Charles Crook proposa quatre tipus de metàfores alhora de realitzar un joc a través de l'ordinador:
La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
En aquesta metàfora es fa referència al programari que reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant.
Aquest tipus d'interacció també es pot donar entre un alumne i un ordinador:
l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle
En la creació de programes tutorials es té present d'una banda la individualització del procés d'aprenentatge i la formulació de preguntes "a mida" i, d'una altra, la presentació d'informació significativa que ajudi l'alumne a avançar.
Ex: http://clic.xtec.cat/
La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
Aquesta és una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés. Papert, com Piaget, resalta la importància dels processos de descoberta i parteix de que ensenyar prematurament impedeix que el nen descobreixi, inventi i construeixi. El mestre, segons aquest model, quedaria relegat a un segon pla.
Ex: http://scratch.mit.edu/
La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. Permeten un aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en els micromons de Papert però d'una forma molt més acotada ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. El grau de llibertat de l'usuari és més limitat que en el cas del Logo.
Ex: http://www.xinxeta.com/xinxetaframes.htm
La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
L'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida diària. A l'escola també es dóna (o s'hauria de donar) aquest fet. A més, les situacions d'aprenentatge, les activitats que es proposen als infants, haurien de ser autèntiques, haurien d'estar relacionades amb la seva experiència i les seves preocupacions.
Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.
Per acabar, m'agradaria posar un exemple de cada metàfora. Tot tenint en compte l'edat de cada infant es pot realitzar una activitat diferent:
Les Quatre Metafores
Fonts d'informació: Apunts de classe i bloc del docent.
Una segona manera (la primera que hem vist és la que fa referència a les metàfores de Charles Crook) és la que ens aproxima a l'activitat intel·lectual que és desenvolupa a partir de les diferents tasques que podem fer amb l'ús de les TIC.
Aquesta classificació parteix de la que Benjamin Bloom i altres col·laboradors (1956) van fer per classificar les activitats educatives i que és coneix com taxonomia de Bloom. Una de les seves aportacions va ser que aquestes estaven graduades de més senzilles a més complexes.
Dels tres dominis d'activitats educatives que és van definir: Domini cognitiu, afectiu i psicomotor, en aquest post parlarem del domini de les habilitats cognitives ja que va ser el que posteriorment, l'any 2000, és va revisar, incorporant les accions en forma de verbs com a fonament de les capacitats.
Podem veure les diferències entre les habilitats cognitives de Bloom formulades originalment i les formulades l'any 2000 en la imatge següent:
Domini cognitiu
La cognició es basa en les següents habilitats (de menys a més complexitat):
-Recordar: reconèixer, llistar, descriure, identificar, recuperar, anomenar, localitzar i trobar.
-Entendre: interpretar, resumir, inferir, parafrasejar, classificar, comparar, explicar i exemplificar.
-Aplicar: implementar, desenvolupar, utilitzar i executar
-Analitzar: organitzar, desconstruir, atribuir, trobar, estructurar i integrar.
-Avaluar: revisar, formular hipòtesis, criticar, experimentar, jutjar, detectar i provar.
-Crear : dissenyar, construir, planificar, produir, idear i elaborar
Els verbs llistats descriuen moltes de les activitats, accions i processos que es duen a terme dins l'aula. La problemàtica apareix quan s'aprecia que no tenen en compte els nous objectius, processos i accions, que degut a l'emergència de les TIC, han aparegut a l'escola. Degut a aquest dèficit, la taxonomia va ser revisada per passar a “digitalitzar-la”. Aquí neix la taxonomia de Bloom Digital.
Domini afectiu
S'inclouen aquells objectius que fan referència a actituds, valors i elements de judici que exigeixen una correcta adaptació.Bloom i els seus col·laboradors, han dedicat una bona part de les seves reunions per aconseguir una classificació dels objectius corresponents en aquest aspecte. Afirmen que es tracta d'una tasca plena de dificultat i que encara no ha estat del tot finalitzada. A més, el professorat no sembla tenir unes idees ben definides sobre les experiències d'aprenentatge que siguin les més convenients per arribar aquests objectius relacionats amb els sentiments i emocions.
Domini psicomotor
S'inclouen aquells objectius que es proposen el desenvolupament muscular o motor, certes manipulacions de matèries o objectius, o certs actes que exigeixen una coordinació neuromuscular. Aquest domini comprèn els següents nivells:
-Percepció
-Disposició
-Mecanisme
-Resposta complexa
-Adaptació
-Creació
Per acabar, m'agradaria compartir un vídeo amb vosaltres que m'ha semblat molt interessant sobre la Taxonomia de Bloom:
Més informació: http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3
Hi ha diverses formes per tal de distribuir o expresar la informació de manera que sigui més clara. A continuació, parlaré de diverses aplicacions que ens poden ser bastant útils.
Núvols de paraules: Aquest sistema el veiem sobretot a moltes revistes o fins i tot a propaganda. Un exemple esWordle podrem crear núvols de paraules fent servir diferents fonts, colors i direccions. En un núvol de paraules, el tamany ens indica la freqüència en que apareix una paraula i per tant, la seva importància en el text que estem visualitzant. Es tracta d’un recurs útil per a moltes coses: per a identificar els termes clau, per a resumir un tema visualment…
Exemple: http://www.wordle.net/
Mapes conceptuals: ens serveixen per entendre, ordenar i organitzar de manera visual la informació, idees, conceptes...
Un exemple: https://bubbl.us/
Tauler d’anuncis: presentar informació, però aquesta vegada mitjançant un suro. En aquest suro es poden afegir fotografies, enllaços, vídeos, etc. és un un suro on es penjen petits escrits i així poder compartir informació, és una idea antiga però actualment encara funciona.El que fa interessant aquesta eina en concret és que no cal registrar-se per a poder crear un suro, que podem penjar diferents tipus de fitxers al suro incloses evidentment fotografies també, i que té un ampli reguitzell d'aplicacions per a poder compartir-los: codis Qr, xarxes socials, codis embed...
Un exemple: http://es.padlet.com/
Mapa mental: És unaltre manera de distribuir una informació. És un diagrama que s’utilitza per representar les paraules, idees, tasques, o altres conceptes lligats i disposats radialment al voltant d’una paraula clau o d’una idea central. S’utilitza per a la generació, visualització, estructura i classificació taxonòmica de les idees, i també com a ajuda interna per a l'estudi, planificació, organització, resolució de problemes, presa de decisions i escriptura.Hi ha diverses webs però una de les més importants és:
https://www.mindomo.com/es/
Fluxogrames: Els diagrames de flux són una eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. La seva utilització prové del món de la informàtica però avui en dia s'utilitza en molts diferents àmbits. Per als futurs mestres contemplem dues utilitzacions:
Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional. Per exemple representar el procés per a l'acollida d'un nou professor o alumne a l'escola.
Ensenyar als alumnes aquesta eina, tenint present que l'eina és un bon mitjà per aprendre i practicar amb: Presa de decisions, resolució de problemes, planificació, organització, destriar la informació essencial de l'accessòria, definició d'ordres i instruccions, compliment de normes i estructures,...
La wikipèdia és una enciclopèdia lliure creada per mitjà d'usuaris a través d'Internet.
Es basen els seus principis en cinc pilars que defineixen el caràcter de l'enciclopèdia:
La Wiquipèdia és una enciclopèdia que incorpora elements de les enciclopèdies generals, i de les enciclopèdies especialitzades. La Viquipèdia no és un diccionari, ni una col·lecció de texts originals, ni un diari; hi ha altres projectes germans de Wikimedia per a aquests continguts.
La Wiquipèdia cerca el "punt de vista neutral", és a dir, intenta aconseguir que els articles no exagerin un punt de vista específic. Això requereix oferir la informació des de tots els angles possibles, presentar cada punt de vista de forma precisa, dotar de context els articles perquè els lectors comprenguin totes les visions, i no presentar cap punt de vista com "el vertader" o "el millor".
La Wiquipèdia és de contingut lliure, de manera que tothom hi pot col·laborar i la pot distribuir lliurement. Respecteu els drets dels autors que no volen que sigui d'aquesta manera. Cal que accepteu que alliberant la vostra col·laboració podrà ésser modificada i redistribuïda.
La Wiquipèdia segueix unes normes d'etiqueta. Respecteu els vostres companys viquipedistes fins i tot quan no compartiu les seves opinions. Comporteu-vos civilitzadament. Eviteu els atacs personals i les generalitzacions quan es crispin els ànims; eviteu les guerres d'edicions; recordeu que hi ha aproximadament 465.000 articles a la Viquipèdia en català per a treballar.
La Wiquipèdia no té normes inamovibles més enllà d'aquests cinc principis generals. La gràcia d'editar és que, encara que es persegueix, no es requereix la perfecció. I no tingueu por de canviar res.
Fonts d'informació: http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/10/els-wikis-fonaments-i-relacio-amb.html, http://ticotac.blogspot.com.es/2007/05/pedagogia-dels-wikis.html i https://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Els_cinc_pilars
L'ús de wikis en educació no està excessivament estès si ho comparem amb un altre tipus de aplicacions i entorns dissenyats des del discurs didàctic dominant, que defineix prèviament com s'ha d'estructurar el procés d'ensenyament / aprenentatge, quins han ser els rols dels participants i com s'ha de regular la seva activitat.
Els wikis poden ser vistos com una tecnologia "rupturista" davant l'estructura unidireccional de la majoria de les aplicacions web ja que atorga drets simètrics a tots els participants, que basa el seu èxit en la activitat col·lectiva de reflexió i comunicació i en l'autoorganització de la comunitat.
Lott (2005) ha elaborat una llista d'usos típics de wikis en educació:
a) Espai de comunicació de la classe
b) Espai de col·laboració de la classe / Base de coneixements
c) Espai per realitzar i presentar tasques / Portafolis electrònic
d) Arxiu de textos en procés d'elaboració
e) Manual de la classe / Autoria col·laborativa
f) Espais per als projectes en grup
D'acord amb Renée Fountain, altres valors pedagògics que tenen els wikis són:
Els Wikis són democràtics: Permeten als usuaris crear i editar qualsevol pàgina en un lloc web és motivador ja que fomenta l'ús democràtic del web i promou la redacció de contingut per usuaris no tècnics.
Els Wikis incorporen la noció de contingut dinàmic en contínua actualització: La immediatesa del procés d'edició del contingut, facilita als usuaris aportacions contínues al corpus textual del document wiki.
La tecnologia Wiki promou l'escriptura: El format hipertext simplificat dels wikis permet concentrar-se en el contingut textual, és a dir en el procés d'escriure, sense les distraccions associades a les floritures d'altres programaris d'edició de text. La manca o limitació d'imatges també permet un major èmfasi en la redacció de contingut textual de qualitat.
Els Wikis amplifiquen la interacció: Amb els wikis es recuperen alguns dels trets del llenguatge oral, com els d'apropiació i recreació, i també maximitzen els avantatges de la paraula escrita com la reflexió, la recensió, la publicació de resultats acumulatius.
Els Wikis faciliten l'edició col·laborativa i oberta: Tot el que s'escriu és sotmès a escrutini constant de la comunitat. L'edició mutualitzada de contingut pot millorar la qualitat de les idees exposades. El discurs i les modificacions queden explícites, els canvis del redactat deixen traça i es pot seguir perfectament l'evolució del discurs.
Els Wikis promouen el voluntariat: Els valors del treball voluntari són inherents a molts projectes wiki. El professorat ha de buscar mecanismes per valorar i avaluar, qualitativament i quantitativa, les aportacions de l'alumnat en projectes com la Viquipèdia.
Els Wikis i l'anonimat responsable: Cal fomentar l'ètica de la participació positiva a les comunitats wiki. L'anonimat que faciliten molts wikis, ha de ser emprat de forma responsable per preservar la privacitat, no com a mecanisme d'impunitat.
A continuació, hi ha un vídeo on explica d'una forma més visual que són els wikis i perquè serveixen:
Un wiki, és un lloc web col·laboratiu que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris d'un wiki poden d'aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. Un dels wikis més coneguts és la Wikipedia.
Els projectes wiki tenen normalment historials amb totes les modificacions que s'han fet dels seus continguts. D'aquesta manera se'n poden veure totes les versions i recuperar informació eliminada o desfer edicions vandàliques, ja que els canvis s'apliquen normalment a l'instant, sense que cap mena d'usuari de confiança o administrador els haja de revisar i confirmar abans.
Tanmateix, si el vandalisme és excessiu, es poden protegir les pàgines wiki per tal d'impedir que ningú o només una part d'usuaris les puga editar.
Fins ara, l'aplicació dels sistemes wiki deuen la seua fama sobretot a la creació d'enciclopèdies col·lectives com la Viquipèdia.
En un wiki tradicional existeixen tres representacions per cada pàgina:
El "codi font", que poden editar els usuaris. És el format emmagatzemat localment al servidor. Normalment és text pla, només és visible per l'usuari quan ho mostra l'operació «Edita».
Una plantilla (de vegades generada internament) que defineix la disposició i elements comuns de totes les pàgines.
El codi HTML, generat en temps real pel servidor a partir del codi font cada vegada que un usuari accedeix a la pàgina.
Creació de vincles i enllaços
Els wikis són un autèntic medi per a l'hipertext, amb estructures de navegació no lineal. Cada pàgina conté un gran nombre de vincles a altres pàgines. En les grans wikis hi ha les pàgines de navegació jeràrquica, normalment com a conseqüència del procés de creació original, però no és necessari usar-les. Els vincles s'usen amb una sintaxi específica, el «patró de vincles». En la Viquipèdia, per exemple, en escriure entre dobles claudàtors ([[exemple]]), crea un enllaç a l'article amb eixe nom.
Quan l'enllaç creat no existeix, sovint s'indica amb un color que indica que aquest està trencat i, si es segueix, l'usuari pot crear la pàgina o l'article corresponent. Aquest sistema intenta evitar la creació de pàgines òrfenes (no enllaçades des de cap altre lloc de la wiki) i manté un nivell alt de connectivitat.
Aquesta protecció està disponible tant per a obres publicades com per a obres que encara no s'hagin publicat. Generalment li dóna al propietari del dret d'autor el dret exclusiu per a fer i per a autoritzar a altres a fer el següent:
Reproduir l'obra en còpies o fonogrames.
Preparar obres derivades basades en l'obra.
Distribuir còpies o fonogrames de l'obra al públic venent-les o fent un altre tipus de transferències de propietat com ara llogar, arrendar o prestar aquestes còpies.
Presentar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques i coreogràfiques, pantomimes, pel·lícules i d'altres produccions àudiovisuals.
Mostrar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques, coreogràfiques, pantomimes, obres pictòriques, gràfiques i esculturals, incloent-hi imatges individuals de pel·lícules o altres produccions àudiovisuals.
En el cas de gravacions sonores, interpretar l'obra públicament a través de la transmissió àudiodigital.
A què afecta?
Els drets d'autor protegeixen "obres originals" que estiguin fixades en una forma d'expressió tangible. La fixació de l'obra no ha de ser aparent o perceptible mentre aquesta pugui ser comunicada mitjançant l'ajuda d'alguna màquina o aparell. Les obres amb drets d'autor inclouen les següents categories:
obres literàries
obres musicals, incloent-hi la lletra
obres dramàtiques, incloent-hi qualsevol acompanyament musical
pantomimes i altres obres coreogràfiques, pel·lícules i altres obres àudiovisuals
La fiabilitat d'una font depèn del context. Com a norma general, com més gent en revisi la informació, n'analitzi les qüestions legals, i n'observi l'escriptura, més fiable és la publicació.
DEFINICIÓ DE FONT
Quan parlem de citar una font, hi ha tres aspectes a considerar sobre la font:
L'obra mateixa (article, llibre, etc)
L'autor de l'obra (escriptor, periodista, etc.)
L'editor de l'obra (editorial, consell de redacció, etc.)
Qualsevol dels tres aspectes es pot tenir en compte sobre la fiabilitat. Les fonts fiables poden ser materials publicats amb un procés editorial fiable, per autors que es consideren una autoritat en el tema, o les dues coses. Aquestes qualificacions s'han de poder demostrar.
En general, quanta més gent participa en la comprovació dels fets, l'anàlisi de les qüestions legals i la revisió del redactat, més fiable serà la publicació.
PERQUÈ CITAR I REFERENCIAR LA INFORMACIÓ?
· Referenciar de quins documents hem tret la informació li dóna qualitat al nostre treball.
· Donar a conèixer treballs prèviament publicats que serveixen de suport a les informacions, tesi, teories etc. que mantenim.
Com el seu propi nom indica, un book tràiler és un petit vídeo, una cosa semblant el que es fa de les pel·lícules, que promociona o anticipa un llibre.
Un book tràiler serveix per promocionar el llibre a Internet, per captar un nou tipus de lector més vinculat a les sèries i la televisió, per sorprendre, per presentar amb força un autor nou, o per donar-li tridimensionalitat a un personatge, que de vegades és real, com en el cas de les biografies, i té una vida rica en imatges fora d'aquesta obra escrita.
Característiques d'un book tràiler:
- Poca durada
- Gran intensitat
- Funciona com un petit avanç
- Tracta d'enganxar al públic
- Proporciona informació: autors, dates de presentación
A classe hem portat a terme el nostre propi booktrailer, a continuació hi ha el procés i el resultat final del booktrailer.
Naturalesa i estructura del Prezi i ús del prezi en l’educació.
El Prezi és una eina per fer presentacions. Es caracteritza principalment perquè, a diferència del power point, el prezi utilitza recursos cronològics i audiovisuals per fer la presentació més amena, i creativa, que capti l'atenció del públic.
Amb aquest tipus de presentació, es pot esquematitzar la informació i navegar per la presentació. A part es pot ampliar o reduir la vista.
Cal destacar que Prezi permet treballar on-line amb totes les seves eines de forma gratuïta, encara que inclou diferents modalitats de pagament gràcies a les quals es pot tenir més capacitat d'emmagatzematge, o el privilegi d'ocultar els treballs on-line i protegir-los.
·Per què serveix?
Té la mateixa funció que un power point, serveix per fer presentacions davant d'un públic. Una de les diferències és que amb el prezi pots anar navegant per les diferents imatges i les pots anar ampliant i reduïnt.
Com totes les coses, aquest programa té els seus aventatges i els seus inconvenients, els quals són:
Aventatges:
Presentacions molt visuals.
Amplies possibilitats de crear expectació i sorprendre, omplint de disseny el nostre contingut.
Fantàstiques possibiltats per desenvolupar argument deductius i inductius.
És una aplicació amb eines propies per a promocionar la nostra historia en la red.
Inconvenients:
Presentacions amb una línia argumental única.
No permet crear enllaços a altres documents o pàgines web.
Es necessiten dots de compte contes per a adaptar el nostre argument amb el que es posi en el Prezi.
Desenvolupament d’animacions des de l’aplicació és limitada.
A classe hem dut a terme una activitat amb el prezi, la qual el tema eren els gossos. A partir d'aquí, he pogut tenir l'experiència de fer un prezi ja que mai havia fet un i no sabia pas com s'utilitzava. A mida que anava fent, anava explorant les diferents opcions que hi ha i de mica en mica m'he anat sortint. Gràcies això, he aprés que un prezi permet explorar imatges/persones/animals a partir del propi objecte i que és un programa per fer zooms. Penso que és molt important alhora d'elaborar un prezi s'ha de començar amb una foto ja que d'aquesta manera amb els diferents elements es pot presentar la totalitat.
Naturalesa i estructura del PowerPoint. Penjar un PPT i inserir-lo al bloc (slideshare)
Microsoft Office PowerPoint és un programa que està dissenyat per a realitzar presentacions, mitjançant diapositives; diapositives que poden estar conformades per textos, imatges, animacions i contenir àudio i fins i tot vídeos. Permet manipular al gust al temps de durada de cada diapositiva , els sons o música que l'usuari vulgui afegir, els vídeos.. Hi ha l'opció de guardar el document en diversos formats a més dels formats natius del programa, (PPT i PPS).
-Per què serveix?
Serveix per exposar i explicar de manera més detallada, diverses investigacions, ja sigui de qualsevol ambit. El professor moltes vegades el fa servir per explicar el contingut d'una manera més dinàmica als seus alumnes. I aquests, també el fan servir alhora d'exposar un treball a tota la classe i al professor.
Quan fem un power point hem de tenir un objectiu I cada element té que anar d’acord amb l’objectiu. El tema estètic és molt important. Hi ha dos tipus de power point: El tradicional i el creatiu.
El power point tradicional: Consisteix a utilitzar el power point coma eina per tal d'explicar el temari de classe. En les diapositives es troba escrit tot el temari de classe i per tant, el professor es limita a llegir. Els alumnes a més d'escoltar el professor es limiten a llegir la presentació, cosa que provoca que no aprenguin els continguts explicats pel docent.
El power point creatiu: El power point passa a ser una eina d'aprenentatge perquè es pot explicar el temari d'una manera més activa com per exemple, fent animacions que donin suport allò de què el mestre està parlant. D'aquesta manera els alumnes poden estar atents al power point i el què explica el docent ja que una cosa va relacionada amb laltre. Es complementa. És l'eina que el professor fa servir per tal d'explicar el seu temari. A continuació hi ha una bona manera per fer power points creatius:
Com la majoria de coses, aquesta eina té avantatges i inconvenients, els quals són els següents:
Inconvenients:
Pot haver-hi excés de text a les diapositives, provocant una lectura amb poca claredat.
L'orador deixa d'explicar i es limita a llegir.
Pot haver-hi un abús dels elements multimedials.
Colors i formes col·locats indiscriminadament.
Perill de què no hi hagi un bon sistema de projecció.
Hi ha la possibilitat que si s'incorporen molts efectes multimedials, l'auditori posi més atenció a aquests, que no pas a la presentació.
Es tendeix a afegir més continguts, per tal que l'auditori els assumeixi més ràpid.
S'estableix un doble discurs.
Avantatges:
L'alumne sempre té en pantalla una guia del què s'està dient.
Permet incorporar imatges il·lustratives.
Permet crear esquemes de manera que la matèria sigui més intel·ligible.
Podem inserir tota mena d'elements multimedials.
L'alumne té més facilitats per prendre apunts.
Permet utilitzar una, molt amplia, gama de colors i formes, per tal de clarificar el significat dels continguts.
Fonts d'informació: Slideshare, https://www.youtube.com/watch?v=h-tyITeavuI i http://pers.blanquerna.url.edu/jordisimon/doc1302a.pdf
Naturalesa del llenguatge audiovisual i ús del llenguatge audiovisual en l’educació (cap 1 Joan Ferrés)
A classe vam parlar sobre el llibre de Joan Ferrés, titulat Vídeo y Educación i ara que he tingut una mica més de temps per ordenar els apunts, m'agradaria compartir-ho.
Per començar, dir que nosaltres ens vam centrar en el capítol 1 principalment, en el qual es parla sobre el cervell, els hemisferis i la funció de cadascun d'aquests hemisferis.
Per qui el volgui llegir a continuació poso el link: http://books.google.es/books?id=R42bS1pdfikC&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false
A partir d’aquí vam parlar sobre que hi ha diferents tipus de videos:
"Vídeo-lliçó": el professor és substituït pel programa de vídeo. Exemple:
Vídeo- suport: es treballa amb imatges com suport.
Video- procés: els alumnes se senten protagonistes, ja que està en les seves pròpies mans. És un vídeo més creatiu i implica més participació.
Video- motivador: vol estimular la participació. Exemple:
Fonts d'informació: Apunts a classe i blog del docent
Tractament digital del vídeo. Com cerca-los i utilitzar-los on-line. Penjar i editar vídeos online
Youtube és un lloc web en el qual els usuaris poden pujar i compartir vídeos. Va ser creat per tres extreballadors de PayPal el febrer de 2005
YouTube fa servir un reproductor en línia basat en Adobe Flash per mostrar el seu contingut. És molt popular gràcies a la possibilitat d'allotjar vídeos personals de manera senzilla. Allotja una varietat de clips de pel·lícules, programes de televisió i vídeos musicals.
Malgrat que les normes de YouTube impedeixen pujar vídeos amb drets d'autor, aquest material existeix en abundància. Els enllaços a vídeos de YouTube poden ser també inserits en blogs i llocs web personals fent servir API o incrustant codi HTML.
Amb l'Editor de vídeo, es pot:
Combinar diversos vídeos i imatges que s'hagi pujat per crear un vídeo nou.
Retallar clips per personalitzar la seva durada.
Afegir música a vídeos a partir d'una biblioteca de pistes aprovades.
Personalitzar clips amb eines i efectes especials.
Es pot accedir a l'editor per mitjà de: http://www.youtube.com/editor.
Amb aquestes eines, es pot combinar clips per crear nous vídeos i publicar-los a YouTube amb un sol clic. Per accedir al editor de vídeo primer de tot, es té que accedir a una compte de youtube i clicar en el botó 'editar' a dalt a la part dreta.
A partir d'aquí, vaig intentar crear un vídeo a través de l'editor de youtube. El resultat ha estat prou bo ja que pensava que seria més díficil però amb una mica de pràctica em vaig poder ensortir bastant bé.
El video és el següent:
Aquesta activitat ha estat força interessant ja que he pogut treballar amb les eines de l'editor de youtube, he après com insertar les diferents diapositives i per últim com insertar la música d'acord amb el què jo volia expressar per mitjà de les imatges i del tema en qüestió.
Fonts d'informació: youtube i https://support.google.com/youtube/answer/183851?hl=es
Podem trobar varis mètodes d'emmagatzemament d'arxius on-line, ja sigui per guarder imatges, documents etc. Unes de les avantatges d’aquests dispositus és que pots anar a qualsevol lloc sense la necessitat de portar a sobre un pendrive o algún cd per tal de guardar tota la feina.
Només tens que entrar en aquestes aplicacions desde qualsevol lloc que hi hagi internet. A part, he de dir que és molt fácil de treballar-hi.
Uns exemples són: el google drive, i el Dropbox. Com el google drive ja l’explico amb unaltre entrada, em centraré una mica més amb el Dropbox.
El Dropbox és un servei d'allotjament de fitxers multiplataforma en el núvol, operat per la companyia Dropbox. El servei permet als usuaris emmagatzemar i sincronitzar arxius en línia i entre ordinadors i compartir arxius i carpetes amb altres usuaris. N'existeixen versions gratuïtes i de pagament, cadascuna de les quals amb opcions variades.
Les diferències i semblances entre el dropbox i el google drive són les següents:
El programari (software, en anglès) és el conjunt dels programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador. Així doncs, podem distingir entre dos tipus de programaris:
Programari local: És tot aquell programa que està guardat dins el nostre ordinador, és a dir, al disc dur. Uns exemples podrien ser el Power Point i el Microsoft tot i que qualsevol programa descarregat d'Internet també ho seria ja que quedaria emmagatzemat dins el disc dur.
Programari on-line: Són tots aquells programes que no és necessari descarregar-los a l'ordinador per a fer-lo servir, un exemple que hem vist és el Prezi.
Symbaloo és una aplicació en línia que permet organitzar i classificar enllaços web en forma de botons. Symbaloo funciona des d'un navegador web i es pot configurar com a pàgina d'inici, permetent-nos crear un escriptori virtual personalitzat i accessible des de qualsevol dispositiu amb connexió a Internet. L'usuari de Symbaloo, que ha d'estar prèviament registrat, disposa d'una pàgina amb una quadrícula on a cada quadre s'hi pot fàcilment inserir un botó que enllaci a la pàgina desitjada. L'aplicació permet assignar diferents colors als botons per facilitar-ne la classificació de manera visual.
Symbaloo permet a un mateix usuari crear diferent pàgines o pantalles amb botons. Aquestes pantalles, anomenades webmix, són útils per separar els enllaços per temàtiques i es poden compartir amb altres usuaris, fent-les públiques o enviant l'enllaç per correu electrònic.
Symbaloo es pot aplicar a l'educació, per exemple:
Recopilant recursos i organitzant-los temàticament per oferir als alumnes a classe.
Realitzant i proposant treballs de cerca i classificació de recursos i materials de classe.
Elaborant una pàgina d'inici d'Internet amb les pàgines web utilitzades en el treball diari, tant per a ús personal del docent com per als ordinadors de l'aula.
Feedly és un lector de RSS. És una pàgina que et permet organitzar i accedir rapidament a totes les notícies i actualitzacions de blogs i pàgines d'internet.
El seu funcionament és semblant al dels correus electrònics encara que en lloc de rebre e-mails reps les noves actualitzacions dels portals que triïs a través dels seus respectius feeds.
És força útil, ja que t'estalvies molt de temps entrant a Google i buscant la pàgina cada cop que la vols veure. És una pàgina molt enriquidora, perquè és una manera d'estar al dia sobre els temes que a tu t'interessen i sense haver de comprar res.
A més, és molt personal. Cadascú té els seus pròpis gustos i per tant tothom tindrà un feedly diferent segons els temes que li siguin d'interès pròpi.
A continuació, explicaré els passos que hem de seguir per accedir a feedly i com funciona aquesta eina.
1) Primer de tot, per accedir a feedly hem d'entrar a: www.feedly.com. Un cop hem entrat, hem de clicar al botó de dalt a la dreta on posa: Login.
2) Un cop hem clicat al botó 'login' ens apareixerà una pantalla que posem el nostre compte de correo o bé, el nostre compte de facebook. Jo recomano posar directament el nostre compte de gmail perquè és una forma bastant fàcil per poder accedir-hi.
3) Una vegada hem entrat, ja podem començar a seguir diferents blocs segons els nostres temes d'interès.
4) A la barra grisa de l'esquerra, podem crear diverses carpetes segons els nostres gustos. A més, també hi podem afegir etiquetes. Per buscar un tema que et sigui d'interès tens que cercar a partir de la barra del costat dret superior: 'Search articles'.
He trobat un vídeo força interessant sobre feedly:
Si no estàs familiaritzat amb aquest recurs et sorgiran alguns dubtes:
Què és un feed?
Un feed és un arxiu generat per un lloc web que es reescriu de manera automàtica cada vegada que els continguts del web en qüestió s'actualitzen. Aquest fitxer permet a qualsevol llegir els continguts d'un portal sense haver d'accedir directament a ell per veure si hi ha alguna cosa nova.
Què és un lector de feeds?
És una cadena a través del qual podem llegir els feeds de diferents portals. El seu funcionament és similar al dels correus electrònics encara que en lloc de rebre emails reps les noves actualitzacions dels portals que escullis a través dels seus respectius feeds.
En el següent vídeo explica com funciona un feedly, crec que es força interessant per aprendre més sobre aquesta eina.
Penso que feedly és una molt bona manera de cercar informació que sigui interessant i de compartir-la així mateix, a través d'altres xarxes socials com twitter o facebook. És un mètode molt senzill per seguir temes d'actualitat. A més, crec que és una eina molt útil per estalviar temps i tenir ordenat tots els continguts que poden tenir un interès per a tu.
