SÍNTESI SOBRE LA VIGÈNCIA D’ESTEREOTIPS EN LA SOCIETAT ACTUAL
En la publicitat s’hi representen molts estereotips socials. Un clar exemple és com hi apareixen les persones segons la professió o àmbit al qual pertanyen. Hi ha categories socials on l’estereotip publicitari és certament afavoridor. Així succeeix amb els metges que apareixen en els anuncis: alts, saludables, dinàmics, respectuosos, intel·ligents i comprensius. Per descomptat, no tots els metges reals es corresponen amb aquest estereotip publicitari, però el receptor mitjà entén que està en presència d'una forma pautada de representar un professional.
ESTEREOTIPS I DIVERSITAT CULTURAL
D’altra banda, també existeixen una gran quantitat d’estereotips culturals segons la procedència d’una persona. Amb motiu dels Jocs Olímpics de 2012 celebrats a Londres, el Regne Unit va confeccionar una guia sobre com tractar els estrangers segons el país del qual provenen:
Els japonesos tendeixen a somriure quan estan furiosos, avergonyits, tristos o decebuts, i els pot semblar de mala educació que et dirigeixis a ells amb les mans a les butxaques, que els miris als ulls o que et sonis el nas.
Si el turista ve de Hong Kong és millor no picar-li l'ullet perquè es considera groller. Tampoc cal assenyalar-los amb el dit perquè és com si et dirigisis a un animal. Els xinesos de Hong Kong són molt supersticiosos i esmentar la pobresa o la mort els pot ofendre. No és adequat parlar de pobresa als mexicans. Ni d'inmigrants sense papers o de la guerra que van perdre contra els Estats Units i que els va significar el lliurament de Texas al veí del nord. Amb un brasiler és millor no parlar de coses personals com ara l’edat, el salari. Als àrabs els molesta que els diguin el que han de fer i els encanta que els demostrin un cert coneixement de la seva cultura. No li diguis americà a un canadenc ni li donis les gràcies a un xinès quan et faci un compliment: cal demostrar humilitat. Els espanyols són de caràcter fort, molt expressius, xerraires, directes i francs. "Tendeixen a parlar molt ràpid i molt alt i el to sona imperatiu, encara que això no vol dir que intentin mostrar superioritat o enuig".
Els portuguesos paren l’anglès millor que els espanyols, i si alguna cosa els molesta és ser considerats una branca d'Espanya. Són nostàlgics, tolerants, acostumats a enfrontar-se a altres cultures i és difícil ofendre'ls. No són molt calorosos i expressius "però si et donen el bon dia és perquè ho senten de veritat". Per a ells les aparences són importants i els agrada vestir bé. La seva societat està molt jerarquitzada i respecten l'autoritat, però això vol dir també que esperen que els tractin amb respecte. Als francesos no els costa res criticar però cal ser pacients amb ells. No perdis els nervis davant d'un alemany perquè és senyal de debilitat; aixeca't quan entra una persona gran a l'habitació; no cridis; no posis els peus a sobre del sofà o de la taula; no masteguis xiclet en públic; no parlis amb les mans a les butxaques i compte amb l'ús dels dits: assenyalar amb el polze cap amunt en senyal d'aprovació és de mala educació i apuntar a la teva pròpia templa amb l'índex és un insult.