sostenibilitat i Arquitectura institucional.
Dinamitzada per AATOMIC_LAB
El treball en la Taula es planteja en tres fases: redefinició col·lectiva dels reptes proposats inicialment; mapatge d'agents, recursos i bones pràctiques o tendències, i prototipat ràpid.
El repte inicial de la taula és aconseguir una participació sostenible.
...Regles del joc o normes d'obertura en els laboratoris ciutadans; destinar temps laboral als processos deliberatius; racionalitzar els temps i les expectatives; jurats ciutadans; transversalitat; participació també per solucionar assumptes conflictius; permeabilitat; integrar el llegat o els sabers; metodologia replicable; autonomia; dotar de partida pressupostària o retribuir la intensitat.
Al final es va arribar a la pregunta: Com aconseguir contagiar-se de el "virus" de la participació i que aquesta sigui irreversible?
El grup va consensuar prototipar la "Creació d'un grup de mediació divers que treballi a dos nivells: en l'Administració una obertura radical, i un accés radical a nivell social".
Objectiu: Treballar per aconseguir una obertura radical de l'administració i un acccès radical a la participació.
Full de ruta: reivindiquen la figura del mediador com a facilitador, com a connector de sensibilitats, com a endoll. Defensen la posada en marxa d'una programa de mediació ample que treballi a dos nivells coordinats: des de l'administració, a fi de fer-la més oberta, i des de l'àmbit social, a fi de fomentar la participació. En aquest sentit la mediació esdevé prioritària.
