Manifest, el posicionament de l'ANC Vila-seca
Hem estat treballant en la creació d'un document comú on s'inclouen una sèrie de reflexions i de posicionaments clars sobre el model d'Estat que volem construir.
Per a Vila-seca per la Independència, el procés cap a la creació d'un estat propi és una oportunitat per a construir un espai polític i social millorat, modern i de futur.
Aquests és el recull del nostre posicionament, el compartim amb tu i et convidem a que t'hi afegeixis, a que vinguis a les trobades i l'enriqueixis amb el teu punt de vista.
El model d'estat en 12 punts
Catalunya és un subjecte sobirà propi. Qualsevol poble té dret a l’autodeterminació, el defensem sempre des d'una actitud pacifista contrària a l'ús de la força.
La ciutadania ha de tenir el dret a decidir com ha de ser l’estat i el futur de l’estat, a través d'un procés democràtic real, participatiu/consultiu i informat. La participació amb retorn sempre té conseqüències positives.
En aquesta democràcia tota persona té dret a ser escoltada. Si les majories constitueixen tot un país acabaran constituint un país excloent.
El punt de partida i objectiu principal és treballar pel dret i la capacitat de decidir de la nostra comunitat.
El dret a decidir és una resposta a una actitud repressora que retalla una autonomia que es va acordar de forma democràtica.
Mecanismes per redactar i aprovar la Constitució
Procés concertat i amb una màxima implicació entre tots els agents socials, polítics, econòmics, culturals i ciutadans que representen el país, sense oblidar el paper de professionals, com ara juristes especialitzats en dret constitucional.
Aquest procés s’ha de realitzar mitjançant formes de representació real que assegurin la participació d’un majoria àmplia de la població, el més ben informada possible. En això, les noves tecnologies poden ajudar.
La base d'aquest procés hauria de ser l’elecció dels representants polítics, que s’encarregaran de fer-ne partícips a tots els agents representatius del país, per acabar amb unes eleccions constitutives generals.
A l’hora de la creació de la nova Constitució cal evitar, per una banda, la laxitud a l’hora d'interpretar la que caracteritza l’espanyola, que en facilita la utilització segons conveniències dels partits polítics al poder, i, per l’altra, la impossibilitat de modificar-la.
La nova Constitució ha de ser una eina flexible, al servei dels ciutadans, i no al revés. És la base jurídica per a una democràcia més directa.
Economia: deute amb Espanya
En aquest procés de negociació caldrà tenir en compte tot un seguit de qüestions econòmiques, com ara els béns i el patrimoni estatal a Catalunya, el dèficit fiscal endèmic, el deute de l’estat, etc.
Tot i que el responsable legal de la contracció actual del deute de l'estat, és el mateix estat espanyol, en l'escenari d'una separació amistosa (amb un comitè de negociació) caldria parlar de la distribució d'aquest deute.
La situació secular d’espoli fiscal que pateix Catalunya fa que, objectivament, aquest deute no existeixi; no obstant, és evident que, a l’hora de separar-se d’Espanya, caldrà negociar-hi per arribar al millor acord econòmic possible per a les dues parts.
La viabilitat econòmica d'un nou estat català és un dels punts forts del procés d'independència, perquè aquesta viabilitat és evident. Per tant, l’ANC ha de prioritzar la difusió d'aquesta viabilitat econòmica a la població.
La capacitat d'accés a mercats internacionals i, sobretot, de la gestió pròpia dels recursos econòmics, són les claus principals d'aquesta viabilitat econòmica.
A banda de l’evidència d'aquesta viabilitat, els principals indicadors econòmics també estan d'acord en afirmar que, a mig termini, estarem millor en un estat independent; per tant, cal emfatitzar que ara mateix formem part d'un estat que empitjora dia a dia i que aquesta situació econòmica no és conjuntural sinó estructural de l’estat Espanyol.
Aquesta viabilitat econòmica no només s’ha de basar en una economia de mercats, sinó també en un estat del benestar que combini la inversió pública en formació, investigació, recerca i seguretat social amb l'economia de mercat vigent a nivell mundial i un sistema econòmic sostenible.
Llengua/es oficial/s o tractament del Castellà a la Catalunya Independent
A la Catalunya independent han d'existir tres nivells lingüístics:
El català i l'aranès han de ser considerades llengües pròpies i d'especial protecció, de relació amb les institucions i vehiculars a l'escola, l'àmbit judicial, l'àmbit de la seguretat i, en general, a tota l'administració pública.
El castellà s'ha d'assumir com a patrimoni del poble català i ha de tenir un paper important en l'educació, ha de poder ser llengua de comunicació amb les institucions i cal garantir-ne el coneixement per part de tota la societat.
La resta de llengües presents a Catalunya han de merèixer un respecte ple i sense discriminació.
Cap llengua ha de ser discriminada: s’ha de garantir la defensa del castellà com a patrimoni de Catalunya que és.
L’objectiu lingüístic de Catalunya ha de ser aconseguir ciutadans multilingües.
Ciutadania: lliure, obligatòria i Compartida
La ciutadania catalana ha de ser lliure: qualsevol que no la vulgui obtenir és lliure de fer-ho, sempre i quan tingui en compte que pot perdre els drets de ciutadà català en fer-ho.
Podrà obtenir la ciutadania catalana tothom que:
Sigui resident permanent de Catalunya
Pugui demostrar vincles familiars directes amb Catalunya (descendents d'exiliats i immigrants)
Tothom qui vulgui mantenir la nacionalitat espanyola ha de ser lliure de fer-ho, evidentment. La qüestió de la doble nacionalitat s'hauria de pactar amb l'Estat espanyol.
Aquesta doble nacionalitat, però, no només s’ha d'oferir als ciutadans que vulguin mantenir l’espanyola, sinó també als immigrants que ho sol·licitin i que puguin fer-ho.
Pel què fa al dèficit fiscal interterritorial de Catalunya, cal que no es repeteixi la situació actual, en què aquest dèficit és insostenible. Una cosa és solidaritat entre territoris i una altra ben diferent, l’espoli fiscal: no s’han de repetir esquemes.
En referència al dèficit de l’estat, aquest ha de tendir a tenir equilibri, amb una compensació entre superàvit i dèficit. A un major dèficit hi ha d'haver un major consens polític.
Per contenir aquest dèficit, cal mantenir la imposició indirecta, perquè som un país amb molt turisme i aquesta és la via més senzilla per fer contribuir als ciutadans no residents i que tanmateix usen les nostres infraestructures i serveis, però cal que aquesta imposició sigui molt més raonable.
La política de despesa ha de ser molt més eficient i austera que fins ara, sempre i quan es mantingui el principi d'estat de benestar.
Immigració: drets dels residents
Pel què fa a l’obtenció de la ciutadania catalana per part dels immigrants, aquests en tindran dret, segons el què s’ha establert a l’apartat de la ciutadania
Moltes de les qüestions referents a la immigració dependran de l’estatus de Catalunya en referència a Europa, per la qual cosa no es poden fixar, de moment.
Els drets fonamentals (educació, sanitat, treball) han de ser universals: tots els immigrants residents a Catalunya paguen impostos i taxes, ja siguin directes o indirectes, i, per tant, si tenen aquests deures també cal que tinguin aquests drets.
L’educació ha de ser un dels pilars del nou estat: un dret universal per a tothom que visqui a Catalunya
Cal un sistema d'educació públic i de qualitat, prioritari en els pressupostos anuals i que estigui enfocat en la formació integral de les persones, en incorporar pensament científic i valors humanistes, en la capacitat comunicativa multilingüe, en l'equilibri emocional i en transmetre valors de participació democràtica.
Cal un canvi de paradigma respecte al sistema actual, prenent com a exemple el sistema educatiu dels països nòrdics i tenint en compte les propostes de professionals, no polítics.
El sentiment català és i ha estat europeista, en tant que entenem Europa com un impulsor de la justícia i la democràcia arreu del món. Per tant, si hi som, el nostre país ha de ser un exemple de la construcció d'una UE realment social i de les persones.
La inclusió o no de Catalunya dintre de la Unió Europea suposa avantatges i també inconvenients. No obstant, és una qüestió que també l’hauria de decidir la ciutadania en última instància, mitjançant el procediment d'un referèndum, vinculant-la així amb la capacitat de decisió ciutadana.
Igual que en la inclusió o no dintre de la UE, pel què fa a la moneda, hi ha avantatges tant en mantenir-se dintre de l’òrbita euro, a banda de la permanència o no a la UE, per tal d'evitar especulacions de divises, com en sortir-ne, ja que així es podrien dur a terme polítiques monetàries pròpies que ens ajudarien a sortir abans de la crisi.
La independència de Catalunya és una oportunitat única per canviar de model en la qüestió de la corrupció; per tant, ha de ser una de les motivacions per aconseguir el nostre objectiu.
Aquest canvi de model, mitjançant l’aplicació d'una sèrie de mecanismes reals de control d'aquesta corrupció, ha de ser present en tots els nivells: el polític, l’institucional, canviant el concepte funcionarial i polític pel de servidor públic; i, finalment, el món privat, eradicant l'abús i l'afany de lucre des del punt de vista del benefici a qualsevol preu i situacions com el frau fiscal i l’economia submergida.
Aquesta actitud de rebuig davant la corrupció, però, ha de venir en última instància de la mateixa ciutadania: l’educació ha d'incidir en aquesta qüestió, creant ciutadans amb ètica i responsabilitat social individual que hi estiguin incondicionalment en contra.
Aquesta, com tantes altres qüestions, es deixarà a la lliure decisió del poble català.
areudirty
dededos
origamiaround
ellievsbear
kaledo-art