«Davant d’un auditori ple a vessar, Antoine Leiris agafa una ampolleta d’aigua i la rebrega fins a deixar-la feta un nyap. “Això era jo el dia de l’atemptat”. Torna a agafar l’envàs i, amb una mica d’esforç, el torna a la seva forma original. “Això sóc jo avui”. Per a Leiris, la resiliència és la capacitat de poder fer aquest viatge de tornada. Però de seguida ens fa notar que, tot i que l’ampolla sembla igual primera vista, si l’examinem amb cura, descobrim les marques que no s’han pogut esborrar del tot. D’on treure la força per fer la travessia? “De seguida vaig tenir clar que el meu fill havia de beure d’aquesta ampolla”.»











