#tonteries

[deathbyoctopi]

my 5-year-old brain just informed me that Wen Chao’s shortened name defines him perfectly because

WC

he’s such a toilet

[perill-per-a-la-societat]

Breakcore

Si pogués tenir veu "de noia" (permeteu-me la manera d'expressar-ho) i no tingués amics, faria breakcore amb el FL Studio com quan tenia 14 anys tancat a la meva habitació i posant noms raros a les cançons

[notinctemps]

Oda a la neu

Neu, m’agrades. 

Sé que desapareixeràs sense poder-hi fer res, però em quedo embadalida amb la teva puresa. No ets meva, ni mai no ho seràs, ni vull que ho siguis perquè després ja no series tu. Em fas feliç i no ho entenc. 

Neu,

m’agrades

molt. 

[pensamentsinterromputs]

Ara resulta que a la franja de Ponent no parlen català, sinó una llengua propia de l'Aragó oriental.

Caram.

I a Perú deuen parlar una llengua propia de l'altiplà andí en comptes de castellà, oi?

[oriolgirones]

Passat, present i futur

L'altre dia vaig estar pensant que el temps, com sempre, és un concepte que senzillament no acabem d'entendre. És una cicatriu que ens va arribant al moll de l'òs mentre anem creixent. Ens determina, ens abraça, i ens fa caure una i altra vegada, des que ens aixequem fins que tornem a dormir. És la pauta que ningú pot vèncer, el temps. El que ens fa finits. El que ens fa ser.

Us proposo un joc: de les persones que us envolten penseu si viuen en passat, present o futur. Veureu que tothom té més tendència per un d'aquests tres moments segons què l'ha marcat en la seva vida, com ensuma la realitat quotidiana i com s'enfronta a allò que ha d'arribar. Tot i que els tres moments es reuneixen en un mateix present, tots tenim un dels tres més accentuat.

Alguns viuen en flashback constant, sense superar o rememorant amb nostàlgia alguns moments de la seva vida. Són més sensibles al que han viscut, amb cicatrius que els incapaciten però que a vegades els ajuden per no repetir errors. Altres han après a viure el moment, a crear i oblidar, a construir i a deconstruir, a viure l'instant. Són més lliures, però amb menys capacitat de millorar. I altres tenen més virtuds per projectar, per imaginar, per viure en l'ideal platònic, sempre endevant.

I tu, on estàs?