I donât know what Pere AragonĂšs needs to hear this but amnistia sense independĂšncia no resol el problema, el mĂ xim que pot arribar a ser Ă©s una soluciĂł temporal a un problema derivat de tenir un (bĂ©, dos) Estat(s) treballant en contra nostra, perĂČ no soluciona l'arrel i de seguida tornarem a estar en la mateixa situaciĂł.
SĂ, Ă©s gravĂssim que tinguem mĂ©s de 3.000 encausats des del 2017 per haver participat en el moviment independentista. SĂ, Ă©s gravĂssim que el govern elegit democrĂ ticament estigui a la presĂł i a l'exili per fer el que es van comprometre a fer, respectant la democrĂ cia. L'autoritarisme i el nacionalisme amb quĂš es comporta l'Estat espanyol no s'hauria de normalitzar (tot i formar part de la manera de ser dels Estats, no ens enganyem pensant que a Europa ho fan millor).
PerĂČ tot aixĂČ no se solucionarĂ amb una amnistia, perquĂš la repressiĂł (presĂł, exili, multes, detencions arbitrĂ ries, vigilĂ ncia i violĂšncia policial, etc) Ă©s simplement una conseqĂŒĂšncia del problema principal: que som un paĂs ocupat; i l'Estat (com Ă©s normal dins la lĂČgica dels Estats) estĂ posant tota la seva maquinĂ ria al servei de mantenir la ocupaciĂł.
Per molt que ara aconseguĂssim l'amnistia, mentre l'opressiĂł continuĂŻ, nosaltres haurem de continuar lluitant-hi en contra. I com que Espanya no decidirĂ ser democrĂ tica i permetre la lliure autodeterminaciĂł dels pobles, tornarem a tenir represaliats en un tres i no res. âHo tornarem a ferâ, oi?
Si aconseguim l'amnistia i no la independÚncia simplement ens haurem acontentat amb tornar al 2012 i tots els esforços no hauran servit de res.
No hi haurĂ amnistia real sense independĂšncia. Quan l'Estat espanyol ja no ens pugui empresonar per defensar els nostres drets, i quan puguem negociar d'igual a igual amb l'Estat espanyol perquĂš alliberi els presos que encara retĂ©: aixĂČ serĂ amnistia.
Ens estem auto-enganyant si creiem que centrar tots els esforços en l'amnistia ens ajuda. En tot cas, l'amnistia hauria de ser un senyal donat per l'Estat per demostrar la seva voluntat de negociar, perĂČ l'Estat ha deixat mĂ©s que clar que no vol negociar i per tant qualsevol amnistia seria una manera d'aplacar-nos, de centrar la nostra lluita en un front menys radical i que tĂ© com a aspiraciĂł tornar a un status quo anterior.
I ja sĂ© que no es planteja l'amnistia com a objectiu final sinĂł com a esglaĂł dins del procĂ©s que a la llarga ens ha de dur a la independĂšncia. I sĂ, Ă©s important demanar l'amnistia. PerĂČ, siusplau, no perdem de vista que l'objectiu Ă©s la independĂšncia. I a curt termini.
En Jordi Cuixart ja ho va dir al seu judici:
âVull deixar clar, perquĂš, si no, hi ha equĂvocs: les meves declaracions davant del jutge instructor estaven vinculades a una voluntat de sortir de la presĂł al preu que fos. I aquesta ja no Ă©s la meva prioritat. Soc un pres polĂtic.
Després de 500 dies, la meva prioritat no és sortir de presó. La meva prioritat és poder denunciar l'atac i la vulneració de drets i llibertats a Catalunya i a l'estat espanyol.
La meva declaraciĂł davant del jutge instructor va ser condicionada davant l'impacte, que Ă©s molt gran quan entres a la presĂł i quan estĂ s convençut de la teva innocĂšncia, com ho segueixo estant avui, perĂČ els insisteixo que la meva prioritat Ă©s l'absoluciĂł, ĂČbviament, perĂČ la meva prioritat Ă©s la resoluciĂł del conflicte polĂtic entre Catalunya i Espanya, i la recuperaciĂł de drets i llibertats a l'Estat. La meva prioritat ja no Ă©s sortir de la presĂł, com ho era anteriorment.â
No crec que siguin propostes contrĂ ries, perĂČ, el que dius.
Els motius pels quals es lluita per l'amnistia sĂłn dos: un de col·lectiu i un altre d'individual. En primer lloc el col·lectiu, i Ă©s que el fet de lluitar per l'amnistia evidencia precisament la vulneraciĂł dels drets que l'estat espanyol efectua sobre Catalunya, com bĂ© demana en Cuixart. En segon lloc l'individual, que es basa en el fet que tots els encausats polĂtics NO mereixen estar a la presĂł/represaliats, aixĂ que hem de treballar tambĂ© perquer puguin gaudir de les seves llibertats individuals i inalienables.
NingĂș s'enganya creient que l'amnistia ens donarĂ la independĂšncia, o que l'amnistia farĂ que ningĂș mai mĂ©s sigui represaliat. PerĂČ ningĂș ho ha afirmat mai, tampoc, aixĂ que no veig molt d'on ve aquest comentari.
MĂ©s que res perquĂš tot es pot fer de manera simultĂ nia: es pot lluitar per l'amnistia per evidenciar la falta de drets i llibertats (a la vegada que eliminem la presĂł, l'exili i la repressiĂł de tantes vĂctimes catalanes) i a la vegada lluitar per la independĂšncia, i a la vegada lluitar per ser mĂ©s a la causa, i a la vegada lluitar per l'alliberament social.
Ăs mĂ©s, crec que l'error seria DEIXAR alguna d'aquestes vies, perquĂš aquests anys ha estat precisament el fet de presentar la causa independentista com a quelcom multifocal el que ha fet que s'hi sumi tanta gent (alguns s'hi han sumat per l'economia, altres per la cultura, altres per la llengua, altres per la repressiĂł, etc)
