ANÀLISI SEMIÒTIC DELS ANUNCIS PREMIATS AMB EL LLEÓ A CANNES 2013
En la imatge veiem un home d’entre 50 i 65 anys amb els braços molt prims, barba i cabells llargs i canosos, vestit amb una samarreta bàsica blanca, un xaleco, un mocador lligat al coll, uns pantalons de treball i unes botes. Es troba en una mena de barraca de fusta, probablement situada al bosc, ja que el terra està ple de fulles.
Està envoltat d’objectes com ara un casc obrer, uns auriculars aillants de so, serres circulars i una escala. Si a tot això afegim que a la barraca hi ha una gran quantitat de trossos de troncs d’arbre i que el protagonista està subjectant una motoserra, que és l’element més destacat de la imatge, podem deduir fàcilment que es tracta d’un llenyataire.
A la part inferior dreta de la imatge es troba situat l’eslògan, ‘All the muscles you need’, i el nom de la marca al costat.
El fet que l’home tingui els braços tan prims és quelcom que impacta bastant a primera vista, ja que discrepa una mica de la resta d’elements que veiem. Es tracta, tal com hem deduit per tot el que envolta la figura de l’home, d’un llenyataire, i els llenyataires solen ser homes forts i muscolosos degut a la feina tan pràctica i físicament exigent que desenvolupen. Per tant, el fet de veure’l amb aquests braços no sembla ser del tot lògic. Podríem dir fins i tot que té els braços massa prims per ser una persona adulta normal i corrent, independentment de la resta d’elements. És per això que el fet de saber que aquest home és un llenyataire impacta encara més i ho fa de manera molt efectiva, per tal de destacar l’element que interessa destacar, que en aquest cas no és altre que la motoserra que duu el protagonista.
La motoserra és l’objecte més trascendent a l’hora de transmetre el missatge, i alhora l’objecte que es pretén vendre en l’anunci. El fet que l’home tingui els braços tan prims i tot i així sigui llenyataire i faci una feina tan física es deu a la motoserra. El missatge que pretén transmetre l’anunci és que amb aquesta motoserra no necessitaràs pas tenir una gran fortalesa física per tallar fusta, sinó que, tal com l’eslògan indica, tots els músculs que necessites per a fer-ho són la pròpia motoserra.
El protagonista de l’anunci no té gairebé gens de musculatura perquè la motoserra fa tot el treball i ell no s’ha d’emplear físicament, així que qualsevol persona pot fer la feina d’un llenyataire de forma més efectiva i relaxada, sempre i quan empri una motoserra Stihl.
L’anunci va dirigit principalment als homes adults, ja que solen ser els qui realitzen les activitats més exigents físicament, i és per això que el protagonista de l’anunci és un home adult amb una aparença molt masculina.
En la imatge veiem dues caricatures de William Shakespeare, l’una enfrontada a l’altre, sobre un fons clar. Shakespeare apareix representat vestint robes típiques renaixentistes de colors molt vius, que el fan destacar encara més sobre el fons, d’un color crema blanquinós. En aquest cas, el producte en sí no apareix representat en la imatge, ja que un audiollibre no és un objecte tangible.
Les dues caricatures estan unides per les plantes dels peus i es miren cara a cara, recreant la forma d’uns auriculars.
A la part inferior de la imatge apareix centrat el logotip de la companyia d’audiollibres Penguin Group.
El fet que les dues caricatures facin la forma d’uns auriculars és una metàfora del producte que s’anuncia, ja que les cares de l’autor parlarien directament a les orelles de l’oient. Així doncs, l’anunci ve a dir que escoltar un audiollibre és com tenir l’autor d’aquell llibre explicant-te la història directament.
Els colors de la vestimenta podrien ser una referència a la cultura índia, ja que l’anunci va destinat a la població del país oriental.
L’anunci va dirigit a tota la població índia, i més concretament a la població analfabeta, que no pot llegir els llibres i la única forma que té de conèixer aquestes històries és escoltant-les.
En la imatge veiem dues figures femenines amb les mateixes mesures i posició corporal. La de l’esquerra és un dibuix, mentre que la de la dreta és l’emul·lació del dibuix en una dona real. Podem observar que, tot i que les dues tenen les mateixes formes i mides corporals, la que causa un vertader impacte és la dona real situada a la dreta de la imatge.
A la part superior esquerra hi ha el logotip i el nom de la companyia, Star Models, mentre que a la dreta de la model de carn i òs hi llegim l’eslògan, ‘You are not a sketch’, ‘Say no to anorexia’.
El fet de comparar la figura femenina dibuixada amb la de la dona real provoca un impacte considerable, ja que totes dues tenen les mateixes mides corporals i es troben en la mateixa posició, però provoquen sensacions completament diferents.
El dibuix no sembla tenir res d’estrany i ens mostra la representació gràfica d’una model estilitzada. D’altra banda, si ens fixem en la figura de la dona real, ens n’adonarem que té un cos excessivament prim, arribant a ser malaltís.
Ambdues tenen exactament les mateixes mides i formes corporals, però la imatge que transmet la dona real és la d’una dona anorèxica que pateix d’una malaltia.
El missatge que vol transmetre l’anunci és, tal com l’eslògan indica, que les dones reals no són dibuixos, i que per tant allò que pot semblar molt bonic i atractiu en una representació gràfica no té el mateix efecte a la vida real. No té cap mena de sentit intentar ser físicament idèntica a un esbós que representa els cànons de bellesa establerts en la societat, i el fet d’intentar-ho pot resultar molt perillós per a la salut.
Evidentment, el missatge no es refereix únicament al fet de voler ser com un dibuix, sinó que fa referència a tots aquells casos de noies que, ja sigui volent emul·lar una celebritat o pel simple fet de no agradar-se físicament, agafen hàbits alimenticis perillosos per a la seva salut.
L’anunci va dirigit principalment a les dones que pateixen transtorns alimenticis i a totes aquelles dones que viuen obsessionades amb el seu pes i no s’agraden físicament.
En la imatge veiem un plat de fusta sobre una superfície plana clara. A l’interior del plat hi ha tres ulls de nyu estofats acompanyats de tomàquet, pèsols i ceba.
A la part superior esquerra de la imatge hi ha la silueta de Namíbia, acompanyada d’un text en anglès que diu el següent:
Una delicatessen tribal servida als casaments de les zones salvatges de Namíbia.
Valoració de l'aventura: 9/10.”
A la part superior dreta de la imatge veiem el logotip de Land Rover, junt amb el seu eslògan ‘Above and beyond’.
El plat de fusta i el seu contingut destaquen molt per sobre de la resta d’elements, degut a la ubicació centralitzada i al contrast dels colors amb el fons clar.
En la imatge no apareix representat cap cotxe, pel que el producte que anuncia la marca no hi és present.
L’anunci vol trasmetre el caràcter aventurer que caracteritza Land Rover, i és per això que el que ens vol dir és que amb un dels seus cotxes podem viure experiències absolutament increïbles i fascinants. El text ens ajuda a entendre el significat del plat que veiem i el paper que hi juga Land Rover.
Un Land Rover ens pot portar als més meravellosos paratges del món, on podem viure aventures de tot tipus i endur-nos records de per vida. En l’anunci en qüestió ens posen en la situació de viatjar a Namíbia i probablement assistir a un casament celebrat en una zona salvatge, en el qual podries menjar uns ulls de nyu tot gaudint de l’entorn en què et trobes.
L’anunci va dirigit a persones adultes de classe mitja-alta, que es puguin permetre comprar un Land Rover i realitzar llargs viatges, i sobretot a aquelles persones amb ganes de viure aventures i grans experiències arreu del món.
En la imatge veiem quatre etiquetes d'aeroports, ordenades verticalment, de Sun Valley (SUN), Seattle-Tacoma (SEA), Seno (SND) i Sembach (SEX). La de Laos té els detalls roses en comptes de verds i la de Seattle està trencada.
A la part inferior dreta hi ha l'eslògan i el logotip de la marca segellats.
El producte que s'anuncia és un portal de viatges i no apareix físicament en l'anunci.
La posició del bitllets forma el missatge que es pot llegir en les etiquetes. El recorregut visual és de dalt a baix.
Les inicials que podem llegir en les etiquetes d'aeroports són “SUN” (sol); “SEA” (mar); “SND”, que es pronuncia “sand” (sorra); i “SEX” (sexe).
Aquestes paraules derivades de les inicials que apareixen en els bitllets ens presenten elements atractius que ens fan pensar en activitats agradables i en un temps d’oci i llibertat.
En l’anunci apareix una metonímia de la part pel tot.
L'eslògan, ‘Find whatever. Floats your boat’, reforça aquesta idea d’oci, llibertat i, en general, vacances.
L’anunci va drigit a un públic general, més concretament a la gent de classe mitja-alta amb els recursos necessaris per poder viatjar.
